Selecciona Edició
Connecta’t

La canalla, al carrer 45 dies després

Els nens de Barcelona surten a passejar per primera vegada des que va començar el confinament i el president Torra demana extremar les precaucions

Molts nens s'han apropat a la platja en el seu primer dia al carrer.
Molts nens s'han apropat a la platja en el seu primer dia al carrer.

No eren ni les nou i cinc minuts que els més matiners ja feien tombs a la clariana de la plaça de les Glòries. En Gerard suava com una mala cosa empaitant els seus dos fills. Suat i amb la samarreta de la cursa de la Mercè s’asseia en un banc després de cada volta. “No els atrapo”, esbufegava. Però la cara de felicitat dels seus nens era impagable. El president de la Generalitat, Quim Torra, més que feliç s'ha mostrat preocupat i ha fet un tuit mentre es trobava a la reunió de presidents reclamant la màxima alerta i totes les mesures de prevenció davant de la sortida dels nens al carrer, subratllant que li han arribat "comentaris alarmants".

Després de 45 dies tancats per frenar l’avenç del coronavirus, els 190.000 menors de 14 anys de Barcelona han pogut sortir al carrer aquest diumenge. Per fi! Tot i que amb tanta tensió acumulada, a vegades les coses no surten com un voldria. La Carlota, filla de sis anys d’en Cristóbal, no volia pedalar. “Que no me’n recordo”, deia també a Glòries, mentre el pare, separat, explicava que amb la mare de la nena l’han tinguda una setmana cadascú. “Primer vam fer torns de dues setmanes però era massa, per intensitat i perquè ens enyoràvem”.

Baixant la Rambla del Poblenou apareix de seguida una estampa que es repetirà: la de dos o tres nens… que han sortit no amb un, sinó amb dos adults. Quan se’ls pregunta si no saben que als nens els pot acompanyar un sol adult es fan els despistats. “Són dies d'aplicar molta mà esquerra i avui més que mai, la gent està molt cansada d’estar a casa i tampoc et pots posar a discutir amb un pare davant dels seus fills, que t’aplaudeixen cada nit al balcó”. Parla un mosso d’esquadra que amb la seva companya de patrulla s’ha aturat a demanar un cafè en un forn de davant de la mítica orxateria Tío Che.

Ja a la part baixa del barri i a tocar de la platja, els patinets i bicis es multipliquen i totes les rodes giren en la mateixa direcció: el mar. Moltes famílies es troben, perquè en ser prop de casa la canalla va junta a l’escola. Però, disciplinats, es parlen a certa distància. Com la Sandra i en Daniel, avui han sortit tots dos amb els nens, de 8 i 13 anys. “Estem a cel obert, no m’ho puc creure i no m’ho volia perdre”, diu ella. Si segueix mirant tan amunt, acabarà amb torticoli.

A una metres, passen de tot els qui han baixat al passeig que toca a la sorra. I mira que hi ha cintes de la Guàrdia Urbana que barren el pas. Però sempre n'hi ha d'espavilats. Les patrulles (en moto, cotxe i fins i tot furgones), els aturen i els demanen que tornin a lloc. “És que no sé per on pujar”, diu una mare amb samarreta marinera.

El tros del litoral de la Vila Olímpica està molt més tranquil. Hi ha molt poca gent, potser perquè els pisos del barris són espaiosos i amb grans balcons. Tot el contrari que a la Barceloneta. Allò és un festival. “Que vivaaaaaaaaaaaaaan los niñoooooooooooooos”, criden dues veïnes davant del mar quan es troben coneguts.

El barri amb els pisos més petits de la ciutat s’ha llançat al carrer i omple els espais més amplis, com les places o el passeig Joan de Borbó. La Cristina, 29 anys (un més que els 28 metres quadrats que fa el seu quart de casa), surt per segon dia des d’en fa 45. Té dues bessones de tres anys i no les podia deixar soles. Ha comprat menjar “per Amazon”. Les nenes, la Lola i l'Àfrica, vestides igual, van en patinet però estan de mal humor. I a sobre, quan es troben la seva cosina Greta no la poden abraçar.

Més amunt, al Born, no hi ha ni una ànima. Només davant del mercat, al passeig i, sacrilegi!, dos nanos pujant, baixant i saltant per les rampes del Fossar de les Moreres amb dues bicis de muntanya. Al Gòtic, ningú. Bé, en Rodrigo i la Mariona juguen a pilota amb els seus fills pel carrer Ciutat. Són dels pocs veïns del portal de l’Àngel. “Quan sortim a aplaudir som molt pocs”.

La plaça Catalunya està tancada. Al passeig de Gràcia s’hi veuen més persones sense llar que no pas veïns passejant. I per la resta de l’Eixample, les voreres permeten passejar respectant les distàncies. A la Gran Via hi ha gent, al passeig de Sant Joan també. Altre cop, moltes famílies de quatre.

També a la Sagrada Família, on avui els veïns amb bicis i patinets han rellevat els turistes, que trigaran a tornar. I al Clot, potser perquè els carrers són més estrets, hi ha força gent. Per la Meridiana passa un cotxe de morts amb el logotip de Memora. Ens recorda que l’epidèmia que ens té tancats a casa va de debò i ha matat molta gent.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >