Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Una grollera campanya d’agitació

Torra i els seus portaveus fa setmanes que publiciten la indemostrable teoria que l'epidèmia hauria causat menys morts si Catalunya fos independent

El president Torra, en vídeoconferència.
El president Torra, en vídeoconferència.

La incertesa domina l’escenari polític català a curt termini. El Parlament es disposa a aprovar uns pressupostos de la Generalitat negociats al desembre i gener en unes condicions econòmiques i socials que la crisi del coronavirus ha fet saltar pels aires. Ho farà amb els vots d’una majoria parlamentària circumstancial, atípica, formada pels diputats de Catalunya en Comú i els partits de la coalició governamental de Junts per Catalunya i ERC. Però és evident que immediatament després caldrà negociar la reforma i adaptació d’aquests pressupostos a una realitat que continua sent extraordinàriament crítica, molt fluida i canviant. Ningú sap quan es produirà el retorn a una activitat econòmica relativament normal. Tampoc s'ha definit encara l'allau d’aportacions pressupostàries i ajuts econòmics que haurà d’anar de la Unió Europea als Estats i d’aquests a les comunitats i municipis. Tot en l’aire.

Sobre aquest escenari pesa, a més, la incògnita política de l’eventual, però probable, inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, tan bon punt el Tribunal Suprem recuperi un ritme de treball més o menys normal. Torra va dir el 29 de gener que després de l’aprovació dels pressupostos fixaria la data de les eleccions autonòmiques, que s’avançarien uns dos anys. Hi havia dues causes per fer aquest avançament: la fi de la confiança entre els socis de la coalició independentista, JxCat i ERC, i la conveniència de no deixar la determinació de la data electoral a l'atzar de la sentència del Suprem sobre la inhabilitació de Torra. Al gener semblava que les eleccions podrien ser abans de l’estiu, o a la tardor com a molt tard. L'embat del coronavirus ho ha trasbalsat tot de tal manera que l’avançament electoral ha desaparegut de les perspectives immediates. Però la incògnita encara no s'ha esvaït.

No sembla que un context de crisi sanitària general sigui el moment de pensar en eleccions anticipades. Caldria esperar que amb 21.717 morts per coronavirus a tot Espanya a data d’avui, dels quals 4.247 s’han registrat a Catalunya, les preocupacions fossin unes altres. Malgrat tot, només si es té en compte l’existència d’aquesta inevitable expectativa preelectoral es pot entendre la deriva adoptada per Torra i els portaveus del seu Govern en aquestes sis setmanes de crisi. Quan tot aconsella unir forces, posar l’accent en la col·laboració i deixar per a més endavant les diferències, Torra ha fet tot el contrari. Ha accentuat el perfil politicoideològic de la dreta independentista i l’ha portat a extrems de confrontació constant amb el Govern de Pedro Sánchez en la crisi sanitària i a marcar la posició del seu partit respecte a ERC. Torra i els seus portaveus ja fa sis setmanes que sostenen i publiciten a tota màquina la indemostrable teoria que l’epidèmia hauria causat menys morts si el Govern català no hagués hagut de seguir les instruccions de les directrius del Ministeri de Sanitat.

El més rellevant d’aquesta posició no són, com podria semblar, les discussions sobre confinaments, tests, mascaretes o respiradors. El fet rellevant és que tot el que fa referència a l’emergència sanitària ha estat desqualificat permanentment com a tardà o insuficient, fins i tot equivocat, pel fet de ser dirigit pel Govern d’Espanya i no el de la Generalitat, que per descomptat ho hauria fet tot abans i millor. Torra s’ha creat el seu equip d’assessors en la matèria, amb l’infectòleg Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet al capdavant, crítics amb la gestió ministerial de l’epidèmia, però els ha utilitzat com a façana tècnica per justificar la idea que altres dirigents del seu entorn politicoideològic han verbalitzat sense embuts, com a pura propaganda. Com el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell: “Una Catalunya independent hauria salvat milers de vides. Espanya és atur i mort; Catalunya, vida i futur”. Això va ser dimecres, dos dies després que la portaveu del Govern de Torra, Meritxell Budó, expressés també la seva convicció que en una Catalunya independent “no hi hauria hagut ni tants morts ni tants infectats”.

Aquesta utilització tan grollerament partidista i ideològica d’una greu pandèmia global només és comprensible si es té en compte que, a principis d’any, Torra s’enfrontava a l’expectativa d’una immediata inhabilitació per via judicial i Junts per Catalunya a ser superada a les urnes per ERC. Però la dreta independentista ha trobat en aquesta crisi el discurs amb el qual galvanitzar el seu electorat en torn de Torra i JxCat davant d’una Esquerra Republicana que continua sostenint el denostat Govern d’Espanya presidit per Pedro Sánchez.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >