Selecciona Edició
Connecta’t

Llibres amb mascareta, guants i la persiana abaixada

Un recorregut per un Sant Jordi sense lectors als carrers de Barcelona i les llibreries sota mínims

Un treballador prepara paquets de llibres per enviar, a la llibreria Laie.
Un treballador prepara paquets de llibres per enviar, a la llibreria Laie.

Darrere de les persianes abaixades es veien els llums encesos. Treballadors es movien entre columnes de llibres i amb els albarans a la mà. Els llums i els albarans eren símbols de l'odissea de les llibreries per salvar el vaixell durant la tempesta pel coronavirus. La lluita contra la malaltia ha buidat els carrers de lectors i de compradors de roses en aquesta diada de Sant Jordi, i els que s'hi han aventurat ocasionalment, buscaven el seu regal com si es tractés d'un producte d'estraperlo.

El recorregut per una Barcelona desolada ha començat a l'estació del Bicing de Rambla Catalunya, davant La Casa del Llibre. L'establiment, tancat amb pany i forrellat, només rebia l'atenció de dos equips de televisió que enregistraven el silenci a l'artèria principal d'un dia del llibre a la capital catalana. El servei municipal de bicicletes ha reiniciat avui l'activitat tot i que pràcticament els únics ciclistes que recorrien la ciutat eren els missatgers, de tota mena de paqueteria, també dels llibres que els darrers dies han estat repartint-se coincidint amb Sant Jordi. A La Central del Raval i del carrer Mallorca, a Altaïr i a Laie, els llums a l'interior delataven un treball de resistència, com si retiressin aigua amb galledes en un veler a l'ull d'un huracà. A Laie asseguraven que les vendes de la setmana de Sant Jordi amb prou feines arribaven a un 15% del que ingressa la llibreria de Pau Claris un 23 d'abril normal, “sense comptar amb el que es ven a les parades al carrer”.

Paquets llestos per ser distribuïts esperaven a l'entrada de Laie. Amb el reixat de l'accés entreobert, un veí s'hi va atansar per preguntar si li podien vendre un llibre. La resposta va ser que no podien, tot i que poc després, l'home va accedir a una porteria contigua i en va sortir amb el que buscava. “Ho havia reservat per internet”, assegurava una de les encarregades. Les comandes online es van multiplicar per 12 a Laie, una xifra que és un salt qualitatiu però que, comparat amb la venda presencial, deien, ofereix uns resultats “irrisoris”.

La Rambla de Barcelona, pràcticament buida. ampliar foto
La Rambla de Barcelona, pràcticament buida.

També s'han produït expedicions llampec per trobar les roses. Davant d'un estanc de Rambla Catalunya, un home que portava dues roses era interrogat per diversos vianants sobre on podien adquirir la flor. A Zinnia, la floristeria de l'avinguda Pau Casals, han penjat un cartell que avisava que les roses s'havien exhaurit. Una dona esperava per emportar-se tres units que havia comprat per telèfon. Un cadenat impedia l'accés a la botiga i l'encarregat, a peu de carrer, informava aquest diari que gràcies a la venda online i l'entrega a domicili, havien pogut facturar fins a un 40% del que és habitual per Sant Jordi.

Els focus de l'aparador de la llibreria +Bernat, al carrer Buenos Aires, es mantenen encesos durant les setmanes de confinament. Montse Serrano, ànima de +Bernat, explica que ha muntat una parada íntima dins del local, “amb senyera inclosa”, per si a algú se li ocorria passar-s'hi per comprar la premsa a la seva secció de quiosc. Ha estat el primer Sant Jordi en quaranta anys que Serrano ha pogut dinar a casa. “Paella i cava”. A l'aparador llueixen les portades de 32 llibres que van quedar allà d'abans de l'era del coronavirus. Els vianants que creuaven per davant de la botiga –una dona amb un carro de la compra i visera protectora, un passejador d'un bulldog francès, els mossos d'un supermercat– no paraven atenció als títols exposats, tots escrits per dones, de Virginia Woolf, Margaret Atwood o de Mercè Rodoreda. “Cal trobar camins. Anar amb el corrent i, si cau, aixecar-se. Acceptar el dolor sense témer-lo. És necessari d'acumular molta valentia per a les hores que vindran”, escrivia Rodoreda a Aloma, la novel·la més venuda a Catalunya el 1938, any en què Sant Jordi, per culpa de la guerra civil, tampoc es va poder celebrar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >