Selecciona Edició
Connecta’t

La caiguda en tres actes de l’alcalde de Badalona

Álex Pastor, que viu una crisi personal, va arribar al poder de la quarta ciutat catalana sense esperar-s’ho i després d’una carambola política

L'alcalde de Badalona surt de comissaria.
L'alcalde de Badalona surt de comissaria. EL PAÍS

Els col·laboradors d'Álex Pastor encara no entenen com dimarts, a les 18.30, es van acomiadar d'ell després d'una reunió per videoconferència i, només tres hores després, els Mossos el detenien “a l'altra punta de Barcelona” amb signes evidents d'embriaguesa i presumint de ser “l'alcalde de Badalona”. “Potser va fer unes copes i li va fer efecte amb els medicaments que pren des que va caure malalt...”, apunten. Enfrontar-se a la policia va ser l'últim acte com a governant —el PSC el va destituir immediatament i ell mateix va dimitir ahir— d'un alcalde improbable que ningú comptava que ho fos.

Amb 40 anys, Pastor passa per una crisi personal. L'excés de feina ha afectat la seva “salut i estat emocional”, va reconèixer ahir dimecres. L'estiu passat, després de les eleccions municipals (va acabar sent alcalde malgrat sumar sis regidors) es va separar de la seva dona, amb la qual té dues filles, de 10 i 7 anys. “Ella no portava bé que fos fora de casa fins i tot els caps de setmana o que no portés les nenes a bàsquet. Li va dir que, si era alcalde, s'havia acabat”, expliquen les mateixes fonts.

L'amenaça de ruptura no va impedir que Pastor recorrés a la seva faceta familiar amb vídeos a Facebook en els quals presumia de preparar uns entrepans deliciosos per a la família. Va ser un intent d'apropar la ciutadania a un polític “escassament preparat per al càrrec i amb molta inseguretat, que s'ha vist superat per les circumstàncies”, el qualifica un regidor independentista. Havia arribat a l'alcaldia un any abans, el 2018, després d'una moció de censura promoguda pel líder del PP, Xavier García Albiol.

Albiol, que aspira a tornar a ser alcalde, va declarar ahir que és coneguda la seva suposada addicció a l'alcohol i a altres substàncies, tot i que no va concretar quines. Però l'entorn i altres rivals polítics de Pastor ho neguen, tot i que admeten que passava per una “mala ratxa” que es va accentuar a finals de gener.

El dia en què el temporal Glòria partia el Pont del Petroli —un antic moll de pilons que és orgull de la ciutat i icona publicitària—, l'alcalde estava il·localizable. Acabava de patir un problema de salut. “Sentia arrítmies, taquicàrdies, i va anar a l'hospital”, diuen des del seu equip. Va estar tres setmanes de baixa, cosa que va disparar els rumors. L'oposició va denunciar que no estava capacitat per governar. El seu entorn replica que va tornar a l'oficina “millor que mai”, tot i que “acumulava estrès i ansietat” per la seva angoixa vital i les exigències del càrrec. Els seus li van fer alguna advertència, però l'incident amb els Mossos ha estat insalvable.

Però Pastor, repliquen els seus rivals, no és una joguina trencada. La seva ambició era ser alcalde. I ho va aconseguir. Va néixer a l'humil barri de Sant Roc, on vivia amb la seva mare —que netejava a l'Ajuntament i estava vinculada a la UGT— i la seva àvia. El seu pare va fundar la unió de consumidors local. D'adolescent es va unir a les joventuts del PSC, va estudiar relacions laborals i va entrar a treballar al servei d'ocupació.

Els seus assessors han intentat ressaltar aquest perfil de noi de perifèria per refermar un polític “sense grans dots, però amb una ambició per sobre de les seves capacitats”, resumeix un exdirigent socialista. Va arribar a primer secretari del PSC local després del buit de poder que va deixar l'exalcalde Jordi Serra i el triomf d'Albiol. El partit, de fet, buscava candidat quan Pastor va topar amb l'afortunada carambola de la moció de censura que el va portar al poder.

Aquest dirigent recorda com a Pastor li tremolaven les mans cada vegada que havia de parlar al ple. Els seus amics admeten que parlar en públic no és el seu fort. Però sí que ho és la gent. Va sortir al carrer, va fer bandera de la seguretat i la neteja, va recórrer els barris. “Destaca en les distàncies curtes”. Això, a la perifèria. Al centre de Badalona —la ciutat té dues ànimes— patia més, conclou un regidor: “Mai es va sentir acceptat. La política local, aquí, és cruel”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >