Selecciona Edició
Connecta’t

El llibre del postcoronavirus

La pandèmia sacseja un sector que veurà l'augment de la venda 'online', l'auge de les distopíes i la concentració de les distribuidores

La primera setmana de confinament pel coronavirus, les vendes de llibres van caure un 78% amb relació al mateix període de març del 2019; la segona, el 70%, i la tercera, el 62%, un descens esmorteït potser per les vendes online davant la Diada d’avui, 23 d’abril de 2020, primer Sant Jordi virtual de la història, amb llibreries i editorials tancades, llibres i roses a domicili per la polèmica escletxa del comerç electrònic, i la gent, sense poder sortir al carrer, trobant-se per les xarxes socials amb els escriptors. El duel que lliuren cavaller i bèstia, metàfora de les lluites del sector del llibre, “mai més serà com abans, perquè alguns ja no hi seran i els altres s’hauran d’adaptar a uns canvis d’escala brutals”, resumeix Martí Romaní, president del Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya i director de la distribuïdora Nus de Llibres, tot reflectint el parer majoritari de sis experts sobre com se’n sortirà el món editorial després d’aquesta crisi sense precedents.

Ajut, tradició

A casa tothom té llibres de sobres encara per llegir. El fet que QUADERN hagi mantingut doncs, tot i que en un format més modest, l’especial de Sant Jordi, amb les seves recomanacions en aquests temps de coronavirus i confinaments, està explicat, curiosament, a l’inici i al final del mateix suplement.

El reportatge que l’obre fa un retrat cru d’un sector molt tocat en totes les seves baules. No havia viscut mai una situació així. I gairebé li caldrà refundar-se, com apunten els sis experts consultats. L’ajut al sector, especialment a les llibreries, ha de ser immediat, ara i aquí. Només en aquesta línia, i amb la voluntat de servei al lector en la seva orientació, s’ha d’entendre la raó de ser de l’especial i l’esforç de selecció d’una cinquantena de títols que s’hi ofereixen, afegint-hi enguany la informació del format e-book quan és disponible.

La raó sentimental la proporciona el text de l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol Cruells, que analitza la importància dels rituals d’un Sant Jordi que, enguany, no els pot tenir. També, per això, hi som. Bona Diada.

Venda ‘online’ urgent

“Aquesta hivernació forçosa ha posat en evidència la precarietat amb què bona part del sector cultural ha anat sobrevivint des de la crisi del 2008”, exposa Antonio Ramírez, cofundador de La Central, que xifra “entre un 30% i un 35%, com a poc”, la caiguda de la facturació que tindran les llibreries. Obligades a tancar per l’estat d’alarma, s’ha vist que, fora de grans cadenes com Casa del Libro i del gegant Amazon, el servei de vendes per internet no ha funcionat del tot. “L’autocrítica és evident: en el sector no hem donat importància al comerç online, com si no anés amb nosaltres: ni ens l’hem cregut ni l’hem sabut gestionar bé”, confessa Laura Huerga, fundadora de l’editorial Raig Verd. “El ferotge proteccionisme al llibre imprès ha fet perdre 10 anys valuosíssims al sector per transformar els seus negocis en empreses digitals del segle XXI; aquesta crisi brinda una segona oportunitat, però serà la darrera”, vaticina Javier Celaya, fundador de la consultoria editorial Dosdoce.

Només unes 200 llibreries a Espanya mantenen en aquests moments un servei de venda electrònica. Una de les remodelacions del món del llibre passarà per aquí. Però no només fruit del comportament del comprador confinat, creu Celaya. “Des del 2017, les llibreries físiques han perdut sis punts percentuals com a lloc de venda de llibres de paper en favor de les plataformes online, que n’han guanyat set”, aporta. “La consolidació de l’e-commerce serà una nova realitat ben aviat; aquesta tendència de consum, afegida a les mesures de distanciament social, canviarà la nostra relació amb les botigues físiques i tindrà un gran impacte en les llibreries”.

“La venda online de llibres físics ha de ser una prioritat des d’ara per a les llibreries”, admet Jesús Badenes, director general de la divisió de Llibreries del Grup Planeta, propietari de Casa del Libro. “Aquest canal ens deixa molt poc marge, la majoria no disposem d’una logística automatitzada i hem d’assumir part dels costos d’enviament; no ens podrem apropar mai als estàndards d’Amazon, i difícilment serà garantia de sostenibilitat dels nostres negocis, però hem de donar una alternativa digital als clients”, retrata Ramírez.

“La prioritat serà la supervivència: es perdran projectes i es precaritzaran feines”, alerta Laura Huerga

“El que ha passat ara amb el comerç electrònic no es pot tornar a repetir, ha de ser una estratègia clara de tot el sector, i no només una cosa en mans de les grans empreses”, alerta Huerga. Ho diu pensant en algunes pràctiques d’aquestes setmanes, com la venda directa de llibres pels editors des dels seus webs i empreses de distribució. O els que han penjat llibres digitals de manera gratuïta sense tenir-ne els drets per a aquest format. “Hi ha hagut mesures que han pecat de poc reflexives”, admet Badenes, que entén que la connexió directa editor-lector, no estranya en el món anglosaxó, “no és consolidable: suposaria un canvi profund en l’ecosistema sectorial”.

Més iconoclasta es mostra Celaya. “La venda directa des dels webs de les editorials és una necessitat en la nova era digital; el gran avantatge competitiu de les editorials ha passat de la distribució física, de tenir els llibres al major nombre de punts de venda, al coneixement directe dels lectors i els seus comportament en el procés de compra i l’anàlisi de consum dels seus productes”. La venda directa, creu, “permetrà a les editorials accedir a dades que grans plataformes com Amazon, Apple o Google tenen i no comparteixen”.

Excés de distribuïdores

La distribució s’ha mostrat cabdal en aquest confinament: només han obert una tercera part, majoritàriament les que ja servien comandes per l’e-commerce o a papereries. Però la crisi del coronavirus també les ha enfrontat a la realitat: “Som massa distribuïdors que fem el mateix de manera molt fragmentada; ens cal agrupar-nos, i ara hem vist que amb urgència, en aspectes que volen molta inversió i no són estratègics, com la logística, per centrar-nos en la comercialització dels catàlegs dels segells”, diu Romaní, tot analitzant un sector que perdrà “entre una tercera part i un 40%” de la facturació.

Una treballadora de la Casa del Llibre amb mascareta.
Una treballadora de la Casa del Llibre amb mascareta.

L’inquieten poc, en canvi, els formats digitals, tot i que han crescut espectacularment, com constata Celaya: “Les dues grans plataformes de distribució d’e-books en espanyol, Bookwire i Libranda, han incrementat les descàrregues un 50% el març amb relació al febrer”. “El llibre digital ha tingut aquí tant enemics interns, amb una falta d’oferta àmplia i preus massa elevats, com externs, a partir de la pirateria, però amb prou feines depassen el 5% del mercat; potser l’audiollibre ara es pot consolidar”, diu Romaní. Storytel, plataforma d’audiollibre, ha vist créixer un 253% els seus usuaris des del confinament; el Ministeri de Cultura ha detectat, al març, un 265% més en els registres d’e-books i audiollibres de la seva xarxa (51.483 usuaris). “Hi ha editorials que prohibeixen els seus e-books i audiollibres a les plataformes de subscripció per intentar frenar-ne el ràpid creixement”, denuncia Celaya, que creu, com Badenes, que el format pujarà sota aquest sistema. La reducció de l’IVA del 21% al 4% aprovada dimarts per l’Estat també hi pot fer molt.

Precarització sense precedents

“Els llibres electrònic són massa cars per al consumidor, i això en perjudica la venda”, es queixa Maite Carranza, presidenta d’Escrivim, Associació Professional d’Autors i Autores Literaris de Catalunya. És una font menys d’ingressos, creu, d’un col·lectiu que admet que el seu error principal, com ha reforçat la crisi, és que “els creadors no tenim veu pròpia; hem deixat que els problemes del sector fossin expressats i representats per editors i llibreters, i llavors les polítiques culturals han bandejat la creació, especialment la pròpia”. En la cadena de valor del llibre, pensa que en surten molt malparats: “Som els únics que no podem viure només del llibre: el 90% del seu valor recau en els no creadors, i nosaltres en veiem un minso 10%”. Per això, “no és estrany que les noves generacions optin per l’autoedició digital, que dona percentatges a l’inrevés; el model d’Amazon prescindeix de les editorials, i els escriptors són els actors... S’anirà implantant: les vendes es faran per internet i l’autor servirà el seu llibre directament al lector”.

Imatge de la pel·lícula '1984'. ampliar foto
Imatge de la pel·lícula '1984'.

Amb la crisi, la cadena s’ha tensat: “No se’ns ha protegit: editors i distribuïdors haurien de preguntar-se si han fet tot el que era a les seves mans per reforçar la xarxa de llibreries”, exposa Ramírez. “No es tracta de revisar percentatges, el que cal és que tota la cadena sigui més eficient”, diu Romaní. I creu que, per exemple, “els marges comercials a la llibreria es podrien vincular a compromisos de compra i topalls de devolucions, que, excepte en el llibre de text, no estan regulades ni tenen limitació percentual ni temporal, cosa que distorsiona el sector”.

Huerga, que calcula que la crisi li farà perdre “un 60%” de la facturació, aposta per l’equilibri de l’ecosistema: “Pensar que no estem interrelacionats és enganyar-nos: igual que les llibreries poden fer caure distribuïdores, aquestes poden fer caure moltes editorials, i les condicions de treball d’autors, traductors, dissenyadors... precaritzar-se fins a extrems insòlits”. I llança: “Tancament de llibreries i editorials a banda, creixerà el perill de l’absorció dels independents pels grans grups”.

Menys projectes, més distopies

Vendes online i increment de subscripció a plataformes per formats electrònics a banda, el coronavirus ha portat pràctiques que ja no marxaran. “El teletreball tindrà més pes que fins ara”, creu Badenes, que va més enllà i entra en els continguts. “Haurem d’adaptar-nos als gustos dels lectors que suraran de la crisi, amb més atenció a la literatura infantil i juvenil per consolidar hàbits lectors sorgits del confinament i una ficció entesa com a evasió necessària, amb més pes de distopies i del còmic, llibres de capacitats professionals i de testimonis d’aquest període”.

Ramírez, de La Central, planteja una mena de ‘rescat’ per a les empreses del llibre

Aquestes apostes poden tenir un perill clar, creu Carranza: “La temptació és que les editorials capegin el temporal amb èxits estrangers importats; les vendes dels escriptors autòctons van davallar un 50% amb la crisi anterior”. I alerta que l’oferta de novetats es desbordi. “Fa anys que els títols augmenten en detriment dels tiratges i la qualitat; cada cop tenen una vida més curta a les llibreries, devorats per les novetats del mes següent; o sigui que ara...”.

Sembla que els productors en són conscients: “A Planeta treballem disminuint les novetats per als propers mesos, pactant-ho amb els autors”, informa Badenes, que creu que l’impacte de la crisi al sector serà d’entre el 20% i el 25%. “Amb els editors estem reestructurant plans i passant títols al 2021, i, esclar, n’hi ha que ni es concretaran”, diu Romaní. Però el risc de col·lapse hi és. “Cal evitar l’embús a les llibreries per les novetats acumulades des de la segona quinzena de març i l’abril, que s’enganxin amb les de maig i juny, es col·lapsin les botigues i es cremin llibres en devolucions massives sense haver tingut ni una mínima oportunitat al mercat”.

“Cancel·larem i ajornarem projectes, i autors, traductors, il·lustradors, correctors i agents tindran menys feina, i la que hi hagi es precaritzarà”, dibuixa Huerga. “La prioritat serà la supervivència, i això farà que es perdin coses interessants que estaven passant, com ara preparar el camí cap al còmic i la novel·la gràfica en català”, llança. “Si no ho corregim, la cultura autòctona quedarà fagocitada per d’altres més proteccionistes”, creu Carranza. Romaní s’atreveix a afirmar que, en la distribució, “a Catalunya no quedaran més de tres o quatre distribuïdors amb oferta logística i, per altra banda, hi haurà les comercials, que s’agruparan per afinitats lingüístiques, de mida, de continguts, de punts de venda...”. “Els anys a venir seran durs per als creadors, perquè aquest tsunami se’ns menjarà les liquidacions del 2021, quan cobrem les que pertocaran d’enguany”, diu la presidenta d’Escrivim, que recorda que en la crisi anterior “les bestretes als escriptors van davallar un 50%”, i quantifica les pèrdues per als autors “entre el 40% i el 60%”.

La llibreria La Central del Raval, tancada. ampliar foto
La llibreria La Central del Raval, tancada.

Celaya llança la idea que les novetats dels propers mesos surtin “només en formats digitals, per arribar ràpid i àgilment al mercat” i no saturar unes llibreries que “no han fet gaire per modernitzar-se: ni la plataforma Todostuslibros.com, que gestiona la patronal dels llibreters Cegal, és una veritable alternativa a Amazon”. I proposa també que els editors abarateixin el preu del llibre de paper: “No van fer-ho a la crisi anterior per protegir els seus marges, i amb els actuals aviat seran un objecte de luxe per a molts”.

Un problema nou podria venir dels crèdits que ofereixen les administracions per sortir de la crisi i que, per a la majoria d’empreses culturals, poden ser un llast, segons Ramírez: “Les nostres necessitats financeres superen amb escreix la nostra capacitat d’endeutament”. Per això, “cal pensar en dècades, no en anys”, i afegeix: “No voldria parlar de rescat, però sí d’un instrument de suport, amb recursos públics i privats, que aporti fons no reintegrables a les empreses”. Celaya està d’acord en el llarg termini: “Això no és un parèntesi, com molts editors i llibreters pensen; és una veritable disrupció del món del llibre i les iniciatives que es proposen són solucions a curt termini per intentar tornar a un món anterior que ja no existeix”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >