Aquestes són les recomanacions d'Elpais.cat entre els llibres de narrativa catalana.
Ignot
Manuel Baixauli
Edicions del Periscopi
256 pàgines
18 / @ 7,49 euros
Ignot és una novel·la que també es pot llegir com si fos un assaig narratiu sobre la condemna de crear, sobre la rebel·lió dels dimonis imaginatius. Amb una prosa ja coneguda per precisa i tallant, els arguments de faula paranoica o fantasmagòrica que trena l’autor de La cinquena planta sorprenen amb convicció a pesar de situar-se més enllà de les fronteres de la versemblança, com si només existissin pel pur plaer d’existir: al lector li agrada que la fantasia extravagant de l’autor de Sueca li exigeixi atenció, que el faci sentir-se partícip del miracle insòlit que és la seva escriptura, de la seva fe en el poder de la literatura. Però encara el fa més feliç constatar, al final, en una pirueta majestuosa, que no ha travessat una selva caòtica, sinó que el secret de la novel·la estava exposat davant seu sense enganys ni falsedats formals.
La musa fingida
Max Besora
Males Herbes
192 pàgines
17 euros
Una festa d’humor excèntric i grotesc, amb desarticulacions argumentals i paròdies retòriques, com si l’aclamat autor d’Aventures i desventures de Joan Orpí fes el que li dona la gana de la manera que més li convé, potser perquè el pulp punk, el gènere al qual pertany aquesta novel·la, admet el desvari i exigeix el deliri. Més enllà de la suggeridora proliferació de trames secundàries, La musa fingida és la història d’una venjança ocasionada per la violació contínua d’una noia per part del pare. L’autor barceloní manipula les fonts del kitsch; fa una apropiació demencial de l’estètica de la ciència-ficció; acorrala la llengua catalana, hi juga i la transforma en una llengua híbrida i macarrònica que no perd mai el ritme ni el to, vivíssims; i, sense defallir, procura amb èxit que l’acció trepidant i forassenyada caigui sobre la cara del lector com si fos d’una sola peça.
Traça un perímetre
Cesc Martínez
Anagrama
256 pàgines
18,90 / @ 9,99 euros
Aquesta és una novel·la sobre uns amics que projecten il·lusions vitals en un poble que també es transforma i creix; és una novel·la sobre la responsabilitat moral de l’art; és una novel·la sobre la immigració; és una novel·la sobre la globalització. Però Cesc Martínez no ha escrit una novel·la costumista, per més que hi hagi el traç enèrgic d’un marc local; no ha escrit una novel·la literària, per més que sigui un estudi de la tècnica novel·lística; no ha escrit una novel·la de tesi, per més que hi hagi denúncia social; no ha escrit una novel·la de llenguatge llampant, a pesar de l’elaboració de cada frase. L’autor fins ara conegut per Opi i sardines ha fet una novel·la que s’articula com un llegat viu. Al títol hi ha el secret, la Idea poètica a partir de la qual les històries s’individualitzen i es disparen cap a l’infinit.
Míster Folch
Adrià Pujol
Empúries
272 pàgines
17,50 / @ 9,99 euros
L’empordanès ja té acostumats els lectors a capgirar els llocs comuns. Ara ho fa amb la novel·lística sobre la postguerra, i, com si elaborés un misteri que transmet una paradoxal sensació de transparència, escriu, a partir d’un home amb poders sobrenaturals, una novel·la històrica, social, eròtica, psicològica i fantàstica que és tot això sense ser-ne cap, com una novel·la total que s’entossudeix a negar la seva ambició. Escriu l’autor de Picadura de Barcelona contra l’ensucrament de les infàncies, la nostàlgia que embafa. L’humor cruel, benigne en la superfície i dur com el diamant quan retrata el que ningú vol creure que va ser, li serveix per posar dics al sentimentalisme. Interpel·la la realitat que crea, el triomf de la vida sobre les conspiracions de l’angoixa, i, amb prosa vivaç, amb la força d’un sil·logisme raonat fins a l’absurd, porta el lector a un món tan diferent com la vida en un altre planeta.
Boulder
Eva Baltasar
Club Editor / Literatura Random House
160 / 120 pàgines
16,90 / @ 7,99 eu.
El lector d’una de les novel·les més venudes ara es trobarà amb l’anàlisi meticulosa —ajustadament ètica, amb humor negre i una boira estranya que enterboleix l’atmosfera— de com la rutina pot enfonsar la vida de dues dones instal·lades en el confort. El detonant que accelera la disgregació de la parella és que la dona de la narradora, al cap de deu anys de vida conjunta, vol tenir un fill i ella no. De sobte, s’accionen els mecanismes de la soledat, la tristesa i la violència. Ara, en aquest segon lliurament d’una prevista trilogia, l’autora reprèn el personatge de la dona adulta que no vol créixer i que es nega a abandonar l’adolescència, però vigilant més un dels aspectes que llastava el seu primer gran èxit, Permagel: la dispersió argumental, i dibuixant amb un traç més fi la intensitat de les emocions. És una novel·la que sap fer-se atractiva perquè li agrada agradar.
Gina
Maria Climent
L'Altra Editorial
184 pàgines
17,90 euros
A la protagonista de Gina li diagnostiquen una esclerosi múltiple i, d’improvís, ha de decidir: els tractaments mèdics que vindran són incompatibles amb un embaràs. Gina és el relat de la recerca de l’equilibri just entre la verdadera dimensió del drama i la part positiva de viure l’experiència, però Maria Climent manté allunyada l’èpica de la malaltia i fa que la novel·la s’hagi de llegir com el relat d’un ritu de pas, com una història d’amistats, com el registre d’unes relacions sentimentals que no sempre quallen, com un repertori d’estratègies per aprendre a estar sola en una ciutat. El mèrit de Maria Climent rau en “la manera tragicòmica d’afrontar l’altra cara de l’alegria”, en l’enginyós ús de la comicitat per aturar qualsevol manifestació de la melancolia, en l’encert d’alliberar cada frase de les paraules sobreres.
