Selecciona Edició
Connecta’t

El renéixer de les avantguardes

Àlex Mitrani reuneix per a Enciclopèdia Catalana el treball de 83 pintors que van reivindicar l'herència dels creadors anteriors a la Guerra Civil

El tríptic de Joan Miró 'L'esperança del condenat a mort'.
El tríptic de Joan Miró 'L'esperança del condenat a mort'.

“En uns moments difícils, de trauma i precarietat com va ser la postguerra, hi va haver una generació de creadors que van reconstruir, contra totes les circumstàncies, una manera d'entendre l'art que actualitzaria i multiplicaria l'esforç de les primeres avantguardes, interrompudes per la Guerra Civil”. Àlex Mitrani (Barcelona, 1970) ha coordinat Pintura catalana. Segones avantguardes per a Enciclopèdia Catalana, en el qual col·laboren 32 altres historiadors de l'art, un llibre que adquireix en aquests moments de crisi sanitària, però també de fractura social i cultural, encara més sentit. El llibre, que aplega un total de 150 obres de 83 pintors, estava previst que es presentés el 30 de març al MNAC, però haurà d'esperar temps de postconfinament.

“El llibre no és de l'art de la postguerra, un període històric llarguíssim, des del final del conflicte fins a la mort de Franco, que engloba artistes de generacions diferents. És l'art creat per artistes que van aconseguir la realització de les avantguardes que la guerra va truncar, que a Catalunya van ser minoritàries, dominades pel Noucentisme i altres formes més conservadores”, deixa clar Mitrani. “El fet paradoxal”, insisteix, “és que en les situacions adverses i difícils del franquisme floreix una enorme quantitat de propostes artístiques de gran qualitat, de manera que el que defenso és que en aquesta època se sistematitza el principi de l'art d'avantguarda i comença a ser una mica més col·lectiu i consolidat malgrat el context, o fins i tot estimulat per l'esperit de resistència al qual empeny aquest context advers”. Un revulsiu que potser servirà d'exemple per als creadors actuals que estan vivint aquesta aturada.

'El rostre de la guerra', de Salvador Dalí, 1940.
'El rostre de la guerra', de Salvador Dalí, 1940.

Mitrani coneix molt bé aquest moment, perquè és, com a conservador del MNAC, el responsable que l'art del segle XX entri al principal museu català. Al seu parer, aquest llibre és una mena de prefiguració del que podria ser la col·lecció ideal d'aquest període al museu. “És un llibre de tesi i recerca, que alhora és un repertori d'artistes catalans d'aquest període al qual recórrer; un llibre que té molta qualitat visual i que porta, per tant, a un gran coneixement estètic de les obres, similar a tenir-les al davant, una cosa que en aquests moments li dona un plus a l'obra”, explica Mitrani a l'altra banda del telèfon.

Un altre dels grans valors del llibre, de luxe i gran format —1.600 exemplars a 595 euros—, és el “reconeixement de molts artistes que deixen de ser marginals i apareixen ben reproduïts, a més de veure'ls tots en un context que els dona sentit”, continua Mitrani, que defensa el seu treball i el del seu equip assegurant que “es tracta de revisitar el període des de la recerca historiogràfica, superant els prejudicis i amb una mirada renovada”.

Obra de Francesc Fornells-Pla.
Obra de Francesc Fornells-Pla.

Com tots els llibres d'Enciclopèdia dedicats als períodes de l'art català (romànic, gòtic, modernisme, etc.), aquest volum dedicat a les segones avantguardes recupera obres que feia 40 anys que no s'havien vist, disperses en alguns museus públics i, sobretot, en col·leccions privades, impossibles de veure juntes. El treball, dut a terme durant l'últim any i mig, té, segons Mitrani, un format paral·lel al d'una exposició. “La seqüència és diferent, però hi ha un relat seqüencial cronològic que estableix dins d'una sèrie d'analogies i constants que plantegen problemes sobre l'art de l'època”.

El treball comença amb una obra de Salvador Dalí, El rostre de la guerra, del 1940, i conclou amb L'esperança del condemnat a mort, el tríptic que Joan Miró va acabar el dia que va morir Puig Antich, el 1974. Les dues obres emmarquen el període d'una manera molt gràfica entre la fi de la guerra i el final d'una dictadura.

Obra de Rafols-Casamada.
Obra de Rafols-Casamada.

Entremig, 81 pintors i pintores i la seva diversitat d'estils i opcions artístiques. “La selecció és cronològica, però hem intentat crear una seqüència en què cada obra estigui connectada amb l'anterior i la següent. Entre els artistes: Maria Girona, Amèlia Riera, Joaquim Chancho, Àngel Jové, Joan Pere Viladecans, Josep Niebla, Francesc Artigau, a més d'Antoni Tàpies, Josep Maria de Sucre, Modest Cuixart, Joan-Josep Tharrats, Joan Ponç i Francesc Garcia Vilella, entre d'altres.

Sobre si el seu llibre es podria considerar un cànon del moment, Mitrani es limita a dir que és “una llista molt pensada que pot servir de punt de partida, un estat de la qüestió del moment, que no tenia un treball global. A partir d'ell es poden obrir moltes vies possibles. Es pot llegir de manera lineal, però també s'obre a una gran quantitat de temes”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >