Aquestes són les recomanacions d'Elpais.cat entre els llibres de novel·la negra i els best-sellers.
El último beso
James Crumley
Traducció d’Enrique de Hériz
Editorial Salamandra
320 pàgines
18 @ 7,59 euros
La seva condició de clàssic modern i l’ascendència sobre grans conreadors del gènere (Lehane, Pelecanos....) van justificar que aquesta obra tingués reservada taula en el darrer festival BCNegra. Partint de l’ombra hardboiled de Chandler i Thompson, l’autor texà (1939-2008) va entendre que la novel·la detectivesca de després del Vietnam reclamava un nou enfocament, on la violència i les neurosis postbèl·liques no fossin incompatibles amb un humor sardònic i un romanticisme desenganyat. El último beso (tercera novel·la, de 1976) pivota al voltant d’un personatge memorable, el detectiu privat C. W. Sughrue, poca-solta carismàtic de Meriwether (Montana), gens resistent a les temptacions i atret pels ambients incompatibles amb una vida recta, que busca una noia desapareguda amb la companyia poc edificant d’un autor de best-sellers i un bull dog alcoholitzat (sic).
Gener de sang / Enero sangriento
Alan Parks
Traduccions de Xavier Zambrano / Juan Trejo
Univers Llibres / Tusquets
312 / 400 pàgines
19 / @ 9,99 euros
Brillant primera entrega d’un cicle dedicat al policia de Glasgow Horace McCoy, que abasta uns pocs dies de 1973 i on un triple vessament de sang sense sentit adquireix un aire pertorbador quan surten a la llum els vincles amb una de les famílies més poderoses de la ciutat, amfitriona d’unes festes salvatges que atenen els prohoms. L’acció avança a un ritme implacable, els diàlegs tenen punch i el costat fosc i la nàusea de la labor policial es capten amb versemblança, com també els baixos fons. Però on Parks excel·leix és en el retrat d’un inspector ple de dimonis, aficionat a vicis perillosos i en deute amb un mafiós, si bé al mateix temps posseïdor d’una ferma ètica professional. Ressons temàtics de Benjamin Black (el poder dels clans per silenciar pecats, o els orfenats), encara que la cruesa i el sarcasme recorden més Ian Rankin.
Oro negro
Dominique Manotti
Traducció d’Albertina Rodríguez
Versátil
360 pàgines
21,90 / @ 5,99 euros
L’ascendent del rei del noir de denúncia sociopolítica, Patrick Manchette, no triga a fer presència (gran notícia) a Oro negro, tan bon punt el comissari Théodore Raquin (només 26 anys, homosexual, dels primers de la seva promoció, expert en seguretat a l’ambaixada francesa de Beirut) arriba en tren, el 12 de març de 1973, a un destí complicat: Marsella. Prosa nerviosa, atenta als detalls, violència en estèreo i escenari dantesc que sembla inventat per a la novel·la negra. En activar una investigació de tres assassinats en una naviliera que el novell ha de resoldre en quinze dies, Manotti, militant política com Manchette, posa a centrifugar un munt de peces (polítics i empresaris corruptes, policies en guerra, traficants de drogues, armes i petroli, mafiosos...) per denunciar el capitalisme criminal que ens sosté.
Y Julia retó a los dioses
Santiago Posteguillo
Planeta
792 pàgines
22,90 / @ 12,99 euros
En el camí obert per Yo, Julia, amb la qual va guanyar el Planeta 2018, Santiago Posteguillo, en aquesta Y Julia retó a los dioses, prossegueix i remata —mai més ben dit, vista la quantitat de morts que hi ha a la novel·la— la història de l’emperadriu de la dinastia dels Severs Júlia Donna. Relat ple d’èpica i batalles, però també de drama familiar (i mèdic: Galè tractant un càncer, un karkinos), amb fratricidi i incest, el llibre ens porta d’un costat a l’altre de l’Imperi romà, del mur d’Adrià a les ardents arenes dels Sassànides, i fins i tot ens trasllada a l’Olimp i a l’Hades introduint una veta fantàstica (homèrica) en la trama. La novel·la es llegeix en un tres i no res tot i el seu volum (gairebé 900 pàgines, Posteguillo no s’hi posa mai per menys en les seves novel·les històriques) i se’n gaudeix molt, sabent que l’autor se cenyeix, fins i tot en el que sembla més absurd, a les fonts clàssiques.
El rey que fue y será
T. H. White
Traducció de F. Corripio i E. Hegenwicz
Ático de los Libros
832 pàgines
34,90 euros
Barba i bigoti blancs i llargs; les espatlles, amb excrements d’ocells, igual que les estrelles i els triangles que decoraven la túnica; una aranya li penja d’un fil del barret punxerut... És la primera imatge que Verruga té del mag Merlí, trobada cabdal en la història de la fantasia: el noi, amb les seves ensenyances, alliberarà l’espasa Excalibur i es convertirà en el mític rei Artur. Basant-se en el text medieval de Thomas Malory, Terence Hanbury White (1906-1964) va donar esplendor a Camelot, la Taula Rodona, les bèsties parlants, Ginebra, Lancelot, Morgana... Van ser cinc novel·les que, per primer cop, s’apleguen ara en un volum. Merlí l’encantador (Disney) i el musical Camelot (tres Oscar) s’hi inspiraren, i J. K. Rowling va admetre que eren “el pare espiritual” de Harry Potter. Un clàssic modern de les aventures, l’amor i la màgia: un gran passeig per la natura humana.
El último Hammett
Juan Sasturain
Navona
592 pàgines
29 euros / @ 8,99 euros (edició a Alfaguara)
En un projecte en què fa tres dècades que treballa, l’argentí Juan Sustaraian fa una aportació personalíssima a la tradició, sobretot anglosaxona, de portar a la ficció la figura d’autors clàssics del gènere negre, tot fabulant sobre la seva personalitat i procés creatiu a la vegada que omple o corregeix zones d’ombra biogràfiques. Dashiell Hammett va tenir deu anys d’inspiració gairebé divina i dedicà la resta de la seva vida a intentar recuperar el swing, però unes muses reticents, l’alcohol i el Codi Hayes van frustrar el somni. El llibre se centra en aquest període crespuscular per imaginar un escenari parcialment alternatiu i metaliterari, on l’autor emula la seva canònica criatura, Sam Spade, i a més posa punt final a la novel·la que mai no va poder ser, Tulip. La concessió del premi Hammett a la Setmana Negra de Gijón sembla de justícia poètica.
Sombras de Reikiavik
Anthony Adeane
Traducció de Pablo Álvarez Ellacuria
RBA
320 pàgines
20 / @ 9,99 euros.
A mitjans dels anys setanta dos homes van desaparèixer misteriosament a Islàndia. En una nació tan petita com endogàmica, on el crim és una anomalia, el doble cas va provocar estupefacció entre la societat —encara perviuen els interrogants i les hipòtesis— i aviat va quedar clar que ni el sistema policial, ni el judicial ni el penitenciari estaven preparats per fer-hi front. Sense pistes clares i amb un reguitzell de testimonis contradictoris i teories paranoiques, les investigacions van procedir de manera confusa, multiplicant-se els arrestos en fals. Quatre dècades després, aquest true crime no té com a objectiu la resolució dels fets, sinó descriure com una societat es mostra incapaç de processar la presència del Mal en el seu si i analitzar els perniciosos efectes psicològics de les pràctiques coercitives dels estaments del poder.
