Selecciona Edició
Connecta’t

Els prehistoriadors recorren a l’ajuda dels ossos per esclarir jaciments

Un estudi pioner a Catalunya experimenta amb carnívors actuals la forma en què els animals aprofitaven les despulles que deixaven els neandertals

Un os removent les restes d'una foguera durant l'experiment per analitzar com els carnívors van alterar el registre fòssil.
Un os removent les restes d'una foguera durant l'experiment per analitzar com els carnívors van alterar el registre fòssil.

Una investigació sorprenent ha unit en l'obstinació per avançar en el nostre coneixement del passat prehistoriadors i… ossos. Un equip d'investigadors ha publicat aquest dilluns a la revista Scientific Reports un estudi experimental sobre la manera en què els carnívors salvatges s'aprofitaven de les restes dels animals caçats i consumits per poblacions humanes en el paleolític. El treball ha consistit a reproduir les condicions dels campaments neandertals provisionals i observar de quina manera els carnívors alteren els espais on s'han cuinat i després llançat les restes. L'experiment s'ha fet amb ossos, tenint en compte la dificultat de trobar al nostre territori llops i, encara més, hienes i lleons, que eren els altres grans carnívors amb els quals s'interrelacionaven llavors els caçadors paleolítics. També perquè l'equip té familiaritat fòssil amb aquests animals en excavar a les coves del Toll i Toixoneres, a Moià, un palau de la fauna del quaternari que inclou l'os bru actual (Ursus arctos) i de les cavernes (Ursus spelaeus). La recerca s'ha fet durant cinc anys a l'Alt Pirineu i al Pallars amb la col·laboració dels equips de seguiment de l'os bru.

“Durant molt de temps havíem vist que els carnívors havien alterat els jaciment prehistòrics movent restes i fent-los desaparèixer quan els humans marxaven”, explica a aquest diari Jordi Rosell. Ell i Maite Arilla són els dos investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona que signen l'article, amb Ruth Blasco, del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CNIEH). “De manera que per estudiar com es comportaven en el passat hem mirat de reconstruir les mateixes condicions i veure com ho fan ara, i extrapolar-ne les dades”.

Rosell assenyala que reproduir un campament neandertal és fàcil: “N'hi ha prou amb encendre una foguera, fer una costellada, amb vaca i xai, no recollir les restes, fer una migdiada i marxar, deixant càmeres amb sensors de moviment per observar què passa”. Una altra cosa és aconseguir que els ossos col·laborin. “Treballar amb animals salvatges té això, de vegades no volen ajudar. Per exemple, els ossos només volen carn quan surten de l'hibernació, del març al maig, i la resta de l'any ni la toquen. Ha estat laboriós i hem funcionat molt pel sistema d'encert-error, però tenim vídeos molt interessants que mostren la manera en què remouen les restes”.

L'objectiu és aconseguir prou informació per crear models que permetin entendre la manera en què aquestes accions animals van modificar els jaciments. “Els neandertals feien campaments provisionals que abandonaven ràpidament; els carnívors hi acudien molt de pressa atrets per les olors de la carn que s'havia cuinat i la possibilitat de trobar menjar fàcil entre les despulles acumulades, i llavors feien desaparèixer les restes engolint-les o emportant-se-les, i modificaven així el que es convertiria en el registre fòssil”. Els investigadors han pogut comprovar que també els carnívors petits (guineus, teixons...) alteraven l'escena, i ho feien també aus com els corbs, la qual cosa jugava un paper important en la formació dels jaciments.

Segons Maite Arilla, tots aquests animals que vagaven pels campaments “són autèntics fantasmes” que van modificar el que els prehistoriadors troben i que és amb el que han de recompondre el passat. Per la seva banda, Blasco subratlla que la feina que han fet obre una nova perspectiva per entendre els jaciments paleolítics, per exemple per què hi ha tan poques epífisis (extrems dels ossos llargs). “Ara comencem a tenir dades per avaluar la importància del paper d'aquests animals i contraposar-lo als efectes causats pel consum humà”. L'estudi ha contribuït a modificar la idea que els neandertals només caçaven animals grans: és molt possible que les restes dels petits simplement se les mengessin o se les enduguessin els animals salvatges de la manera en què s'ha observat durant la recerca. Als campaments de cromanyó això no passava perquè els ocupaven d'una manera molt més estable.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >