Selecciona Edició
Connecta’t
EN MARXA CONTRA EL CORONAVIRUS

Voluntariat que no entén d’edats

Sanitaris jubilats, estudiants o acabats de llicenciar s’han ofert a ajudar durant la pandèmia, que ha deixat al límit hospitals i ambulatoris

Carlota Bruch i Marisol Lolo, a l'Hotel Terrassa Park.
Carlota Bruch i Marisol Lolo, a l'Hotel Terrassa Park.

Carlota Bruch, de 26 anys, es va llicenciar el 2018 en Medicina i, després d'un any sabàtic, es va examinar del MIR fa uns mesos. Contemplava impotent l'esclat de la pandèmia i la seva propagació descontrolada. “Veia el que passava als mitjans i jo era a casa sense poder fer res”. Fins que va arribar la crida de la Generalitat a estudiants i jubilats per la manca de personal sanitari. Va enviar la sol·licitud sense pensar-s'ho. No sabia què es trobaria. “El que volia era ser útil, sense saber si ho seria”, reconeix. Des del 27 de març treballa a l'Hotel Terrassa Park, que ha estat transformat en un hospital amb 70 llits per a pacients lleus de covid-19.

Aquesta mateixa inquietud sentia Marisol Lolo, de 64 anys, quan mirava les notícies des del sofà i l'ha portat al mateix recinte. Però la Marisol hi ha arribat amb 43 anys d'experiència a l'esquena en diferents serveis de Mutua de Terrassa (des de la UCI, medicina interna i urgències fins a tasques de direcció). L'Hotel Terrassa Park acull 45 treballadors sanitaris i uns 65 pacients lleus que “es troben en la fase final de la recuperació de la malaltia derivats de l'Hospital de Terrassa per deixar espai per als més greus, però que no poden tornar a casa perquè allà no poden seguir en aïllament”, explica la Marisol.

Totes dues admeten que no es troben amb situacions sanitàries tan greus com els seus companys que treballen a les UCI d'hospitals, però sí que han de bregar amb les tensions emocionals dels pacients, que en algun cas puntual han arribat a ser violentes. “Hi ha gent que està preocupada perquè no té informació d'un familiar greu o que se sent sola i qualsevol problema emocional aquí es magnifica i pot desembocar en ira que acaben focalitzant en el personal”, admet la Marisol.

“Aquí hi ha moltes pors”, afegeix la veterana infermera, que s'ha pres com a projecte personal insistir a recordar les mesures de seguretat. “Aquí cada persona és la teva enemiga, així que els demano que no es relaxin perquè no vull que ningú es contagiï”. I de moment ho està aconseguint: en tres setmanes de funcionament de l'hospital improvisat no han detectat cap infectat entre el personal. Malgrat tot, també hi ha espai per a l'agraïment, coincideixen les dues. “Hi ha gent que està sola i li fas companyia, a més els ajudes a mantenir el contacte amb la família”, explica la Carlota. El fet de ser en un hotel, amb un telèfon a cada habitació, ho facilita.

Del total de treballadors d'aquesta instal·lació, vuit són professionals ja jubilats, però també nou acabats de llicenciar i 11 estudiants de l'últim curs, tant de Medicina com d'Infermeria. Són fruit de la crida que va fer la Generalitat per suplir la falta de mans per l'ofec que la pandèmia ha provocat als centres sanitaris. La convocatòria ha aconseguit més de 1.600 incorporacions, segons el Departament de Salut. D'aquests, uns 300 són professionals jubilats, 237 metges estrangers amb la titulació convalidada i 486 d'altres professions sanitàries. A ells s'hi sumen les noves generacions, amb 351 estudiants o acabats de llicenciar en Medicina i 222 en Infermeria.

L'experimentada Marisol admet que el problema actual han aconseguit convertir-lo en una oportunitat. “El que els joves estan aprenent aquí no els ho treu ningú. En un moment normal haurien començat la vida laboral en un hospital amb malalts greus sense que ningú estigués per ells, hauria estat més traumàtic”. La Carlota valora poder tenir personal experimentat com a tutors. “Aquí no et sents abandonat, hi ha molts voluntaris i tots hi són per ajudar tothom”, diu la jove, que espera ser pediatra. La Marisol espera tornar a una vida tranquil·la i reflexiona: “Hi haurà un abans i un després. La pandèmia ens ha donat una lliçó: la necessitat de parar i valorar qui tens al costat i les petites coses, com quedar per fer un cafè”.

El passat i el futur

Nom. Marisol Lolo (64 anys) / Carlota Bruch (26)

Què feia abans de la crisi. Gaudir de la jubilació / Escollir hospital per començar la carrera laboral.

Què farà quan acabi la crisi. Viatjar, passejar i llegir / Pediatria

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >