Selecciona Edició
Connecta’t

Guerra, religió i coronavirus: quan Sant Jordi es va quedar sense el Dia del Llibre

L'epidèmia de la covid-19 força la primera suspensió de la festivitat del 23 d'abril per motius sanitaris, tot i que anteriorment s'han produït vuit modificacions del calendari

Llibreria Catalonia, la Diada de Sant Jordi del 1932.
Llibreria Catalonia, la Diada de Sant Jordi del 1932.

El 23 d'abril ha estat el Dia del Llibre i de la rosa des del 1931. Any rere any, l'epicentre de la festa ha sigut Barcelona i la seva diada de Sant Jordi, data que també commemora la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Les mesures de confinament per afrontar el coronavirus han forçat que la Cambra del Llibre de Catalunya ajorni la festivitat al 23 de juliol. La decisió, tot i que és inusual, no és inaudita: fins a vuit vegades s'havia canviat anteriorment la cita al calendari.

La primera ocasió en què el dia del llibre no es va celebrar un 23 d'abril va ser el 1933, explica la periodista i gestora cultural Carme Polo al llibre Sant Jordi. Llibres i roses (Viena Edicions). La raó no va ser de força major, com pot ser una epidèmia: Sant Jordi queia aquell any en diumenge i, com que era festiu, les llibreries no podien obrir; per això el van avançar al dissabte 22. Polo resumeix a la seva obra les vuit edicions en què la gran jornada literària no va ser un 23 d'abril, els precedents de l'actual cancel·lació per motiu de la pandèmia. El volum, il·lustrat amb fotografies de Ricard Lobo, és un repàs de la història de la festa des dels seus inicis entre el 1926 i el 1930, quan es convocava el 7 d'octubre. La diada del llibre va saltar de l'octubre a l'abril perquè, com subratlla Polo, la primavera era un moment òptim climatològicament i perquè a les primeres setmanes de la tardor, els editors estaven enfeinats amb la comercialització dels llibres de text.

Després d'aquell primer cas, el del 1933, les dues modificacions següent al calendari es van produir durant la Guerra Civil. El 1937 es va substituir per una fira de tres dies, del 3 al 5 de juny. Un decret del Departament de Cultura anunciava el 19 d'abril que el certamen s'ajornaria unes setmanes, fins al maig. El conflicte a la rereguarda que va succeir aquell mes entre els partits lleials a la Generalitat i les forces anarquistes va forçar una segona pròrroga. El diari La Publicitat assegurava el 3 de juny que “les circumstàncies en aquests dies tan terribles” feien “encara més simpàtic” l'esdeveniment: “La nostra festa del llibre sempre ha tingut un esperit combatiu. Per aquest esperit combatiu va néixer, en els temps gens propicis per a la catalanitat, per a la cultura, de Primo de Rivera. Per això sempre va comptar amb l'antipatia del dictador”. La situació de la contesa bèl·lica el 1938, amb part de Catalunya ocupada per les tropes franquistes i la producció de les impremtes sota mínims, va desplaçar la festivitat al 15 de juny. “Els estands de la fira no s'han pogut acabar d'instal·lar arran de les circumstàncies”, informava La Vanguardia.

El 1943, amb les Cambres del Llibre de Barcelona i de Madrid derogades i substituïdes per l'Institut Nacional del Llibre Espanyol, les noves autoritats franquistes van decidir desplaçar el dia del llibre a l'1 de maig perquè el 23 d'abril queia en Divendres Sant: el dol per la mort de Jesús no combregava amb l'alegria d'una jornada popular. Sant Jordi va tornar a coincidir en diumenge el 1950 i, tal com va passar el 1933, es va avançar al 22 d'abril. En tres ocasions, el 1962, 1973 i 1984, el dia del llibre va canviar de dates perquè el 23 d'abril era dilluns de Pasqua i es volia evitar que coincidís amb la tradició familiar del lliurament de la mona. El 1962 es va traslladar al 12 de maig, coincidint amb un congrés internacional d'editors que es feia a Barcelona. El 1973 i el 1984 es va optar pel 27 d'abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya juntament amb Sant Jordi.

El coronavirus ha suposat la primera suspensió de Sant Jordi per una emergència sanitària, tot i que altres generacions han passat per tràngols similars: la dramaturga Sarah Ruhl recordava el març passat a The New York Times que els teatres de Londres van tancar a finals del segle XVI per una epidèmia de pesta bubònica, una desgràcia que Shakespeare va aprofitar per recloure's a casa i escriure poesia.

La candidatura a Patrimoni de la Humanitat, en un punt mort

Carme Polo és la directora de la candidatura perquè Sant Jordi sigui reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. El projecte, presentat l'abril del 2017, va quedar poc després en un punt mort, explica la gestora d'aquesta iniciativa, després de trencar-se la coordinació entre les administracions públiques arran del conflicte per la independència unilateral. L'acte oficial de presentació va ser un moment inusual de pau política que va reunir Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras, aleshores vicepresidents del Govern central i de la Generalitat, respectivament. “Si no hi hagués hagut el problema polític, segur que la candidatura hauria tirat endavant més ràpid”, diu Polo. El projecte es troba en una llarga llista d'espera per ser avaluat pel Ministeri de Cultura, que és qui l'ha d'elevar a la Unesco.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >