“Autoconfinats” al carrer per la pandèmia

Als porxos d'algunes de les luxoses botigues del passeig de Gràcia tancades i barrades, a les entrades de bancs i caixes, als porxos de les places de Ciutat Vella, als espais buits de la façana del Macba, als vestíbuls d'accés d'edificis d'habitatges, portant totes les seves pertinences en carros de supermercats... Desenes de persones sense llar continuen vivint al ras i en tots aquests llocs en plena pandèmia del coronavirus a Barcelona.

L'Ajuntament va engegar diversos dispositius a la ciutat quan es va decretar l'estat d'alarma, els més grans a dos pavellons de la Fira, fins a disposar de 680 places per acollir aquest col·lectiu de persones vulnerables. Mentre encara queden lliures entre 50 i 60 d'aquestes places, segons dades de l'Ajuntament, desenes de persones tenen les estrelles i la lluna com a sostre en una Barcelona mig deserta durant bona part del dia. El Jesús, un home que s'acosta als seixanta, viu en un porxo davant del mercat de Sant Antoni, en el qual ha muntat una miniparada de llibres: “Jo he estat en pisos i compartit habitacions però ara torno a ser aquí, al carrer”. Al Jesús la possibilitat d'anar a un dels espais de l'Ajuntament no li agrada gens: “És clar que no m'agrada ser al carrer però els albergs o aquests llocs no em van”. Explica que no té por del coronavirus —ensenya una mascareta que té guardada— i que prefereix autoconfinar-se al ras en un barri on el coneixen. I xerra amb ganes amb les voluntàries d'Arrels que aquests dies reparteixen menjar als sensesostre que ja tenen localitzats a l'Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.

Ell ja fa temps que és usuari dels espais i serveis que facilita la Fundació Arrels, una entitat que treballa amb col·lectius de persones vulnerables des de fa més de 40 anys. Arrels fa anualment un recompte de persones que viuen al carrer, un nombre que no para de créixer. En el de l'any passat, la xifra va ser de 1.195, un 20% més que el 2018. I ja temen el que pugui passar aquest any per l'efecte de la pandèmia.

L’equip d’Arrels

Arran de l'estat d'alarma, Arrels ha activat un equip, format per 40 voluntaris, que parla amb les persones que viuen al carrer i els proporciona el més bàsic: alimentació, productes d'higiene i els ajuden en qüestions sanitàries. La cita d'un dels equips de voluntaris dijous passat sortia des de la Gran Via amb el passeig de Gràcia. El menú del dia: paella, panacota i macedònia. També faciliten informació dels serveis que té la Fundació i un singular document que acredita que una persona viu al carrer. “Arran de l'estat d'alarma i de l'obligatorietat del confinament ens trobem persones que vivien al carrer a qui la policia els instava a sortir de l'espai públic”, explica Maite Bosch, una de les voluntàries i membre de la junta d'Arrels.

El document està signat pel director de la Fundació, Ferran Busquets, per acreditar que el portador del paper viu al carrer perquè no té casa. L’Ana Isabel, una artista que viu a l'inici de la Rambla, a l'entrada d'un comerç, no vol el document. Diu que la policia no l'ha molestat.

“Sempre hi ha persones que no volen anar als espais que facilita l'Ajuntament perquè no hi encaixen, o perquè tenen addiccions que dificulten la convivència amb molta gent. Sovint, es tracta de llocs massificats als quals no s'adapten", afirma el director de la Fundació, que insisteix que les persones que fa temps que viuen al carrer, que estan cronificats, no encaixen en les lliteres disposades en bateria als pavellons de la Fira. I no amaga certa crítica als responsables municipals perquè considera que deixen de banda els que estan pitjor.

En la ronda, el primer que pregunten aquests dies és si es troben bé, si tenen tos, febre... “Hem fet algun test i de moment han sortit negatius els que tenien algun símptoma”, explica la Maite, que comparteix la ronda amb l’Anna, una altra voluntària. Una dona que dormisqueja en un matalàs i té escampades les seves coses en un lateral del Macba sí que explica que té febre i que ha caigut: “Vols un paracetamol per a la febre?”. Molt a prop, a la plaça Vicenç Martorell, quatre o cinc sensesostre s'han distribuït sota els porxos per passar-hi la nit. Alguns tenen ganes de parlar. Altres eviten el contacte.