_
_
_
_
_

Confinar-se a Barcelona: 87 metres quadrats de diferència entre barris rics i pobres

Els pisos de zones benestants són, de mitjana, tres vegades més grans que els de districtres humils

Balcons del barri de la Barceloneta.
Balcons del barri de la Barceloneta. Albert Garcia

Vuitanta-set metres quadrats. No és la mitjana de la superfície dels pisos de Barcelona, situada en 78 metres quadrats. No. Vuitanta-set metres quadrats és la diferència entre la mida mitjana dels pisos del barri que té els més grans (Les Tres Torres, 134 metres) i del que té els més petits (La Barceloneta, el barri dels tradicionals quarts de casa amb 46,7 metres). Són dades de l'any passat que tenen com a font el Cadastre i han estat treballats per l'àrea d'Estadística i Difusió de Dades de l'Ajuntament.

Com en altres tants indicadors (la renda, l'esperança de vida o l'atur), en la quantitat de metres quadrats en els quals es veuen obligats a viure confinats els barcelonins des de fa un mes, la bretxa també és enorme d'una punta a l’altra de la ciutat. Uns metres que condicionen el confort amb què passen la quarantena o la capacitat d'aïllar-se (per obligació si hi ha malalts de coronavirus o per prendre distància quan s'està fart de convivència obligada). Dels 73 barris, només 18 tenen pisos superiors en mida a la mitjana. Els veïns dels 55 barris restants viuen en pisos més petits.

Per districtes, la mida mitjana dels habitatges més grans i més petites dels barcelonins té una translació directa amb la renda familiar disponible (la de 2017, l'última publicada). Els habitatges més grans estan ubicats al districte més ric, Sarrià Sant Gervasi (109,3 metres quadrats de mitjana). I els pisos més petits al districte més pobre, Nou Barris (65 metres). Només tres dels deu districtes tenen pisos majors a la mitjana: l'esmentat Sarrià-Sant Gervasi, les Corts (91,5) i Eixample (88,6). Els habitatges dels set altres districtes estan per sota de la mitjana.

Si es creuen les dades d'habitants de la ciutat (els del padró de 2019), amb els dels districtes que són per sobre i per sota en mida mitjana dels pisos, resulta que els veïns que viuen en pisos majors a la superfície mitjana (una mica més de mig milió de persones) són minoria: el 30,4% dels 1,6 milions d'empadronats. El 69,4% restant dels barcelonins viuen en pisos inferiors a la mitjana.

I si, també padró en mà, es mira quanta gent viu a les llars de cada barri o districte, també hi ha diferències notables. La mitjana d'ocupants de les llars a Barcelona és de 2,49 persones: al districte de Sarrià-Sant Gervasi superen la mitjana i assoleixen el màxim, amb 2,66 persones; i el mínim correspon al districte de Gràcia, 2,32 persones per llar. Semblen diferències petites, però són notables, destaquen fonts de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OMHB).

Si baixa als barris, les diferències creixen encara més: entre els barris amb més ocupació per habitatge destaquen alguns dels més rics i amb habitatges majors (de nou Sarrià i Tres Torres, amb 2,8 i 2,98 persones), i alguns dels més pobres i habitatges més petits (Torre Baró, amb 3 persones, bat el rècord, però per sobre de 2,9 apareixen Ciutat Meridiana, el Besòs i Maresme, Vallbona, Trinitat Vella, el Bon Pastor o Gòtic). En l'extrem oposat, els barris amb menor ocupació són la Barceloneta (amb 2,18 persones per llar i pisos diminuts) i Vila de Gràcia (2,22 persones i pisos de 72 metres de mitjana).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_