_
_
_
_
_
La crònica
Crónica
Texto informativo con interpretación

En sortirem amb més panxa?

El sobre vermell de llevat Royal gairebé triplica les vendes i la gent es torna boja fent pastissos a casa

Un pot de llevat, producte que ha triplicat les vendes durant el confinament, a l'obrador Sweet 180º.
Un pot de llevat, producte que ha triplicat les vendes durant el confinament, a l'obrador Sweet 180º.Joan Sánchez
Ana Pantaleoni

Quan la persona que escriu sobre assassinats, Rebeca Carranco, aquell ésser humà runner que es lleva a les set perquè els Mossos han trobat un cadàver en un pantà, comença a enviar fotos de pastissos de xocolata amb forma de cor, és que el confinament ens està deixant tocats. I a alguns enfonsats. Momentàniament. En aquest tancament obligat, imposat pel bé comú i que no té fi, la gent ha trobat un lloc on amagar-se: la cuina. I, sobretot, un producte estrella, el llevat, però també la farina i la pasta fullada.

“Fa més de 20 anys que treballo en aquest sector i això no ho havia vist mai, ni en l’època del meu pare quan era petita. És sorprenent tot el que s’està fabricant a casa. La part divertida és que cada família es faci els seus propis pastissos, provi receptes noves tretes d’internet, i a més que el consum de farina hagi pujat tant”, explica Olga Girona, responsable a Farineres Espanya. “No vol dir que s’hagi acabat, és que el format amb el qual es treballa als supermercats és un format petit, adequat al consumidor de la llar”. Royal és la marca de llevat químic més coneguda i té més d’un 70% de quota de mercat. No es dedica a la marca blanca. El sobre Royal s’utilitza per fer pa de pessic, dolços, rosquilles, massa de pizza… i la demanda, des del 14 de març, “gairebé s’ha triplicat”, segons Adolfo Torre, director de màrqueting de Royal. Vas al súper i, si n’hi ha, agafes tres capsetes vermelles en comptes d’una. Això si és que et deixen. En un supermercat del carrer Bailèn de Barcelona ja només permeten comprar un paquet de pa bimbo per persona. “Perquè n’hi hagi per a tothom”, diu l’amable caixera.

Ens hem convertit en la millor versió de Con las manos en la masa. Et sents orgullós quan veus la teva creació al forn, però les imatges que van arribant al mòbil, sense treva, a diferents grups de WhatsApp, no fan més que recordar-te que ets una mala cuinera. La realitat és que la gent cuina molt aquests dies i que ho fa molt bé. Fins i tot fa sopars temàtics virtuals.

“El confinament és un context favorable per posar-se a preparar elaboracions que porten farina o llevat (de fleca o químic): pans, pa de pessic, magdalenes, galetes i tota mena de peces de brioixeria. En general són senzilles de fer i es poden reconvertir fàcilment en activitat infantil, ocupen força temps –un temps que no acostumem a tenir en la nostra vida “normal”–, agraden a tothom i són reconfortants en un moment emocional en què el cervell ens demana capricis d’aquest tipus. El costat dolent de tot això és que la brioixeria, per més casolana que sigui, no es pot considerar de cap manera un aliment saludable, i encara menys ara que ens movem tan poc”, diu Mikel Iturriaga, periodista i responsable d’El Comidista.

L’altra pregunta és: sortirem amb més panxa del confinament? Hi ha desenes de mems a la xarxa que fan broma amb aquesta idea que serem més vells (és clar) i més grassos i que la manca d’exercici ens perjudicarà. I en alguns casos fins i tot hem canviat els hàbits alimentaris: “Obrir compulsivament tauletes de xocolata i ampolles de vi compten com a nous hàbits alimentaris/culinaris?”, fa broma Carol Saliner, humanista i periodista. Però acabarem amb més panxa? “A veure, maca, el dubte ofèn. El descens del PIB serà inversament proporcional a l’augment de pes”. La meva cosina, sense anar més lluny, confessa a l’altra banda del telèfon amb un fil de veu que ha esmorzat tortitas uns quants cops aquesta setmana. Segons la Societat Espanyola de l’Obesitat (Seedo), els infants i adolescents poden augmentar de pes un 5%. “El que s’espera és que es pugi entre tres i cinc quilos”, calculava un metge per a aquest diari.

D’acord, amb més panxa, s’accepta. Però estiguem com estiguem, ens llançarem al carrer. Trobem a faltar els restaurants. Sortir. Passejar. Menjar. A casa es menja bé, però anar a un restaurant és ara l’aventura que ve més de gust. Què passarà quan ens deixin sortir? “Primer haurem de refer-nos econòmicament i emocionalment, que no serà gens fàcil. Passarà un temps, però tornarem a fer el que fèiem. Crec que tornarem a sortir i a socialitzar. Som mediterranis”, reconeix Joan Roca, membre d’El Celler de Can Roca. Alguns restaurants, tot i l’estat d’alarma, s’han mantingut oberts per fer menjar i portar-lo a domicili. Fa només unes hores que Ada Parellada penjava a les xarxes socials les imatges del seu local buit, el Semproniana, al centre de Barcelona. “És 13 de abril, avui fa un mes que ens van dir demà haureu de tancar el Semproniana. Un mes”, explica la cuinera catalana, que té el restaurant ple de pots de desinfectants, mascaretes, guants, caixes... “Sembla un Semproniana de guerra”, reconeix. Des que es va decretar l’estat d’alarma, Parellada es dedica a servir menús a preu de cost a treballadors sanitaris i per a la resta també cuina menús a 12 euros per persona més transport. En sortirem amb més panxa, però tinc tendència a pensar que també millors. Iturriaga apunta: “Sí que és possible que sortim de tot plegat sabent una mica més de cuina bàsica, i que haguem descobert com de gratificant port arribar a ser. Jo em conformaria que augmenti, encara que sigui poc, el nombre de persones aficionades als fogons”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ana Pantaleoni
Redactora jefa de EL PAÍS en Barcelona y responsable de la edición en catalán del diario. Ha escrito sobre salud, gastronomía, moda y tecnología y trabajó durante una década en el suplemento tecnológico Ciberpaís. Licenciada en Humanidades, máster de EL PAÍS, PDD en la escuela de negocios Iese y profesora de periodismo en la Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_