Selecciona Edició
Connecta’t

Els CAP, murs de contenció del coronavirus

El 80% dels malalts de covid-19 han passat pels centres d'atenció primària de Catalunya, vitals per parar el cop als hospitals

Les infermeres Esther Caner (esq.) i Cristina Menéndez conversen amb Enrica Martínez (78 anys) i Manolo Ortiz (79 anys).
Les infermeres Esther Caner (esq.) i Cristina Menéndez conversen amb Enrica Martínez (78 anys) i Manolo Ortiz (79 anys).

“Fins fa poc l'epidèmia s'ha explicat amb unes paraules clau: UCI, respiradors, hospitals de campanya, EPI i mascaretes. Hi ha més paraules clau: coordinació, solidaritat i ciència. Però també atenció primària”. Parla el doctor Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, que reivindica el paper dels centres de salut en la crisi del coronavirus. Pels CAP de Catalunya han passat el 80% de pacients amb covid-19, el 85% en el cas de Barcelona. La seva tasca ha estat vital per parar el cop. Han funcionat com a murs de contenció. Han estat el primer recurs a l'abast del malalt, el lloc on s'ha fet el primer el sedàs i l'espai des del qual s'ha donat assistència i s'ha fet un seguiment dels pacients lleus.

“La punta de l'iceberg és la que s'ha vist als grans mitjans de comunicació, però el que hi ha sota l'aigua és un 80% i és això el que abastem als centres de salut”, afegeix el doctor Sisó, que atén al CAP de les Corts, a Barcelona.

“Ser metge de barri o rural genera molta proximitat. Aquesta és la fortalesa que hem tingut per ajudar els hospitals a gestionar aquesta punta de l'iceberg. Gràcies a la contenció no hi ha hagut més allau de gent”, indica la doctora Remedios Martín, de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària, que informa que els centres de salut espanyols han atès prop de 900.000 pacients en aquesta crisi. Catalunya, uns 100.000.

En la majoria d'aquests casos, la detecció de la malaltia s'ha fet sense PCR (tècnica coneguda com a reacció en cadena de la polimerasa, per les seves sigles en anglès), de manera que el diagnòstic s'ha fet amb tests serològics, menys fiables, i el reconeixement dels símptomes. En alguns centres, pocs, es poden fer proves radiològiques i en un 35%, ecografies. Una xifra que augmentarà ben aviat, ja que es garantirà l'arribada d'aquests aparells —molt eficients per detectar una pneumònia, a més d'innocus i portàtils, cosa que facilita l'assistència domiciliària— a un 65% dels centres, tal com va anunciar Sanitat dimecres.

Fet el sedàs, es procedeix al seguiment de casos, sempre telemàtic, dels pacients. Els CAP —molts obren ara també el cap de setmana— han experimentat una peculiar metamorfosi: s'han dividit en zones netes i zones brutes, per atendre casos amb covid-19; les sales d'espera estan gairebé buides i metges i infermers estan enganxats al telèfon, de visita als domicilis o fent teletreball, “que en la majoria dels centres no tenim tantes línies”, indica Alba Brugués, presidenta de l'Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya.

Morir a casa

Per telèfon es fa fins i tot el que anomenen atenció al final de la vida. “Ens hem trobat amb gent gran que no vol anar a l'hospital. Tenen por i prefereixen morir a casa, acompanyats i en un lloc que els és confortable. Ja ho fèiem abans, però aquests dies passa amb més freqüència”, relata Ana Vall-llossera, doctora al CAP de Bon Pastor i presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària.

“Com et trobes? Tens tos? Ha desaparegut del tot la febre?", li pregunta la doctora Yuri Oshiai a un pacient amb covid-19 en un control telefònic. El Joan és a casa, aïllat, i ha rebut atenció telemàtica des de l'inici. La conversa es produeix en un dels consultoris del CUAP de Casernes de Sant Andreu, centre de referència per a 21.500 pacients, on l'equip de professionals reivindica la seva feina. “Sempre s'ha dit que l'assistència primària era la porta d'entrada al sistema de salut i ara està passant de debò”, explica Jordi Acezat, director del centre.

En aquest centre de Sant Andreu des de l'inici de la crisi el 95% de l'atenció al pacient és telefònica i telemàtica. Per exemple, el 14 d'abril es van fer 670 consultes per telèfon o que es van resoldre per internet a l'espai La meva salut (LMS), que facilita el contacte directe entre metges i pacients. “És molt pràctic per fer tràmits de baixes, ordenar proves i canviar receptes. Evita molts desplaçaments”, apunten. Estan convençuts que és un sistema que es consolidarà. Les visites que sí que s'han mantingut han estat les de control de pediatria: “Però es contenen molt més que abans”, apunta Israel Caro, responsable d'aquesta àrea. “Per contra, les que hem reforçat són les de residències de la tercera edat”, conclou la infermera Anna Muñoz, adjunta a direcció.

A l'entrada del CUAP —centre d'urgències d'assistència primària— s'han situat uns boxs preliminars per separar les urgències normals dels possibles casos amb covid-19. El ritme de visites al centre s'ha suavitzat aquests últims dies: són unes 60 al dia, respecte a les 100-120 del pic. Això sí, reconeixen que els primers dies van estar desbordats per l'allau de trucades. “Avui és el teu dia de control. Digue'm com portes la dieta”, pregunta l'infermer José Antonio Sáez a un pacient hipertens per telèfon. El consell final sempre és el mateix: “Sobretot, mantingues el confinament”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >