Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya canvia la manera de comptar casos i fa aflorar 3.242 morts més amb coronavirus

La Generalitat creua dades de centres sanitaris i funeràries i eleva la xifra de morts amb covid-19 a 7.097, el 25,5% dels quals en residències

Enterrament d'una dona gran amb covid-19 que vivia en una residència a Barcelona.
Enterrament d'una dona gran amb covid-19 que vivia en una residència a Barcelona.

Un canvi en la manera de fer el recompte de casos i morts positius per coronavirus ha fet aflorar 3.242 morts més a Catalunya. La Generalitat, que fins ara només informava dels casos i les morts confirmats en centres sanitaris, ha integrat en el recompte la informació que tenen les funeràries a través de les dades de defuncions. Això ha permès detectar la bossa oculta de morts fora dels centres sanitaris, com les residències de gent gran o els domicilis. Així, segons el Departament de Salut, des de l'inici de la pandèmia, 3.855 persones amb covid-19 han mort als hospitals catalans. Les funeràries, no obstant això, eleven aquesta xifra de morts amb covid-19 o simptomatologia compatible amb la malaltia a 7.097: a més dels morts als hospitals —i 914 casos amb coronavirus dels quals no s'ha classificat el lloc de la mort per falta d'informació—, es van registrar 1.810 defuncions en residències, 62 en centres sociosanitaris i 456 en domicilis.

El Departament de Salut ha ampliat el recompte d'afectats i morts no només als casos de covid-19 confirmats via PCR o test, sinó també als anomenats “casos probables”, aquells que, encara que no tenen cap prova positiva, presenten un quadre clínic o radiològic que, segons un metge, és compatible amb la malaltia infecciosa. El Departament ha assegurat, no obstant això, que la Generalitat seguirà reportant al Ministeri de Sanitat les dades que sol·licita el Govern central a totes les comunitats autònomes: casos confirmats, hospitalitzats, ingressats en vigilància intensiva, altes hospitalàries i morts amb covid-19.

La nova fórmula per comptar els casos a Catalunya també ha disparat el nombre d'afectats a la comunitat. La Generalitat havia comptabilitzat, fins dimecres, 36.505 persones positives per coronavirus. El nou registre eleva aquesta xifra a 94.832. D'aquests, 39.375 tenen un test que confirma el seu diagnòstic i 55.457 no tenen prova positiva, però presenten un quadre clínic compatible.

El nou recompte cristal·litza l'impacte del coronavirus a les residències de gent gran. Amb les dades reportades per les funeràries, almenys el 25% de les víctimes mortals (1.810 persones) han mort en centres d'avis. A més, segons les dades reportades per Salut, hi ha 5.229 persones grans que han donat positiu per coronavirus i 7.069 són sospitoses perquè tenen simptomatologia compatible amb la malaltia.

La xifra de casos i morts segueix sent estimativa, però afina la radiografia que hi havia fins ara de l'impacte del coronavirus a Catalunya. Les dades són aproximatives perquè no hi ha tests massius que verifiquin un diagnòstic i bona part dels que es consideren positius (tant els morts com el global d'afectats) són, en realitat, casos probables. Això vol dir que és molt factible que el seu quadre clínic sigui de covid-19, atès que hi ha una situació de pandèmia mundial i un virus circulant per tot arreu, però la simptomatologia lleu de la malaltia (tos seca, febre, cansament) és compatible també amb altres patologies, com la grip.

Fins ara, la Generalitat informava dels morts per dues vies, però no es podien creuar les dades. D'una banda, Salut comunicava els casos confirmats morts en centres sanitaris, que és la informació que trasllada diàriament, igual que la resta de comunitats autònomes, al Ministeri de Sanitat. D'altra banda, el Departament d'Afers Socials informava, a través de les dades que li passaven els mateixos centres de gent gran, dels residents amb covid-19 morts, independentment del lloc de la mort. L'encreuament d'aquestes xifres era inviable perquè podia donar-se la circumstància que algun avi resident en un centre de gent gran morís, per exemple, en un hospital, per la qual cosa el seu cas estaria computat en tots dos registres.

Per ajustar la xifra de morts, la consellera de Salut, Alba Vergés, va llançar una resolució l'1 d'abril per la qual requeria a les funeràries que notifiquessin les morts confirmades o sospitoses de ser causades per la covid-19. La recopilació de les dades —amb caràcter retroactiu des de l'inici de la pandèmia— ha trigat dues setmanes, atès que no totes les funeràries disposaven de sistemes d'informació àgils per recollir els casos. Aquestes empreses informen ara diàriament de manera nominal les defuncions, el lloc, la causa i la data de la mort.

Per la seva banda, la font que registrava fins ara les persones grans de residències que han donat positiu o tenen simptomatologia compatible també canviarà: Salut desplaça als centres de gent gran encarregats de recollir les dades a través d'un aplicatiu informàtic del Departament d'Afers Socials, i assumeix la notificació d'aquests casos.

Més d’11.400 professionals afectats

Les dades del Govern també fan palès el mal que ha fet el coronavirus entre els treballadors dels principals focus de contagi: centres sanitaris i residències. La Generalitat ha registrat més d'11.400 professionals sanitaris o cuidadors que han donat positiu pel virus. Segons el Departament de Salut, 5.712 sanitaris i 5.755 treballadors de residències estan diagnosticats de la covid-19.

Des de l'inici de l'epidèmia, a més, prop de 2.789 persones han estat ingressades en estat crític a les unitats de vigilància intensiva (UCI) dels hospitals catalans. Catalunya ha arribat a triplicar la capacitat dels seus serveis de crítics i de 600 llits abans de la crisi sanitària ha passat a unes 2.000 places. Els hospitals han reconvertit quiròfans, sales de reanimació i fins i tot unitats de diàlisi i hospitals de dia en noves UCI. Tot i que l'entrada d'ingressos en aquests serveis ha anat baixant, encara hi ha 1.307 persones a l'UCI.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >