Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS OPINIÓ i

A l’Institut Nova Història (I)

Integrada per historiadors que han descobert que Shakespeare, Cervantes, Hernán Cortés, santa Teresa, etc., eren catalans, aquesta entitat té tres milions de subvenció

El 'català' 'Pere' 'Calderó' de la Barca, en dibuix de Soledad Cales.
El 'català' 'Pere' 'Calderó' de la Barca, en dibuix de Soledad Cales.

La Generalitat ha concedit tres milions d’euros a l’Institut Nova Història, que està integrat per historiadors que amb uns mètodes rigorosament científics han descobert que Shakespeare, Cervantes, Hernán Cortés, santa Teresa, Colom, Leonardo da Vinci, etc., eren catalans. Avui faré les meves aportacions a la recerca seguint els mateixos mètodes científics amb la finalitat d’aconseguir també tres milions de subvenció.

Un gran escriptor, la catalanitat del qual he descobert, és Pedro Calderón de la Barca. Després d’estudiar a fons els manuscrits de la Biblioteca del Museu Arqueològic de Banyoles, he comprovat que l’autor de La vida es sueño no és castellà. Va néixer justament a Banyoles. La seva família (està documentat!) tenia el costum següent: quan les dones estaven a punt de parir, els marits les portaven a barquejar. Per tant, Calderón de la Barca va néixer mentre els seus pares anaven amb barca per l’estany de Banyoles. De fet, es deia Pere de la Barca, que, com el nom indica, és del tot català. El “Calderón” segurament li van afegir (ho estic investigant) quan la família es va traslladar a Madrid. Va escriure tota la seva obra en català i no trigarem gaire a trobar-ne els manuscrits originals al dit museu.

Un altre cas important: Diego Velázquez també era català. No va néixer a Sevilla, sinó a Breda (va pintar La rendició de Breda per nostàlgia del seu poble natal) i el seu nom real és Dídac Balasc. Resulta que Felip IV, conegut per la seva gran antipatia als catalans, el va enviar a Itàlia, i després li va canviar el nom i li va posar Diego Velázquez. Els tres anys que he passat al Prado investigant em van permetre descobrir la catalanitat de Dídac Balasc, i fins i tot estudiant en detall els seus quadres, em vaig adonar que la immensa majoria dels rostres que va pintar tenen trets de la raça catalana, fins i tot en els pentinats.

Les meves investigacions també m’han dut a descobrir que no tan sols Leonardo era català, sinó també la Mona Lisa. Resulta que Leonardo va anar un dia d’excursió a Lliçà de Munt. Allà va conèixer la Mona Lisa i la va pintar. És incomprensible que els de l’Institut no s’adonessin que les muntanyes del quadre de La Gioconda són les de Lliçà de Munt, ni descobrissin que Mona Lisa no és el seu nom veritable. Es deia Ramona de Lliça (en aquella època no es posaven accents), que es va convertir en Mona Lisa. Mona, naturalment, és l’hipocorístic de Ramona.

La setmana que ve aportaré més evidències de la catalanitat de gent famosa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >