Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRISI DEL CORONAVIRUS

El confinament passa factura a la bàscula

La falta d'activitat física i el consum de productes poc saludables auguren un augment de pes

Llargues cues en un supermercat.
Llargues cues en un supermercat.

El confinament es farà sentir a la bàscula i en la salut dels ciutadans. Entre dos i cinc quilos de més i un increment dels índexs de sobrepès i obesitat, segons els experts consultats, serà la factura física que pagaran els ciutadans per aquestes setmanes de tancament. L'estrès emocional i els problemes econòmics derivats de la gestió de la pandèmia porten a consumir productes poc saludables, i com a mostra s'ha vist un increment de la compra de farina (un 196%) i d'alcohol (un 57%). La manca d'activitat física corona uns hàbits de vida que posen en risc la salut.

La pandèmia ha esdevingut un còctel perfecte de factors de risc, tant en nens com en adults. L'absència d'exercici físic, les hores davant de les pantalles, el consum d'aliments processats per matar l'estrès, la por o l'avorriment. Tot això configura el caldo de cultiu perfecte per disparar la bàscula i elevar, encara més, les xifres d'excés de pes. “El que s'espera és que augmenti entre tres i cinc quilos. La lluita contra l'obesitat és un castell de cartes. En pocs dies pots perdre el que havies aconseguit en mesos”, apunta Albert Goday, cap de secció del servei d'endocrinologia i nutrició de l'Hospital del Mar de Barcelona. A Espanya el 17% dels adults i el 10% dels nens tenen obesitat.

Sense dades o estudis concloents sobre l'impacte que tindrà el confinament en el pes, els experts fan les seves estimacions, tot i que amb prudència. Segons la Societat Espanyola de l'Obesitat (Seedo), els nens i adolescents poden augmentar de pes un 5%. “És força previsible que hi hagi un augment de pes. En un mes de confinament, només que augmentis en 200 quilocalories el consum, que no és res, ja és un quilo de més”, adverteix Francisco Tinahones, president de la Seedo. Aquestes 200 quilocalories addicionals es guanyen, per exemple, menjant-se cada dia unes quantes galetes, segons expliquen des de la Seedo.

La compra de farina ha crescut un 196% i la d’alcohol, un 57%

Eduardo Iglesias, coordinador del grup d'investigació Intervencions Traslacionals per a la Salut de la Universitat d'Oviedo, és un dels investigadors que ha començat a mesurar l'impacte del confinament en els hàbits alimentaris. “Volem saber la percepció subjectiva del canvi, si fan més o menys exercici, si dormen més, si mengen més d'això o d'allò altre i, sobretot, per què”, explica. Amb dades de 3.000 persones, en els resultats preliminars s'observen canvis en els hàbits de la gent en aquesta etapa. “Es veu més consum o menys de determinats aliments. Un dels motors que genera aquests canvis és el relatiu a l'activitat física i hem vist que es polaritza: hi ha més gent que no fa res i més gent que fa esport”, assenyala. L'estrès i l'avorriment també són motors de canvi, explica l'investigador. “Encara que no necessàriament vol dir menjar més. Poden estar nerviosos i menjar menys”, matisa.

Segons el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, la compra de xocolata ha augmentat fins a un 60% en la tercera setmana de confinament. Els snacks i la fruita seca, per la seva banda, han pujat també fins a un 61%; i la cervesa i altres begudes alcohòliques, al voltant d'un 42%. “Quan ets en situació d'estrès, depressió i avorriment es produeixen ingestes compensatòries per apujar els nivells de serotonina. Això genera pulsions alimentàries cap a productes que generen satisfacció, com el greix i el sucre. Es produeix una sensació d'alleujament i fa d'ansiolític, com el consum moderat d'alcohol, que genera una secreció d'endorfines que té el mateix efecte”, explica Javier Aranceta, president del comitè científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària.

Els experts preveuen un increment de la prevalença del sobrepès i l'obesitat. “L'organisme sempre estalvia energia. El que podem retrocedir aquestes setmanes en pes trigarem força mesos a tornar a baixar-ho”, explica Goday. L'endocrinòleg és el principal investigador d'una revisió científica que conclou que vuit de cada 10 homes i el 55% de les dones tindran sobrepès o obesitat el 2030.

El confinament ha activat les capacitats culinàries dels ciutadans, però no sempre cap a menjars saludables. De fet, la compra de peix fresc ha baixat i la de sucre i cacau ha pujat un 60% i un 30%, respectivament. “Per ocupar el temps, estem cuinant més. Potser mengem més sa, però també descuidem les quantitats”, apunta Rocío Basanta, psicòloga del Grup Gallec de Tractament de l'Obesitat Greu. Deixar de vestir-se, puntualitza l'experta, tampoc ajuda a prendre consciència del pes individual. “Moltes persones no posen atenció en la roba i van tot el dia en xandall i pijama. No cuides tant el teu aspecte, que és quan t'adones de si puges de pes o no”, assenyala. La psicòloga aconsella vestir-se i posar-se com a repte no pujar de pes, també fer servir recipients per menjar que permeten veure quina quantitat s'està ingerint. “Un error que vam cometre va ser acumular menjar a casa per por del desproveïment. Aquestes són compres insensates i poc sanes. Cal comprar amb prudència”, adverteix.

L'aturada econòmica que causa el confinament també és un factor de risc. Per l'impacte d'una eventual crisi monetària de moltes famílies. I les previsions econòmiques no són bones. “Hi ha una relació directa. L'obesitat s'associa al nivell socioeconòmic i és més alta en les classes desfavorides. A més, els aliments més saludables són més cars”, admet Tinahones.

“El que s’espera és que es pugi entre tres i cinc quilos”, calcula un metge

Els professionals temen, especialment, que es descompensin les persones que ja estan diagnosticades amb obesitat o sobrepès. D'entrada, ja són un col·lectiu de risc per a moltes malalties sobrevingudes, també per a la infecció per coronavirus. I el fet que els hospitals hagin suspès consultes presencials d'altres especialitats per contenir la pandèmia pot posar en perill l'adherència d'aquests pacients al tractament. “Un factor que s'associa al fet que el curs clínic vagi bé és la freqüència de la visita mèdica: la resposta és millor com més visites es facin. Si podem contactar menys amb els pacients, el pes pujarà, encara que intentem reconvertir-nos a la telemedicina. La visita directa sempre té capacitat d'adherència”, apunta Goday. Aranceta hi coindideix: “Aquesta falta de recordatori i avaluació pot fer que aquests pacients es despistin. Més de la meitat dels que tenen obesitat i sobrepès augmentaran la massa corporal, i els que estaven en tractament perdran adherència”.

Fer exercicis a casa, flexions o esquats, i ser disciplinats amb el menjar són algunes de les propostes dels experts. I, sobretot, insisteix Basanta, “posar-hi remei i no deixar-se anar” quan passi el confinament.

Estudis en marxa ara desvirtuats

El confinament també ha fet que es desvirtuïn les intervencions iniciades en el marc d'estudis científics. “Aquests estudis els seguim fent, però ja es veu una diferència importantíssima des del mes abans del confinament. Una persona amb una dieta hipocalòrica i mediterrània, que estava perdent entre tres i quatre quilos, ara ja ens felicitem si no pugen de pes”, admet Tinahones. L'estudi Predimed, sobre l'estil de vida i la dieta mediterrània, segueix 6.000 persones. Pel que fa a la dificultat de seguir els participants a causa de la suspensió de les consultes presencials als hospitals pel coronavirus, aquesta investigació també se n'ha ressentit. “La nostra gran preocupació és que perdem el que hem aconseguit en aquests tres o quatre anys. Vam intentar veure si podíem seguir amb les visites presencials i, quan vam veure que no, vam mirar de fer-ho a través d'un suport telemàtic”, explica Goday. En qualsevol cas, insisteix Tinahones: “Els pacients en estudis que estan amb medicació i intervenció dietètiques, intentem que segueixin endavant”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >