Selecciona Edició
Connecta’t

Open Arms, al rescat de les residències de gent gran a Catalunya

L’organització ofereix ara els seus voluntaris per fer tests massius als geriàtrics

Voluntaris de l'ONG Proactiva Open Arms fan tests ràpids en una residència geriàtrica.
Voluntaris de l'ONG Proactiva Open Arms fan tests ràpids en una residència geriàtrica.

A les portes de les habitacions d'aquesta residència geriàtrica de la comarca barcelonina del Vallès Oriental destaquen fotografies d'avis somrients. Al costat de cada instantània, el nom i cognom de les dues persones que comparteixen habitació. "No feu cas ni de les fotos ni dels noms. Amb el virus hem hagut de canviar els qui no tenien símptomes a altres habitacions per intentar mantenir a ratlla els contagis", informa una responsable del centre. No ho han aconseguit. En les últimes setmanes 27 interns d'aquest centre han mort a causa del coronavirus. Dilluns mitja desena de voluntaris de l'ONG Proactiva Open Arms entren a la residència. A sota de centímetres de cel·lulosa, mascaretes i diverses capes de protecció s'intueix el jersei vermell dels que es dediquen a salvar vides a la Mediterrània i que han deixat els vaixells per intentar rescatar ara les residències de gent gran de Catalunya.

Els voluntaris visiten habitació per habitació, a molta velocitat, punxant dits i dipositant gotes de sang sobre plaques de tests ràpids de coronavirus. Utilitzen les proves que els ha proporcionat el Departament de Salut de la Generalitat. L'objectiu és recollir tests de les 20.000 persones grans ingressades a les 290 residències geriàtriques en què hi ha confirmat, almenys, un positiu per la pandèmia. A partir d'aquí, les autoritats sanitàries prendran decisions per fer minvar l'alta mortalitat als geriàtrics. La prova recorda –per als qui no en tenen ni idea de medicina ni d'anàlisis clíniques– a un test d'embaràs. "Posem la gota de sang aquí i si es marca només una ratlla a l'altura d'aquesta C és que és negatiu. Si hi ha dues ratlles, una a la C i una altra a la T, és positiu ", aclareix una jove de l'ONG amb les ulleres que la protegeixen totalment entelades. Mentrestant, la responsable del centre va marcant: "Aquesta senyora és l'Antonia [amb cognom] i va presentar símptomes fa uns dies". Pocs minuts després d'extreure-li una gota de sang el test marca les dues ratlles: "Un altre positiu".

David Lladó és mariner i patró de vaixell. Fins fa només unes setmanes es dedicava a salvar vides a la Mediterrània a bord de la nau de l'ONG Proactiva Open Arms. "El vaixell va tenir una avaria i van haver de reparar unes peces. Mentre no podíem navegar me'n vaig anar a Menorca. Vaig ser-hi tres dies ", somriu. L'ONG tenia una nova missió i va reclamar els seus serveis, en aquesta ocasió en terra ferma. El 30 de març l'organització nascuda a Badalona va posar a disposició de qui ho necessités 30 vehicles i 70 voluntaris preparats per rescatar persones, ara lluny del mar. L'Hospital Germans Trias, també de Badalona, juntament amb la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses van arrencar poc abans un assaig clínic. Una combinació de fàrmacs amb els quals es pretén aturar la transmissibilitat de virus. La primera missió d'Open Arms va ser estendre l'assaig amb el qual es pretén salvar vides.

A primera hora del matí, tots els voluntaris es troben en una nau de l'ONG a Vilassar de Dalt (Maresme). A un costat hi ha, apilats, estris destinats a socorrisme i salvament marítim. La nau l'ocupa un exèrcit de voluntaris amb jerseis vermells i doble mascareta. "Avui n'han vingut de nous i els farem un petit curs de com s'han de col·locar els equips de protecció individual i com han de recollir mostres", destaca Mar Sabé, una de les coordinadores. Els joves es col·loquen en cercle respectant el metre i mig de distància i, d'una manera ràpida però didàctica, un altre jove dona les instruccions. Lladó i el seu company Lluís Fuster ja saben quina és la missió d'avui. "Hem de portar aquests medicaments a aquesta residència i tenim aquesta llista d'usuaris. Els que estan en vermell és que no participen en l'assaig ", destaca Fuster.

"Aquests dies hem anat a diversos geriàtrics, alguns de molt tètrics. Imagina't, anàvem amb una llista com aquesta, amb tot programat i quan arribàvem ens ratllaven cinc noms perquè s'havien mort la nit abans ", recorda Lladó. Pugen en un vehicle amb el logotip de l'organització i se'n van cap a la residència del Vallès Occidental. A la porta del geriàtric, encara al carrer, hi ha sis companys de l'ONG que faran tests massius a tots els pacients. És el moment de col·locar-se els equips de protecció. Granota, gorra, doble parell de guants, peücs, doble mascareta, ulleres, pantalla a la cara... La sensació és claustrofòbica. "T'hi acostumes però passes moltíssima calor", comenten els voluntaris. Cap d'ells ha aconseguit esbrinar quin és el mecanisme perquè no s'entelin les ulleres contínuament.

Els sis voluntaris que han accedit al geriàtric del Vallès Oriental entren a l'enèsima habitació. Una dona està mig adormida i veu com entren els joves, a qui només se'ls veuen els ulls darrere d'una pantalla de plàstic. “Ai, quin ensurt!”, exclama. “Ella és una supervivent”, s'enorgulleix la responsable del centre, després d'informar que ha estat molt malalta els últims dies.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >