Selecciona Edició
Connecta’t

La indústria catalana reprèn l’activitat de forma gradual

Les grans fàbriques esperen tornar a la producció, tornada que sí que assumeixen les petites empreses

Cadena de montaje en la planta Seat de Martorell.
Cadena de montaje en la planta Seat de Martorell.

La indústria catalana reprèn aquest dimarts l’activitat al ralentí, en plena crisi del coronavirus. Grans fàbriques com Seat tardaran encara dies (i setmanes) en reprendre la seva producció. Mentrestant, les pimes, la major part, estaran més forçades a fer-ho en el cas que en les dues últimes setmanes s’hagin acollit a la mesura del permís retribuït dels seus treballadors en comptes de les regulacions temporals d’ocupació (ERTO). Patronals i sindicats consideren que la posada en marxa serà gradual i dependrà tant de tenir la cadena de subministrament preparada com que els clients estiguin actius. Entre l’espasa i la paret.

“Jo ja soc aquí, perquè demà [per aquest dimarts] estigui tot llest. Obrirem, però no sé gaire bé què farem, crec que bàsicament existències. No ens queda cap més solució que obrir”, explicava aquest dilluns al matí Xavier Panés, propietari de Tecmesy Ibérica, una petita empresa amb set treballadors de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) dedicada a l’alumini. L’empresa no va presentar ERTO i les dues últimes setmanes, durant la hibernació econòmica, ha optat pel permís retribuït que ha acabat aquest dilluns. L’empresari ha decidit tornar a produir, però el seu principal objectiu és aconseguir els crèdits necessaris que li permetin assumir les despeses amb treballadors i proveïdors fins al setembre, quan preveu que les comandes tornin a pujar. De moment, té preparats guants, mascaretes i hidrogels per als seus empleats.

El de Tecmesy és un dels casos paradigmàtics de la indústria catalana. Tant per mida (forma part d’aquest 89% de microempreses amb entre 1 i 9 assalariats) com per urgències de caixa per la caiguda d’ingressos. I de les que més obligades a reobrir estan aquests dies. El secretari general de la patronal vallesana Cecot, David Garrofé, estima que “bastantes empreses [de les permeses] arrencaran, però no al 100% perquè la cadena de subministraments i de clients és disfuncional”. Tomás Díaz, secretari de Política Industrial de CCOO a Catalunya, adverteix que les grans de moment esperaran mentre que la resta ho faran de forma “progressiva”.

Seat o Nissan, les grans fàbriques catalanes, no tenen encara plans per reprendre l’activitat, encara que una part de la plantilla de Seat, que no és productiva, tornarà aquest dimarts a les oficines, malgrat que fins ara feien teletreball. El comitè d’empresa ha instat Inspecció de Treball a controlar la tornada a l’activitat. Comforsa, una empresa dependent de la Generalitat, tornarà a treballar demà malgrat les demandes del president Quim Torra que es prorrogués l’etapa de confinament reforçat.

La Unió Patronal Metal·lúrgica no té dades sobre el percentatge que podria optar per tornar a l’activitat, tot i que la indústria apunta a ser una de les palanques per sortir de l’actual crisi ja que el sector turístic està congelat i tardarà a recuperar-se i la inversió domèstica està en valors mínims. Els pagaments amb targetes de crèdit han caigut a la meitat des que es va iniciar la crisi de la Covid-19 i amb prou feines la despesa en alimentació i farmàcia ha vist una millora a les seves caixes enregistradores (per pagament amb targeta), del 35%, en les setmanes següents a l’inici de la pandèmia, segons les dades de CaixaBank.

“La sortida de l’última crisi va ser sobretot industrial i la indústria continuarà sent el factor protagonista aquesta vegada”, apunta Joan Trullén, professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reitera una opinió que es repeteix aquests dies entre els experts: la indústria requerirà ajuts perquè no s’ofegui per la falta de recursos, sobretot en el cas de les petites empreses, sense un coixí que li ofereixi liquiditat.

El cert, assenyala Josep Maria Arauzo, catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, és que malgrat aquest lideratge “la indústria no s’havia recuperat al mateix nivell que abans ni en la tipologia, ja que algunes activitats es van estimar deslocalitzables” i que l’actual crisi amenaça de destruir, de nou, teixit industrial. Tot i que no s’atreveix a fer cap pronòstic.

“Per a la indústria serà molt important que siguem capaços de vehicular les mesures que s’estan prenent perquè els arribi liquiditat”, assumeix Oriol Aspachs, director del gabinet d’estudis de CaixaBank.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >