Selecciona Edició
Connecta’t
EN MARXA CONTRA EL CORONAVIRUS | 13

‘#coronavirusplays’, una radiografia de la quarantena en clau teatral

Més de 200 textos dramàtics breus sobre el confinament pengen del ‘hashtag’ que ha ideat el dramaturg Jordi Casanovas

Jordi Casanovas i Güell, escriptor i director teatral director de la Sala FlyHard.rn
Jordi Casanovas i Güell, escriptor i director teatral director de la Sala FlyHard.

Apareix com a tuit fixat en el compte de l’autor teatral Jordi Casanovas des del 13 de març: 1. Dramaturgues i dramaturgs escriuen monòlegs o escenes, màxim 3 minuts, sobre el que senten, viuen o pateixen en aquests moments de quarantena. 2. Pengen els textos a Twitter amb el ‘hashtag’. 3. Actrius i actors interpreten els textos que desitgin i els graven amb el mòbil o una webcam. 4. Els intèrprets pengen les seves gravacions a Twitter o Instagram amb el ‘hashtag’. A partir d’aquí, que el talent i la imaginació corrin per les xarxes socials.

“Crec que els teatres ja feia un dia que estaven tancats i era evident que cancel·laríem els assajos de Sopar amb batalla [obra que Casanovas ha recuperat 10 anys després i tenia programada al Borràs a primers de maig]”, explica per telèfon el dramaturg des del seu confinament a Girona. “El que ens queia al damunt podia ser molt greu, necessitaríem sentir-nos part d’un grup, d’una comunitat...” I se li va acudir #coronavirusplays, un hashtag pel qual ja han desfilat més de 200 peces curtes (la majoria, monòlegs o, a tot estirar, diàlegs). “No arribo a totes... impossible!”, reconeix, content per l’èxit de la iniciativa.

La resposta de la gent ha estat extraordinària. D’una banda, dramaturgs contrastats han aplaudit la idea i s’hi han ficat de ple. Guillem Clua (la seva obra Justícia s’estava representant al TNC quan es va declarar l’estat d’alarma) va penjar un monòleg titulat La finestra indiscreta i va demanar a la gent que enviés vídeos de patis interiors de l’Eixample i després buscaria una veu que interpretés el seu monòleg. La col·laboració en xarxa que ha despertat #coronavirusplays és total. “Alguns textos han estat interpretats per diferents actors o actrius, hi ha diverses versions, per tant, diversos muntatges”, revela Casanovas. Marta Buchaca (Rita, Litus), Blanca Bardagil (Jo també em quedo a casa, de TV3, Els nens robats), Roger Torns (Persones potencialment perilloses, Distància) són altres que han compartit els seus textos breus a la xarxa.

Però l’experiència està servint també per descobrir, potser, nous talents. “Hi ha gent que s’ha llançat a escriure per primera vegada, perquè tothom pot fer-ho”, explica el creador, que no es considera coordinador de res ni creu que hagi de tutoritzar ningú. “Es tracta d’un joc àgil, sense filtres, que serveix d’exercici per parlar en clau dramàtica del que estem passant i sentir que hi ha una recepció, que la gent et llegeix, t’escolta”.

“Aquests escrits són radiografies de l’estat anímic de cada moment de la quarantena”, explica Casanovas. “En els primers es reflecteix l’eufòria per posar-se en contacte amb la gent, el temor de quedar-se sense certs productes, les bromes entre parelles confinades...” Els mòbils, els balcons, les passejades amb els gossos i, esclar, el paper higiènic hi apareixen amb freqüència. “Ara ja fa gairebé un mes que estem amb això i crec que es nota que hem assumit el problema. La frivolitat de la primera setmana es va acabant. Ara ja no podem ser frívols, hi ha molts morts, molta gent sense feina”.

Casanovas, ment inquieta del teatre, creador del reeixit i exportat Torneig de dramatúrgia del festival Temporada Alta, no es planteja si de tot aquest material pot sortir-ne alguna cosa, una obra, una sèrie... un negoci. “No m’interessa cap mena de perfeccionament de la idea”, assegura. “Només em preocupa, i moltíssim, la incertesa que aquesta situació ja ha provocat en el sector teatral. La catàstrofe és terrible. I no pretenc que això sigui una manera de treballar gratis. Algú hauria d’assumir aquest tipus d’iniciatives, per exemple, i que els autors poguessin cobrar alguna cosa, perquè els seus ingressos durant tot aquest temps es redueixen a zero. Dos mesos sense ingressos pot portar-los a la misèria”.

Casanovas reclama mesures radicals i urgents. “No s’hi val a dir que la gent llegeixi a casa, vegi teatre a casa, escolti concerts a casa”. Considera que això no ajuda la indústria de la cultura. “Les institucions hi són per responsabilitzar-se de situacions com aquesta, han de donar la cara i proposar coses concretes i no oferir crèdits, que és una manera d’ofegar el professional, un suïcidi”, replica, indignat davant de les propostes polítiques que es van definint.

#coronavirusplays acabarà quan acabi. Va sol des del minut zero. “Quan passi aquest confinament no sé si encara tindrà sentit, però sí que quedarà com a testimoni de la quarantena”, sentencia Casanovas.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >