_
_
_
_
_
EN MARXA CONTRA EL CORONAVIRUS | 12

Impressores 3D que treuen fum per ajudar

Un informàtic a l'atur de Terrassa coordina vuit persones que fabriquen material de protecció contra el virus

Carlos Moreno, un informàtic a l'atur de Terrassa que coordina vuit persones que fabriquen material de protecció.
Carlos Moreno, un informàtic a l'atur de Terrassa que coordina vuit persones que fabriquen material de protecció. CRISTÓBAL CASTRO

La crisi per la pandèmia va deixar Carlos Moreno a l'atur just abans del confinament, el 12 de març. Treballava com a tècnic muntador en una multinacional tecnològica amb un contracte d'obra i servei. Sense ocupació, amb la seva dona embarassada de quatre mesos i una pandèmia al carrer, Carlos no es va acovardir i va decidir treure profit de la impressora 3D que havia comprat vuit mesos enrere. Fins aleshores només la utilitzava per fabricar peces per fer arranjaments a casa o per imprimir figures per a la seva dona el dia de Sant Jordi. Ara la dedica, dia i nit, a fabricar material de protecció. “Els meus companys i jo som voluntaris de Protecció Civil, estem implicats amb la societat i, si hi ha una necessitat, algú ho ha de fer”, apunta Carlos.

La idea la hi va donar un amic seu, el Juan, que és policia local a Terrassa i que també va aprofitar la seva impressora 3D per fabricar una espècie d'obreportes en forma de ganxo per evitar haver de tocar superfícies. El Carlos i el seu pare es van animar a ajudar-lo i van posar les seves màquines a fabricar aquestes peces. El seu passat com a voluntari de Protecció Civil i els seus contactes en la policia, l'àmbit sanitari i l'Ajuntament li van servir per saber què necessitaven i oferir-se a fer-ho realitat.

El Carlos i el seu equip —que en aquests dies ha crescut fins a vuit membres i els ha batejat com Terrassa 3D Printers— porten ja fabricats més de 250 obreportes, 500 viseres per a màscares protectores, 800 làmines de màscares protectores i tres adaptadors per convertir màscares de busseig en respiradors. El treball és laboriós. “Un adaptador pot tardar fins a dues hores a fabricar-se, però després cal llimar-los, provar-los i donar-los qualitat i garantia”, assevera.

El Carlos coordina els membres de l'equip, que treballen a les seves cases. Així que, salconduit en mà, li toca assegurar-se que cap d'ells no es queda sense matèria primera i recollir les peces acabades per portar-les a la seva destinació: centres hospitalaris, residències i serveis d'emergències com ara policies o protecció civil, entre d'altres.

L'Ajuntament de Terrassa té comptabilitzats unes seixanta ofertes de col·laboració d'empreses, entitats i col·lectius, que van des de la cessió de locals, donació de materials tèxtils, subministrament d'aliments o préstecs de màquines de cosir, impressores 3D o vehicles de transport. Paral·lelament, i després de múltiples oferiments de ciutadans, el Consistori va crear una borsa de voluntaris, que compta amb 430 persones, destinats a ajudar la Creu Roja.

L'equip del Carlos també es nodreix de la solidaritat, ja que no rep ajuts públics. A més de posar diners de la seva butxaca, han llançat una campanya de recollida de donacions a través de WhatsApp. “La gent compra els rotllos per alimentar les impressores o envia donacions per Bizum. S'hi estan bolcant”. Han recaptat 160 euros per comprar matèria primera. De cada rotllo poden sortir de 10 a 12 adaptadors per a respiradors. Però també han fet extensiva la crida de col·laboració per a tots aquells que tinguin una impressora 3D.

Tot l'esforç, admet Carlos, també porta una factura en forma de desgast físic. “Hi ha un nivell d'estrès alt i dormim poc. Les impressores treballen 24 hores al dia i cada dues hores es paren i cal canviar  les peces i reiniciar les màquines, així que dormim a estones”. Amb tot, assegura que el pitjor és “la falta de recursos”. “Tot són voluntats. Continuem gastant el nostre temps, la nostra llum i els nostres rotllos. L'únic que demanem és poder continuar treballant per ajudar més gent”.

Impressors en acció

Nom. Carlos Moreno (33 anys) i set voluntaris més.

Professió. Informàtic.

Què feia abans de la crisi. Tècnic muntador en una multinacional de comunicacions.

Què farà quan acabi la crisi. "El primer que faré és buscar feina".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_