Selecciona Edició
Connecta’t

El sotrac comercial que ve

El petit comerç de Barcelona afronta una crisi aguda; la Boqueria potencia la venda en línia i mira al barri després de la caiguda de turisme

Una parada del Mercat de la Boqueria durant l'estat d'alarma.
Una parada del Mercat de la Boqueria durant l'estat d'alarma.

Són les 12.00 de Dijous Sant i, com cada dia, pels megàfons de La Boqueria sona Resistiré per animar els venedors que continuen obrint i els pocs clients que hi ha als seus passadissos sense encant. Lluïsa Ripoll, cinquena generació de peixaters, amb màscara i guants, continua preparant les comandes que li han fet en línia i Carmen Cortijo espera pacient que algú acudeixi a la seva ara solitària fruiteria. Colpejat per la pandèmia, el mercat de La Rambla, que havia abraçat al turisme, medita com reinventar-se per driblar una crisi colossal que acorrala el comerç de Barcelona.

Assegut en tamboret d'un bar del mercat, ara tancat, Óscar Ubide, gerent de La Boqueria, assumeix que el turisme es desplomarà mentre al costat uns treballadors miren a les pantalles gegants les notícies sobre el coronavirus. “Cada comerç haurà de veure com es reinventa”, diu. I revela que una de les grans parades de sucs, tancada, obrirà ja demà amb fruita i verdura. “Alguna cosa hem guanyat dins de la catàstrofe”, admet. “La realitat és la que és. Els mercats no funcionen com tocaria. Els hàbits han canviat. La gent ha deixat de venir a comprar”.

Una de les grans parades de sucs obre ja demà amb fruita i verdura

La Boqueria compta amb 200 parades i els dilluns n'obren 16; de dimarts a dijous, entre 45 a 50 i de divendres a dissabte, entre 55 i 63. La direcció ha vist com augmentaven un 10% les comandes online i ha activat els lliuraments gratis a les cases dels avis del barri. “És una bona idea. Se'ls podria haver ocorregut abans”, apunta la carnissera María José Barrachina, de 54 anys, que va diversificar la seva parada venent burritos de carn per captar turistes: “Veig el futur negre”.

Máximo López, gerent de l'Institut Municipal de Mercats, creu que la crisi pot ser una oportunitat perquè La Boqueria miri menys al turisme i més als veïns, que de vegades tenien la sensació que anar al mercat era gairebé, com descriu un, anar a Port Aventura. “És el moment de potenciar-lo”, al·lega. “No era un bon escenari només la venda de sucs. Aquest és un servei municipal públic. Cal tendir a l'equilibri i recuperar l'essència”. Amb tot, López avisa que és un mercat tan gran que fins i tot ara té més parades obertes que el de Sant Antoni, amb 52.

“La qüestió és com i quants tornaran”, avisen a Barcelona Comerç

“Nosaltres hem venut i vendrem a qui entri”, es defensa Cortijo, la fruitera. Salvador Capdevila, president de l'Associació de Venedors de La Boqueria, és comprensiu amb aquest col·lectiu i apunta que van acomodar la seva oferta a la demanda. “Si no, haurien tancat”, conclou. Capdevila no li preocupa gaire la caiguda del turisme perquè té la certesa que continuaran rebent clients —“Si no són estrangers, seran del país”— i diu que els comerciants es readaptaran. La seva gran inquietud és que els hotels i restaurants, els principals clients, no paguen les comandes. “Si ells tanquen, perdrem vendes”, afirma i aclareix que els turistes són el més cridaner però no la primera font d'ingressos.

Fa 44 anys que Alfonso Domínguez, propietari amb els seus germans del Kiosk Universal, treballa a La Boqueria. Augura que l'impacte de la pandèmia pot ser la “punta” per al mercat, el model de venda del qual ja considera per si mateix en crisi. Per això, explica, molts venedors van optar pel turisme com a mètode de “supervivència”. Ara vaticina que amb aquesta crisi tancaran la meitat de llocs en un parell d'anys. “Veig en general un caos. L'oferta gastronòmica està prevista per a 3 o 4 milions de persones i no per a 1,5. El petit comerç se’n ressentirà”, avisa. No hi haurà normalitat, diu, fins a d'aquí a un any si és que hi ha vacuna.

Una peixeteria de la Boqueria. ampliar foto
Una peixeteria de la Boqueria.

Els dubtes desconcerten el sector. Aex Goñi, president de PIMEC Comerç, planteja aquesta doble incògnita: “Quan obrirem i com”. “No soc de plorar però les factures i els rebuts són implacables a fi de mes. I s'han fet ERTO”. I revela que una pescatera de Girona li va trucar plorant perquè ha hagut de tancar perquè ha perdut els seus clients, els restauradors. Després d'afirmar que passen hores bussejant en el BOE i el DOGC ajuts que no acaben d'arribar, Goñi recorda que el comerç representa el 16% del PIB de Barcelona. “El 95% de comerç és petit comerç. Els carrers sense botigues són aspres i correm el risc que obrin”, avisa.

Temporada perduda

Salva Vendrell, president de Barcelona Comerç, dona per perduda la temporada turística d'aquest any i posa un interrogant sobre la de 2021. Però més enllà del turisme, qualifica de “dramàtica” la situació dels restaurants i petits comerços que seran dos mesos tancats. “No hi ha hagut condonació d'impostos. Hem continuat pagant salaris, deutes i proveïdors. La qüestió és com i quants en tornaran. Molts ens diuen directament que no obriran. Els números no quadren”, apunta vaticinant que una gran part s’haurà d'endeutar i de tornar a començar de zero.

Ripoll ha vist com les vendes en línia de peix.cat es disparaven. Va ser pionera en optar fa anys per aquesta via després de la crisi i les obres del pàrquing. “Això ens va fer perdre quota. Semblàvem figurants. Ningú no comprava fruita i molta gent es va reconvertir. Potser jo hauria fet el mateix. Potser es va consentir i es va desvirtuar però, a misses dites, tots som Manolete”, reflexiona. És escèptica amb les picades d'ullet que La Boqueria llanci al barri perquè diu que no en té. Que és tan gran que s'ha passat la vida “robant” clients i que és de tothom. “La crisi hauria de servir per tornar a situar-nos al món: els mercats som una peça essencial en la vida de la gent. Podem donar-nos una oportunitat”, demana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >