_
_
_
_
_

La falta de conveni per a empleats de residències llasta la contractació

Patronals i sindicats admeten dificultats per atraure mà d'obra, per la por al contagi i les males condicions laborals

josep catà
Treballadores i residents de la residència geriàtrica Laia, de Mataró, on l'UME va fer tasques de desinfecció.
Treballadores i residents de la residència geriàtrica Laia, de Mataró, on l'UME va fer tasques de desinfecció. Alejandro García (EFE)

La situació d'emergència en les residències d'ancians a Catalunya ha anat acompanyada, des de l'inici, per les dificultats per fer front a la falta de personal. Dels més de 75.000 treballadors del sector, 5.096 estan de baixa, aïllats o amb símptomes de Covid-19. La Generalitat ha provat d'impulsar la contractació de substituts i reforços, però sindicats i patronal admeten dificultats per atreure mà d'obra: a la por del contagi s'uneix la falta d'un conveni autonòmic que millori les males condicions laborals. Segons el conveni estatal, un gerocultor cobra un sou brut de 992 euros al mes.

El coronavirus ha fet aflorar les pèssimes condicions laborals del sector. Fa uns mesos, sindicats i patronal van exigir a la Generalitat que el projecte de pressupostos de 2020 fos una solució al cercle viciós del conveni. El sector és sota el paraigua d'un conveni estatal actualitzat el 2018. La patronal no firma un marc autonòmic perquè no pot assegurar un increment salarial, ja que les tarifes que li paga el seu únic client (la Generalitat) estan congelades des de fa 10 anys. Treballadors i empresaris van reclamar més recursos per poder pujar tarifes, però el projecte de pressupostos amb prou feines ho contempla.

Amb la situació actual, un gerocultor cobra 992 euros al mes, un import que l'empresa pot millorar amb acords dins de cada residència. En el cas de les infermeres, segons el conveni de residències, poden arribar a cobrar prop de 500 euros menys que les persones que, amb la seva mateixa titulació i tasques, treballen en centres sanitaris. “Molts professionals se'n van, però no només a l'àmbit sanitari; en temporada d'estiu, busquen una feina en la restauració que pagui més”, lamenta Jaume Adrover, portaveu de Serveis Públics del sindicat UGT. Adrover creu que amb la crisi del coronavirus “el sistema d'atenció a les persones grans i a la dependència ha fet fallida. El sindicalista destaca que, mentre les condicions laborals s'han precaritzat, la dificultat de la feina ha augmentat: la crisi ha portat les famílies a retardar l'entrada d'una persona gran en una residència fins que té un grau alt de dependència.

Plantilles al límit

El coronavirus ha posat les plantilles al límit. La Generalitat ha creat borses de treball al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i ha fet una crida per treballar a residències, amb requisits laxos en la titulació necessària. Els sindicats accepten aquestes mesures del Govern —que ha rebut més de 1.000 currículums, segons el Departament d'Assumptes Socials—, però qüestionen que no hi hagi un control en les titulacions i que siguin les empreses les que estipulin les condicions de les ofertes.

La Generalitat també ha contractat 141 nous professionals del Servei d'Atenció Domiciliària i 70 professionals més per a equips de suport ràpid. A més, ha formalitzat 392 contractes de substitució en les 17 residències que gestiona directament la Generalitat.

Cinta Pasqual, la presidenta d'ACCRA, la patronal del sector, assenyala dues mesures urgents en matèria de personal: “Hem de mirar quants d'aquests professionals que estan de baixa es poden reincorporar, perquè s'estan donant baixes de fins a 60 dies a persones a les quals no se'ls ha fet cap test. I necessitem mans, però sobretot, mans expertes. Per això hem de seguir amb una crida per contractar professionals, encara que no n'hi ha gaires”.

Però la crida a professionals no està donant els fruits esperats. El temor del contagi pesa i més amb la falta d'equips de protecció que encara pateixen alguns centres. També incideixen les condicions laborals. Algunes residències admeten no haver trobat candidats per treballar malgrat que la Generalitat facilita llistes de possibles treballadors. “Qui s'arriscarà al contagi per un sou net de 850 euros al mes?”, es pregunta Josep Martínez, del sindicat CCOO. “Aquest sector s'ha de professionalitzar i per a això necessitem personal qualificat. El que tenim són sous mileuristes i persones que treballen en diversos centres en mitja jornada per treure un salari digne”, afegeix.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

josep catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_