Selecciona Edició
Connecta’t

Els clubs esportius perden socis i poder econòmic

Les entitats pateixen una dràstica caiguda d'ingressos i la fugida de part dels seus socis. Alerten que poden perdre capacitat competitiva i demanen ajuts

El Club Natació Sabadell durant l'estat d'alarma.
El Club Natació Sabadell durant l'estat d'alarma.

Els clubs esportius catalans van ser els primers a parar la seva activitat per la crisi sanitària i seran dels últims a tornar a començar. “La nostra naturalesa mou un gran nombre de masses, i això és incompatible amb les mesures sanitàries actuals”, expliquen presidents de clubs i federacions.

L'aturada ha debilitat totes les entitats. Molts clubs han patit baixes d'abonats i no poden oferir serveis esportius que complementen els seus ingressos anuals. “Els socis són copropietaris del club”, recorden les entitats. “No paguen només per rebre una contraprestació, sinó per formar part d'un projecte i una massa social”.

Nombroses plantilles han patit ERTO i la crisi econòmica amenaça de colpejar també els seus equips professionals. “No sabem si podrem mantenir el nivell que teníem”, avisa el president del Club Natació Sabadell, Claudi Martí.

Els clubs han de seguir amb el manteniment de les instal·lacions malgrat la caiguda sobtada d'ingressos

Chema Buenache treballa de 8.00 a 12.00. La seva tasca i la dels seus companys de manteniment del Club Natació Sabadell és garantir que la temperatura i l'estat de l'aigua de la piscina sigui el correcte. Però no hi ha banyistes ni usuaris al vestuari. Buenache està sol amb dos treballadors més en una instal·lació amb capacitat per a centenars de persones. És el guardià del buit. “Això és com anar a Las Vegas, però sense llums. És la mateixa ciutat, però no té res a veure”, compara. Buenache és un dels 12 treballadors actius dels 250 en nòmina en el club per garantir la higiene de les instal·lacions i el seu manteniment. “Ara tenim unes despeses fixes, però gairebé no tenim ingressos. I anirà a pitjor”, avança el president del club, Claudi Martí.

La situació del club de Sabadell és calcada a la de la majoria de clubs esportius de Catalunya. Sense competicions ni serveis per oferir, les despeses són ara molt més grans que els ingressos. La direcció ha aplicat un ERTO a tots els seus treballadors, i part dels seus socis s’han donat de baixa. “Estimem que hem perdut el 15% de la massa social. Però si això s'allarga uns mesos més, ens podem quedar sense el 50%”. A Martí li fa por el dia després de la crisi. “Començarem amb el 100% de les despeses que teníem abans, però amb el 50% dels ingressos. Les quotes dels socis són la part principal dels ingressos”, alerta. “Necessitem liquiditat de manera urgent”. La Generalitat va anunciar el dijous que aportarà 61 milions aquest any. “Està molt bé i ho valoro, però que abans ens paguin el total de les subvencions que ens deuen des del 2017”, apunta Martí.

Part dels socis del club s'han mostrat disconformes per haver hagut de pagar la quota del mes d'abril. “Però en ser un club privat, l’hem d'abonar per estatuts”, explica el president. A diferència dels abonats en gimnasos, per exemple, els socis del CN Sabadell i altres entitats privades són copropietaris i no paguen per una contraprestació, sinó per formar part del club. “El proper mes reduirem l'import”, avança el dirigent del club, que compta amb uns 28.000 socis.

Crisi esportiva

Per fidelitzar els seus socis, el Reus Deportiu va oferir una entrada extra per cada dia de confinament. Ningú no esperava la resposta d'un dels abonats. “Doncs jo em dono de baixa, i vindré al club amb les entrades addicionals que rebrà la meva dona”. Al club encara al·lucinen. Dels prop de 6.500 socis del Reus, uns 650 van tornar l'últim rebut. “Alguns t'expliquen que tenen dificultats en els seus treballs”, explica la presidenta, Mònica Balsells. “D'altres es donen de baixa sense explicacions”. La Generalitat va haver d'aclarir fa uns dies la situació en un comunicat: “Aquestes quotes són aportacions a fons perdut per contribuir al manteniment de l'entitat i reflecteixen l'adhesió i pertinença a un projecte compartit per a tots els associats”.

Balsells i el Reus Deportiu tenien previst rebre a l'estiu uns 500 nens per setmana als seus campus esportius. A falta de dos mesos per a les activitats, l'entitat desconeix què passarà. “La incertesa és el pitjor. Serem els últims a tornar a posar-nos en marxa [per celebrar activitats massives], però el que no farem serà obrir les instal·lacions perquè es disputin competicions professionals a porta tancada, i que els usuaris continuïn sense poder venir. Seria una incongruència. O tots o cap. Hem de pensar en cadascun dels membres del club, no només als nostres equips professionals”, afirma Balsells.

Els clubs temen que el rendiment esportiu dels seus equips professionals acabi afectat. “Si he de prescindir d'un jugador professional o d'un empleat de manteniment, ho tinc clar, hauré de renunciar a l'esportista i potser al nivell competitiu actual”, lamenta Martí. “Tenim la plantilla del pròxim curs tancada i confiem a poder mantenir-la”, explica Balsells.

Per a Martí, l'èxit dels clubs catalans dependrà de la reacció de la resta de països. “Si la resta d'Europa baixa, baixem tots; i ens mantenim. Però hi ha altres països que han reaccionat molt millor que nosaltres. I allà hi ha el problema”. El CN Sabadell és el gran dominador del waterpolo femení espanyol, base de la reeixida selecció nacional, i el Reus ha guanyat vuit Copes d'Europa d'hoquei patins. Gran part del teixit esportiu català nodreix les federacions nacionals i, a un any dels Jocs, la situació és incerta. “Si el CN Sabadell es constipa, la federació catalana agafa la grip, i l'espanyola emmalalteix”, reflecteix Martí. “És difícil que l'esport espanyol torni al mateix nivell per preparar els Jocs”, afegeix.

Sense nens, usuaris ni equips a les instal·lacions, els treballadors com Buenache prenen un protagonisme essencial. “Molta gent pot pensar que ara no fa falta mantenir la temperatura de la piscina”, avança l'empleat, “però si la deixes a zero, la despesa de gas per recuperar-la és bestial. Baixar-la un grau pot suposar uns 8.000 euros. Això s’ha d’explicar a la gent”, afirma. “Ara la piscina està 27 graus”, afegeix. Però continua buida.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >