Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Això va de política o de salut?

Rodes de premsa sobre la Covid-19 i estratègies comunicatives per fer propaganda

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, en una roda de premsa sobre la Covid-19.
La portaveu del Govern, Meritxell Budó, en una roda de premsa sobre la Covid-19.

Que ministres i consellers surtin cada dia en rodes de premsa sobre la Covid-19 té molta lògica. Ara bé, la seva contemplació fa dubtar que la intenció sigui exclusivament informativa. Tots els polítics apel·len a l’evidència científica que subministren els assessors per justificar les seves decisions. Uns experts importantíssims, però invisibles en aquestes aparicions oficials –llevat d’un membre del Comitè de Gestió Tècnica del Coronavirus del Govern espanyol-. Una suposada evidència científica, que no estalvia discrepàncies polítiques d’envergadura com, per exemple, la severitat recomanable del confinament segons la Generalitat i La Moncloa. Perquè, fins i tot en el terreny de la ciència, hi ha potineria política. No sembla que el Govern espanyol hagi permès la tornada de l’activitat laboral amb el vistiplau clar dels seus epidemiòlegs. I a la roda de premsa del divendres es va demanar a la consellera de Presidència, Meritxell Budó, la llista d’experts que escolta la Generalitat a la vista que hi ha un comitè a Salut, però que també Quim Torra fitxa els seus assessors i els encarrega protocols d’actuació. Budó va dir que no tenia a ma la llista, que ja la donaria.

En aquestes rodes de premsa, els consellers Miquel Buch i Budó s’apunten amb una particular intensitat a recriminar infinitat d’errors, al seu parer, del Govern central. Ells, sempre, ho haurien fet millor. Aquest és un dels missatges principals de les seves misses mediàtiques. Canviar el dia de la distribució massiva de mascaretes, per exemple, no es presenta com la conseqüència d’una equivocació logística –advertida clamorosament pels farmacèutics-.

Les autoritats policials i militars que intervenen des de La Moncloa freqüenten metàfores bèl·liques per parlar de la malaltia

En aquestes rodes de premsa, tant a Barcelona com a Madrid, es fa una enumeració per part de les administracions de la seva activitat a nivells microscòpics. Ens expliquen, per exemple, reunions sense cap transcendència, el número d’identificacions de persones que la policia ha fet en un dia o es dona la quantitat de material comprada però no quina cobertura de necessitats suposa. No sé si aquest relat té un efecte intimidatori pels descerebrats que incompleixen el confinament, però resulta un lluïment pesat i desvergonyit. No té cap interès periodístic. Cosa òbvia perquè cap informatiu ho recull. Finalment (ha costat), des d’aquesta setmana, els periodistes pregunten per videoconferència, sense incomoditat manifesta dels amfitrions.

Les autoritats policials i militars que intervenen des de La Moncloa freqüenten, no sé si inadvertidament, metàfores bèl·liques per parlar de la malaltia. Sobre aquest vici, Susan Sontag en va escriure un llibre. El personal sanitari, per exemple, són “soldats desconeguts” i aquest “gran país que és Espanya” està ple d’herois anònims. A Madrid es parla molt de la unitat de la nació. El Govern català també treballa el llenguatge i les seves connotacions més òbvies. Miquel Buch (Interior) sempre –Meritxell Budó, excepcionalment- fa servir el castellà quan menciona el Govern d’Espanya, en contra del criteri de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat, que recomana traduir el nom d’institucions. Òbviament és una infantil manera de marcar distàncies amb un Govern del que voldria no haver-ne de saber res. Que n’hagués estat de bonic el confinament perimetral! Hi ha frases que s’escolten infinitat de vegades. A Budó li agrada dir, quan apallissa Pedro Sánchez, que “això no va de política, va de salut”. Excusatio non petita, accusatio manifesta.

Buch sempre fa servir el castellà quan menciona el Govern d’Espanya, en contra del criteri de Política Lingüística

El president Quim Torra va admetre el 2 d’abril un “error d’informació” en el cas de les residències geriàtriques, una competència de la conselleria de Treball i Afers Socials que molts dies no ha estat convidada a la roda de premsa que protagonitzen Buch, Budó i la consellera de Salut, Alba Vergés. Que el conseller titular del departament, Chakir el Homrani, estigués del 25 de març al 4 d’abril confinat per Covid-19 podria explicar la seva absència, però ignorar la conselleria responsable d’un servei tan important no tenia sentit. O sí. Aplicant l’exegesi soviètic-guerrista sobre la importància que té no sortir a la foto... potser hauríem flairat el buidatge de competències sobre les residències de gent gran que ha patit aquest departament en favor de Salut. A les darreres rodes de premsa, Homrani ja no hi és convidat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >