Selecciona Edició
Connecta’t

“Ningú no sap què passa allà dins”

Familiars d’usuaris del sociosanitari Hestia Palau denuncien la dificultat per conèixer el seu estat de salut

El centre sociosanitari Hestia Palau, a Barcelona.
El centre sociosanitari Hestia Palau, a Barcelona.

Cinc famílies i relats molt semblants. Són testimonis de fills o nets angoixats per les dificultats per saber com estan els seus pares o avis, ingressats o residents al sociosanitari Hestia Palau, a l’edifici de l’antiga Quinta de Salut l’Aliança, a Barcelona. Amb majoria de gent gran entre els seus usuaris, alguns en règim de residència, d’altres derivats d’hospitals com el de Sant Pau, hi ha casos de coronavirus, entre pacients i sanitaris. I morts. “És clar que n’hi ha, com a tot arreu”, assegurava dimecres a la porta un empleat amb bata blanca: “Això és un certificat de defunció”, deia sostenint un formulari.

L’empresa respon a través d’una portaveu que “no comparteix les al·lusions sobre la falta d’informació” i es nega a fer públiques les dades d’afectació de la pandèmia al centre, que entre diversos serveis sumen més de 400 llits, segons el seu web. La portaveu defensa que no té l’obligació de facilitar-ne xifres, que es comuniquen a Salut. El departament de la Generalitat, al seu torn, tampoc no les facilita malgrat la insistència d’aquest diari.

Ni l’empresa ni Salut no detallen quina és l’afectació del virus al centre

El Pedro (nom inventat, com la resta de testimonis no vol donar el seu) va ser el primer a donar l’alerta: “Ningú no sap què passa allà dins, hi ha una apagada informativa”, diu des de Madrid aquest home, fill d’una dona que fa tres anys que viu a la residència. Viatja a Barcelona una vegada al mes per visitar-la, i té una empleada que acudeix al centre a donar menjar a la seva mare. Però amb les restriccions per frenar la pandèmia no la poden veure.

“És molt difícil parlar amb el servei mèdic, els telèfons no responen, només contesten si envies un correu. Et truca l’assistenta i només si insisteixes molt un metge”, lamenta. I assenyala: “Ningú no ens ha comunicat a les famílies formalment que hi ha casos”. Li diuen que la seva mare està bé, però dubta, perquè fa uns dies li van assegurar “per escrit” que no hi havia casos: “Ho estan ocultant”.

“Em van dir que la meva mare acabava de morir, però tenia els peus gelats”

No és l’únic que no se’n fia. A la mare de la Pilar, que aquest cap de setmana hauria complert 90 anys, la van derivar juntament amb altres malalts de Covid-19 diumenge 27 des de Sant Pau. Ni dilluns, ni dimarts, ni dimecres no van poder parlar amb ella, encara que tenia mòbil i el cap clar, relata. No sap si li van lliurar cartes dels seus nets. I dimecres quan la malalta ja estava molt malament, després de dues hores esperant a la sala d’espera per veure-la, just quan s’estava posant un equip de protecció, la van avisar que havia mort. “Per 30 segons no l’ha vist viva”, assegura que li van dir. “Però em van deixar entrar i tenia els peus gelats”, diu amb un fil de veu i el dubte de quan va morir. “A una persona dèbil però amb el cap clar la mates si no li permets comunicar-se amb la família”, resumeix i denuncia la “falta d’humanitat”.

La Pilar es planteja portar el cas al Síndic de Greuges, com va fer la Maria, que va acabar traient la seva mare de l’Hestia Palau, “perquè no estava tranquil·la”. La Maria també denuncia que en els últims dies no hi va haver manera de parlar amb la seva mare: “Em deien que havia perdut el mòbil”. Va parlar “amb tres metges” que li deien coses diferents: “que estava bé, que no, que tenia febre”.

La Cristina espera a la sala d’espera. És la sogra d’una altra dona que era a la residència Alchemika, va ser ingressada a Sant Pau, al Remei i aquesta setmana a l’Hestia. “No hi ha manera de parlar amb cap metge”, diu i assegura que no la van avisar ni que la seva sogra havia ingressat. “Ho sé perquè vaig trucar”.

El dia 27 també va ingressar l’avi de la Paula. Acudeixen cada dia al centre però no van parlar amb un metge fins que van passar sis dies de l’ingrés. Al setè dia van aconseguir fer una videoconferència, “encara que ell no parla”. Si empitjora i mor, la Paula exigeix poder-lo acompanyar, com indica el protocol de Salut. “Però ens han dit que no podrà ser, que no tenen indicacions ni espai per fer-ho”.

Hestia assenyala que “en decretar-se l’estat d’alarma i prohibir-se les visites, es va optar per individualitzar al màxim el contacte i proporcionar informació” i que “s’han implementat sistemes perquè pacients i familiars puguin mantenir contacte (trucades, videotrucades, assistint-les des de terminals propis del pacient o fent-les des dels disposats pel centre, o publicació de vídeos privats al canal de YouTube)”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >