_
_
_
_
_
En marxa contra el virus

Contes confinats

La Carme, una mestra de Sant Celoni, explica i representa cada migdia un conte per al Quim, el seu veí de quatre anys

El Quim i la seva veïna Carme, amb el seu 'attrezzo' per explicar 'La Rínxols d'Or'.
El Quim i la seva veïna Carme, amb el seu 'attrezzo' per explicar 'La Rínxols d'Or'.Helena López
Clara Blanchar

Carme Branchadell té 63 anys. El Quim en té quatre. Viuen a Sant Celoni, cadascú en una casa, que es comuniquen pels patis de dalt. Abans que el coronavirus ens capgirés la vida, no es coneixien. S'havien vist alguna vegada, quan els pares del Quim pujaven a estendre la roba. Ella li treia la llengua. Ell s'amagava, tot vergonyós. Fins que la Covid-19 els va confinar a casa i van començar a veure's cada dia. “Quan vulguis, t'explico un conte”, li va oferir la Carme al Quim. D'això fa més de dues setmanes. El nen va respondre que sí… i fins avui.

Els migdies s'han convertit en l'hora que marca la vida d'aquests dos confinats. Els separa un vidre que ho fa tot més teatral. La Carme li explica cada dia un conte al Quim. I quan acaben, el nen li encarrega el de l'endemà. Però que no pensi el lector en una senyora de mitjana edat que es limita a obrir un àlbum i llegir. Ni de bon tros. La trobada s'ha convertit per als dos en una activitat en majúscules, i seria difícil destriar qui s'ho passa millor.

Perquè abans de cada bolo, cadascú pel seu compte busca attrezzo i vestuari per sorprendre l'altre. Orelles de ruc per a Els músics de Bremen; vestits i un mirall per a El vestit nou de l'emperador; ossets, cadires i tasses per a La Rínxols d'Or; una moneda de cartró per a El Patufet; escombres i ninots per a La rateta presumida… Tot plegat, és clar, representat amb les veus de cada personatge i cançons.

“Ens ho passem bé tots dos, és un moment íntim que provoca una reacció en cadena que té beneficis per a tots”, celebra la Carme, conscient que el seu paper en aquesta història se situa “entre el d'àvia i el de mestra”. I és àvia, de tres nets. I mestra ho va ser. Està ben bregada en aquests dos rols. “És un moment de llum, d'alegria”, explicava la Carme l'endemà de perdre un cosí malalt de Covid-19. Es pregunta si el Quim recordarà aquests moments com ella recorda instants de la seva infantesa, sensacions.

A la mare del Quim, Helena López, periodista, el conte li ha “salvat la vida”: “M'ha resolt el dia, centrat en l'emoció prèvia i a preparar-ho tot per a l'endemà: el material, les cançons...”, assegura, i celebra també que sigui un moment per al Quim, que amb l'arribada d'un nadó ara fa un any va perdre protagonisme.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_