Selecciona Edició
Connecta’t

“Aquesta pandèmia ha de provocar l’ensorrament moral dels que van erosionar la sanitat pública”

El doctor Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, denuncia l'impacte de les retallades sanitàries en la crisi del coronavirus

El nefròleg Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, al seu despatx.
El nefròleg Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, al seu despatx.

Des de la rereguarda, el doctor Josep Maria Puig (Barcelona, 1954) vigila i analitza el front de batalla en la guerra contra el coronavirus. L'edat l'ha retirat de la primera línia. "Per sort o per desgràcia, soc dins de la facció de població de risc", comenta. El metge, especialista en nefrologia i secretari general del sindicat Metges de Catalunya, manté sota la lupa els seus pacients renals gràcies a les consultes telefòniques i les videotrucades.

Puig no té por del coronavirus. Sí que en té de les seqüeles de la postpandèmia i dels gestors que han d'encarregar-se de sortir-ne. Les unitats de cures intensives han triplicat les places, hi ha hospitals de campanya al costat de grans centres sanitaris i s'han rescatat metges jubilats i residents sense plaça per cobrir els milers de baixes professionals per contagi. Gairebé 30.000 positius i uns 3.000 morts radiografien l'impacte de la Covid-19 a Catalunya. I encara que el pic epidèmic sembla que està tocant sostre, l'amenaça de col·lapse del sistema sanitari hi continua sent.

Pregunta. El sistema podia estar preparat per afrontar això?

Resposta. No. Ningú amb dos dits de front podia preveure una cosa d'aquesta magnitud tan esfereïdora. I si algú ho hagués previst, és impossible tenir un sistema preparat per al pitjor dels escenaris. Però una cosa és no tenir un sistema supradimensionat per si de cas, i una altra és tenir un sistema que ja funciona al 100% en una situació normal i que quan arriba una epidèmia de grip, el desestabilitza. Una cosa que s'està aguantant en equilibri precari, quan bufa el vent cau. Nosaltres tenim vuit llits d'UCI per 100.000 habitants a Catalunya. Alemanya en té 29. La crisi sanitària ha posat sobre la taula el mal que han fet les retallades al sistema públic en els últims 10 anys.

P. Ho veien venir?

R. Sentim que som la veu de la consciència del sistema, els Pepito Grillo. Durant l'última dècada, hem assenyalat el risc de col·lapse de sistema en atenció primària i als hospitals. Els dirigents polítics ens han sentit però no ens han escoltat. Ens han tolerat però ens han menystingut sense contemplacions.

P. Ells no ho van voler veure venir?

“Ens han deixat sense defenses efectives contra el contagi del virus”

R. En el cas català han estat especialment dures les polítiques neoliberals. Si veiem com han retallat en sanitat, és escandalós. És una clatellada, un menyspreu a la sanitat pública. Ens falten llits d'hospital, n'han tancat més de 1.000. Ens falten llits d'UCI, respiradors, mascaretes, bates, guants i, sobretot, personal.

Sabent com sabien que el professional sanitari era escàs, ens han posat als peus dels cavalls, abatuts, insegurs. Ens han deixat sense defenses efectives contra el contagi del virus. Les retallades han deixat hospitals sense tecnologia, sense estructura suficient, sense la formació necessària per afrontar tot això. S'han omplert la boca dient que la sanitat pública era la joia de la corona però aquesta joia s'ha convertit en una peça de bijuteria brillant. L'han buidat de contingut.

P. Com s'ha gestionat aquesta crisi sanitària?

R. Una situació d'aquesta magnitud agafa tothom per sorpresa i ningú està prou preparat. Però es dona una situació contradictòria i poc tranquil·litzadora: aquells que ens han portat a l'aprimament i la precarietat del sistema sanitari són els que ens han de treure d'aquest problema. Que Déu ens agafi confessats.

Tot i les advertències d'Itàlia, no ha servit de res. S'han quedat paralitzats a l'hora de buscar el material suficient per protegir, almenys, els sanitaris. Hem començat a decidir qui viu i qui mor, però no per falta de possibilitats tècniques i coneixements, sinó per falta de mitjans i infraestructures.

P. Ha faltat organització des del pont de comandament?

“Han posat els sanitaris als peus dels cavalls”

R. No s'ha aconseguit tenir el mínim consens. Hi ha autonomies amb menys afectats i altres que en tenim molts més. Aquí el més lògic seria haver muntat una coordinació suficient perquè professionals d'unes zones anessin a ajudar als d'un altre lloc. Es podria haver dibuixat un flux bidireccional de sanitaris o pacients. Però cada autonomia fa la seva guerra en funció de com té el seu camp de batalla.

P. Toca passar comptes o girar full?

R. Aquesta pandèmia hauria de provocar l'ensorrament moral i social dels responsables de l'erosió de la sanitat pública. És gent que hauria d'estar inhabilitada per exercir càrrecs públics perquè han demostrat que no en tenen ni idea i han deixat un sistema de salut pública als peus dels cavalls. Estic assenyalant tots els qui van començar a erosionar l'Estat del benestar arran de la crisi del 2010.

P. Com en sortirà, d'aquesta, el sistema sanitari?

R. Confio que en surti reforçat i, davant l'evidència de la insuficiència de mitjans tant personals com estructurals, la reacció dels polítics hauria de ser destinar-hi la quantitat de diners que hi destina Europa. Europa hi destina el 7,5% del PIB. Espanya se situa en el 5,9% i Catalunya, en el 3,9%. Tenim un marge de maniobra extraordinari per millorar.

P. Aquesta crisi sanitària serà la fi d'un cicle?

R. Probablement. Pot ser que la gent aprengui a viure amb por i a poder ser confinada. El que em fa por són els plans perquè hi hagi apps en la postpandèmia per saber si estàs infectat, Això s'assembla molt al 1984 d'Orwell o al Gran Germà. Tinc por que tot això s'aprofiti per tenir més control sobre la gent.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >