Selecciona Edició
Connecta’t

Igualada: La gent surt a passejar?

La Generalitat ha aixecat el tancament perimetral de la Conca d'Òdena i la confusió s'instal·la a la zona, on els veïns es pensen que ha conclòs el confinament

Un home passeja per Igualada, la setmana passada.
Un home passeja per Igualada, la setmana passada.

Marc Castells, l'alcalde d'Igualada, ho acostuma a dir d'aquesta manera: “Nosaltres som l'espòiler d'Espanya”. La frase indica un destí complicat: Igualada va ser la primera ciutat —amb la zona de la Conca d'Òdena— on es va aplicar el confinament obligatori. Després va seguir Espanya. Aquí les morts i els malalts van sorgir aviat i ràpidament i, una altra vegada, al darrere va venir Espanya. Ara a Igualada i la seva conca són els primers que s'alliberen d'una ordre de confinament, i el primer dia de la decisió el resultat no ha estat gaire prometedor: força habitants s'han fet visibles en llançar-se als carrers en cotxe o fent veure que anaven a algun supermercat. És aquest el destí d'Espanya: que tan bon punt es relaxi l'alarma del Govern central, els espanyols tornin a viure sota l'esperit d'aquí no ha passat (gairebé) res?

La sortida del confinament d'Igualada no és tal i, per tant, és problemàtica. La Generalitat va decidir que, davant d'una suposada equiparació dels nivells de contagi a Catalunya, no tenia sentit mantenir Igualada i altres municipis de la Conca d'Òdena amb un tancament perimetral que no existeix en altres ciutats. Així que al matí els Mossos d'Esquadra van desaparèixer dels accessos i els habitants van accedir a la possibilitat de sortir de la localitat en cas d'emergència o amb una justificació.

Però aquesta decisió va ser un problema. Prou gent —diversos centenars d'habitants— no va entendre que concloïa el “confinament perimetral” però continuava el “confinament domiciliari” i va sortir al carrer sota l'aparent i errònia idea que tot confinament havia conclòs. Dilluns al matí es passejaven en bon nombre pels barris de la perifèria i el trànsit a la carretera de sortida a Barcelona era significatiu. A la tarda, desenes d'automòbils recorrien els carrers del centre.

Les autoritats d'Igualada van constatar que la qüestió era complicada quan van començar a arribar informes que veïns de pobles propers, com Jorba o sa Pobla de Claramunt, agafaven el cotxe i baixaven a la ciutat. Alguns anaven a visitar els seus familiars grans, que no veien des de feia tres setmanes; d'altres anaven al supermercat. Els telèfons de l'Ajuntament van començar a rebre les preguntes d'igualadins que volien entendre si podien sortir de casa. Els alcaldes italians ja han advertit als seus homòlegs espanyols que la relaxació del confinament pot provocar un rebrot, però els municipis tenen les mans lligades: la imposició i l'aixecament del tancament perimetral van ser decisió de la Generalitat, com l'estat d'alarma ho ha estat del Govern central. Als alcaldes els queda bregar a peu de carrer amb les conseqüències d'una crisi per a la qual ningú està preparat. “Una cosa és sortir amb permís i una altra sortir a fumar al carrer, quedar amb els amics o anar a veure la teva mare”, diu un policia. “I això està passant avui”.

Als carrers d'Igualada aquesta confusió era palpable. El sol hi convidava: dilluns va ser un dia plàcid, perfecte. A mig matí, davant d'un edifici de l'avinguda Barcelona, una de les artèries centrals, tres persones grans fumaven i xerraven a poca distància. Una mica més enllà, a la Rambla, una desena d'homes i dones anaven amunt i avall del passeig. I una vintena de veïns passejava —amb mascareta i guants, com gairebé tothom— per l'avinguda Balmes i el carrer de la Comarca, on es distribueixen tant supermercats com petits parcs urbans. Al passeig Verdaguer, el més popular de la ciutat, un matrimoni caminava agafat de la mà com si s'acabessin d'enamorar. Al supermercat Esclat la gent circulava distant entre si, tothom amb mascareta. Alguna cosa ha canviat? “Els clients venen amb tot tipus d'humor”, diu una treballadora. “Quan li vaig dir a un client que esperés el seu torn darrere de la línia de seguretat del pa, em va respondre ‘ja n'hi ha prou”.

Dilluns a la tarda, a l'accés al supermercat Mercadona, un dels més grans de la ciutat, un empleat repartia guants als clients. Va ser un dia de moltes vendes, com si el públic hagués sortit de la cova després de superar un cataclisme. Cap al migdia amb prou feines quedaven 20 dels 350 quilos de peix que s'havien posat a la venda. La raó? “S'ha acabat el confinament”, diu el noi, per a qui no sembla haver-hi matisos entre perímetre urbà i tancament domiciliari.

La policia va reforçar els controls i va estendre moltes més actes d'infracció per circular sense permís. “És evident que la gent ha sortit al carrer”, diu un funcionari de l'Ajuntament. “És l'efecte psicològic de tres setmanes de tancament: quan aixeques una mica la pressió, la gent surt a agafar aire”.

Les autoritats ara han de resoldre com tornar a convèncer els veïns perquè es quedin a casa. Les fugides operen per efecte d'imitació: sense control evident, d'altres faran el mateix que els primers autodesconfinats. I a l'Anoia no hi ha prou forces de seguretat per controlar les escapades en una àrea on viuen 70.000 persones i hi ha diversos punts de sortida. A l'Ajuntament sospiren: a ells els toca bregar amb decisions alienes. Els funcionaris insistiran en el seu missatge que el confinament domiciliari es manté fent servir els mitjans, les xarxes socials, WhatsApp i una furgoneta que recorre la ciutat amb altaveus. “Això voldrà dos o tres dies”, diu el funcionari de l'Ajuntament. “Acabarà quan ja hagin respirat i sàpiguen que cal tornar a casa”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >