Adeu a la mare del Josep

Ramon Besa

Dolors Sala Carrió era segurament la persona més anònima de la família Guardiola i també la més dolça i generosa, allunyada dels focus mediàtics i en canvi propera a la gent del poble, coneguda i estimada a Santpedor. Últimament estava força delicada, amb problemes de mobilitat, i s’estava a casa, ben cuidada i acompanyada, contenta quan se l’anava a veure, pendent de la televisió si era festa per poder seguir la missa de Montserrat.

No perdia mai el fil, sinó que feia i deixava fer, i més quan prenia la paraula el seu home, el Valentí, dedicat a escriure un llibre sobre la seva vida, la de la seva dona i els seus quatre fills, sempre decidit i grandiloqüent i alhora expansiu i confiat, tan bon home que comparteix les seves vivències fins i tot amb qui no li convé, aquells que diuen que parlen en nom de Pep Guardiola. El tremp del Valentí contrastava amb la quietud de la Dolors.

Qui més qui menys ha vist o sap qui és el Valentí i en canvi hi ha poques imatges de la Dolors. No hi ha dubte, però, de l’ascendent de la mare sobre el fill: el bon cor del Pep, aquesta manera de ser altruista, per no parlar del seu somriure, li ve de la Dolors. Molt digna i afectuosa, parlava dels fills com a mare, es preocupava més per com estaven que pel que feien, fins aquest dilluns, en què ha traspassat als 82 anys, víctima de Covid-19.

El coronavirus, que no deixa viure en pau ningú, tothom pendent de tothom, s’emporta els que no fan fressa, dones tranquil·les i serenes, com la Dolors, tan discreta que sembla com si volgués ser espectadora fins i tot de la seva mort, allunyada de qualsevol protagonisme, sempre amfitriona; quin greu per a la família no poder estar tots plegats per acomiadar-la i donar-li les gràcies des de Santpedor.

La Dolors no parlava del Pep sinó del Josep. Un detall definitiu per entendre la seva manera de ser i els gestos de bondat del Pep Guardiola i Sala.