Selecciona Edició
Connecta’t

La caiguda del trànsit per la pandèmia i la meteorologia deixa l’aire més net de Barcelona en dècades

L’Agència de Salut Pública compara la contaminació de la ciutat amb la del Cap de Creus, el Montseny o Collserola

El cel de Barcelona net el divendres passat Veure fotogaleria
El cel de Barcelona net el divendres passat

La combinació entre la dràstica caiguda del trànsit, de fins a un 80%, com a conseqüència de les restriccions a la mobilitat per l’estat d’alarma per lluitar contra el coronavirus, i els dies de pluja i vent, han desplomat la contaminació a Barcelona. Coincidint amb les tres setmanes de confinament per frenar l’emergència sanitària que ha matat més de 2.300 persones només a Catalunya, la ciutat ha registrat nou dels dies amb l’aire més net dels últims 20 anys a les estacions que mesuren la contaminació per diòxid de nitrogen (NO2, indicador de les emissions del trànsit). Són les de l’Eixample i Gràcia, amb valors entre 8,9 i 18,7 micrograms per metre cúbic, assenyala el portal Contaminació.Barcelona.

La situació és inèdita en dues dècades i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha publicat informes de seguiment de la qualitat de l’aire des que el dia 14 va començar el confinament. L’últim, del 14 de març al 2 d’abril, pren mostres a les 11 estacions de la ciutat, i conclou que la caiguda acumulada de diòxid de nitrogen és del 69% i la de partícules del 46%. Els actuals nivells compleixen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut per a la protecció de la població, assenyala la responsable del Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental de l’ASPB, Anna Gómez.

“En termes absoluts el descens és més gran als carrers que presentaven intensitats de trànsit major i nivells més elevats de contaminació”, constata l’informe i assegura que “els nivells de l’última setmana a la ciutat de diòxid de nitrogen i partícules són els equivalents als nivells habituals d’entorns rurals i naturals com el Montseny (en partícules, els nivells a Vall d’Hebron van ser inferiors a la mitjana anual de 2018 de la serra), Cap de Creus (també en partícules l’Eixample es va alinear amb el paratge natural) o Collserola (en diòxid de nitrogen els nivells en alguns punts de la ciutat han registrat la mitjana de l’Observatori Fabra). L’ASPB assenyala que el NO2 es va situar la setmana passada en mitjanes d’entre 8 i 15 micrograms per metre cúbic a les estacions pròximes al trànsit. I a les estacions de fons, no pròximes als cotxes, puntualment els nivells han caigut més: l’1 d’abril a la Ciutadella la mitjana diària va ser de 4,1 micrograms. Al Montseny la mitjana anual és entre 3 i 4.

En el cas de les partícules PM10, els nivells de l’última setmana s’han situat entre 18 i 11 micrograms per metre cúbic, molt més baixos que les

mitjanes de l’any 2019. En un altre contaminant com és el Black Carbon (el sutge emès pels vehicles dièsel) s’han detectat caigudes de fins al 79% en estacions de mesurament com la de l’Eixample. L’ambientòleg i impulsor de Contaminació.Barcelona, Miquel Ortega, afirma que “la situació derivada de l’alarma pel coronavirus està donant una pausa en la contaminació de la ciutat”, que demostra que “reduir el trànsit redueix dos grans problemes com són la contaminació i el soroll”.

Una altra font que ha analitzat l’aire durant la crisi ha estat Lobelia. La firma fa servir un sistema de mesurament que creua dades de les estacions metropolitanes, dades de la Generalitat, de trànsit, models meteorològics i altres variables, com la densitat de població. Amb aquest càlcul, indiquen que durant la quinzena anterior al confinament la mitjana de NO2 a la ciutat va ser de 28 micrograms per metre cúbic, i del 15 de març a l’1 d'abril s’ha reduït fins a 14,4. “És rellevant que les baixes concentracions són consistents en el temps, mai no havíem tingut nivells tan prolongats i mai no hi havia hagut tan poca diferència entre dins i fora de la ciutat”, apunta la seva directora, Laia Romero.

La pressió del soroll cau a la meitat

El portal Contaminació.Barcelona explica que la disminució del trànsit també ha impactat en el soroll, la pressió del qual ha caigut a la meitat, segons ha detectat la xarxa SmartCitizen, formada per 15 estacions. Aquesta xarxa ha detectat que a l’Eixample a partir del dia que es va imposar el confinament el soroll va caure de 67 decibels a 61, que suposa un descens de la pressió acústica del 50%. Els sensors també van captar el silenci als patis escolars i als carrers secundaris els decibels van passar de 58 a 52. L'expert Miquel Ortega recorda que la contaminació acústica també mata i que a Barcelona la mortalitat associada al soroll va ser quantificada el 2016 per investigadors de l’ISGlobal a la revista Environmental Health Perspectives en 599 morts prematures. “El soroll té un efecte immediat, per estrès, i afectacions més de fons, perquè provoca alteracions hormonals, canvis en els nivells de glucosa, dificultat per descansar i afectació cardiovascular”, enumera. Ortega també recorda que l’OMS va endurir el 2018 els estàndards del nivell de soroll i el va fixar en 53 decibels, un nivell que suporta el 55% dels veïns de Barcelona a causa del trànsit continu, un brunzit que ara ha desaparegut.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >