Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRISI DEL CORONAVIRUS

Assistir a missa per la porta del darrere

Una desena de persones acudeix cada dia als cultes d’una basílica que continua oberta a Barcelona

L'església de la Concepció, a Barcelona.
L'església de la Concepció, a Barcelona.

La gent hi arriba amb comptagotes. Un ajudant del vicari Joan Bladé va encenent els ciris, recobrint amb film transparent els micròfons, deixant-li preparada la mascareta i els guants que no utilitzarà... Són les 11 del matí a la basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona, al carrer d’Aragó, al cor de Barcelona. Una desena de persones, molt separades entre si, es preparen per seguir la missa del vicari, que oficialment dona per a ell mateix, però a la qual poden assistir feligresos. El Govern permet —sense aglomeracions i a un metre de distància— les cerimònies religioses, a excepció de les fúnebres, durant la pandèmia del coronavirus, però l’arquebisbat n’ha ordenat la suspensió.

Un full penjat a la porta principal de l’església afirma: “La basílica de la Concepció està tancada durant l’estat d’alarma del coronavirus”. Però un home que viu a la zona avisa el curiós: “Pel darrere”, amb referència al carrer de Roger de Llúria. Allà la porta al claustre és oberta. A dins, un altre cartell explica que l’església continua oberta en el seu horari habitual, que qui vulgui resar ho pot fer “respectant les normes de l’autoritat sanitària” i adverteix que no s’oficia missa, però que els “sacerdots al servei de la basílica en celebraran per a ells mateixos”: a les 8.00, a les 11.00, i a les 20.05.

La missa del vicari Baldé és la de les 11.00. A les 11.40 ja ha acabat. “La faig amb més calma perquè la gent no té pressa”, explica el sacerdot, sobre un culte que acostuma a durar mitja hora. Tampoc no es reparteix l’eucaristia, no hi ha aigua a la pila baptismal i just a l'entrada un cartell on es llegeix “gel higienitzant” anima a netejar-se en entrar al temple.

La Lourdes, de 19 anys, és una de les assistents. Segueix la missa establerta en un dels bancs de la dreta, a diversos bancs de distància de la persona més propera. “M’ajuda molt més venir a missa que seguir-la des de casa”, explica la jove en finalitzar el culte, caminant a pas ràpid cap a casa. “No hi ha riscos. Normalment, vinc a la de vuit i no hi ha gairebé ningú a l’església, tampoc al carrer”, diu.

El José Ramón, de 70 anys, també ha seguit la missa, s’ha assegut a la segona fila, a molt més d’un metre del feligrès més proper. Malgrat la pandèmia, hi intenta assistir diàriament: “M’omple poder venir”. Més d’un aprofita el viatge a la compra, i hi va amb el carro i la barra de pa. “Som de mitjana set o vuit”, diu el José Ramón. El vicari Bladé confirma que no han superat mai la dotzena de feligresos des que es va decretar l’estat d’alarma. Però tampoc no s’ha vist mai sol dient la missa. Abans del coronavirus, el José Ramón calcula que s’hi reunia una vintena de persones.

“Soc conscient que no s’ha de sortir al carrer”, afirma l’home, sobre la necessitat del confinament. El decret promulgat pel Govern permet els cultes religiosos, sense aglomeracions i respectant la distància mínima d’un metre entre assistents. Després de l’enduriment de les mesures, només estan prohibides les cerimònies fúnebres, ja siguin civils o religioses. Tots els creients que assisteixen a l’església de la Concepció respecten la distància, i alguns porten mascareta, segons va comprovar aquest diari els dos dies que va anar a la missa de les 11.00.

Tampoc no es reparteix l’eucaristia ni encaixen les mans en un gest de pau habitual a missa. “És la situació que hi ha. Fas una comunió espiritual i li demanes al senyor la gràcia”, es conforma la Lourdes, que agraeix tenir un lloc per poder anar a resar. “A casa és complicat”. Tant ella com el José Ramón són habituals de la parròquia, i per això saben a quines hores els sacerdots celebren les misses, sense que ningú impedeixi el pas o no pregunti res a qui s’afegeix al culte.

“No són serveis públics”, insisteix el rector de la basílica, Ramon Corts. “Ni ho publicitem ni animem la gent a venir”, afegeix. Defensa que mantenen oberta l’església per oferir ajuda als qui ho necessiten, i perquè qui ho vulgui vagi a resar. Si algú arriba quan els sacerdots fan la missa “per a ells mateixos”, no impedeixen que s’afegeixin al culte. “No volem desobeir l’autoritat civil i eclesiàstica”, subratlla, però considera que la “legislació és confusa”.

L’arquebisbat de Barcelona assegura que hi ha un mandat explícit de la Santa Seu, de la Conferència Episcopal i de les diòcesis de suspendre les misses públiques. Diverses parròquies retransmeten en línia les seves celebracions. “No tenim fibra òptica”, al·lega el rector Corts. I defensa la importància també de tenir obert per a qui vulgui confessar-se: “En aquestes circumstàncies cal ser a prop de la gent”.

Els sacerdots exploren les misses en línia i donen suport telefònic a la gent gran

Al mossèn Nino Rodríguez l'afligeix haver hagut d’aparcar les misses presencials. Sobretot ara que arrenca la Setmana Santa. “Diumenge de Rams fèiem una processó de parròquia en parròquia, amb molta gent. Era increïble. Tothom em demana els vídeos de l’any passat”, diu Rodríguez, que “omple” cada diumenge l’església de Sant Eugeni I, a l’Eixample de Barcelona.

“Ara, els diumenges retransmeto per YouTube la missa a la gent de la comunitat”. Assegura que uns reenvien el vídeo a altres i així ha arribat a una audiència nova i desconeguda. “De vegades ho veuen unes 2.000 persones”, es felicita. Però l’èxit telemàtic no compensa. “Es troba a faltar celebrar la fe conjuntament, aquesta és una comunitat viva”.

El coronavirus no només ha alterat les misses, sinó també altres serveis. Com el “supermercat” per a pobres, que atén un miler de persones. O el menjador per a alcohòlics i drogodependents. “L’hem tancat, però tenim voluntaris que porten el menjar a casa”.

Rodríguez pateix, sobretot, per la gent gran. “Aquesta setmana va morir pel virus un matrimoni gran. El seu fill també l’ha agafat. No pots estar físicament amb ells, però has de donar ànims encara que sigui per telèfon. S’han de sentir avalats”. Fins fa poc la capella romania oberta, però amb la intensificació del confinament ha optat per tancar-la. “És que la gent pot venir... Es pot resar des de casa”. Rodríguez afirma que sí que està donant la comunió a “persones que es troben soles” i a “algun malalt” que s’hi acosta, però sempre prenent les màximes precaucions. “Tinc ganes que acabi tot per fer-los una abraçada”.

Rodríguez confia que el que s'està vivint inauguri una etapa de més solidaritat. Jordi Salvany, de la parròquia de Sant Raimon de Penyafort, no ho veu tan clar perquè ha viscut altres crisis (com la del 2008) i ha comprovat amb tristesa que poques coses canvien en realitat. “Ho podem perdre tot d’un dia per l’altre. No ho hem de viure com un trauma, però sí com una manera de valorar el que tenim”. Això de les misses per internet no va gaire amb ell. “És que no domino la tecnologia, i a més això ja està molt cobert. Sí que envio cada dia, a primera hora, una meditació de l’Evangeli per WhatsApp. I als més grans els truco per telèfon”. Salvany explica que ha viscut amb “estranyesa i impotència” com han anat tancant les parròquies. Mossèn Rodríguez és una mica més optimista: “Sí, és cert, impressiona veure els temples tancats. Però l’Església continua viva”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ