Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

Bel Olid: “En el sector del llibre, els escriptors estem ben collats”

La presidenta dels autors en llengua catalana afirma que “els editors no volen parlar amb nosaltres” i que la crisi els afectarà, com a mínim, dos anys

“En les campanyes solidàries s’ofereixen materials digitals dels quals no es tenen els drets d’autor”, denuncia Bel Olid.
“En les campanyes solidàries s’ofereixen materials digitals dels quals no es tenen els drets d’autor”, denuncia Bel Olid.

Demana per WhatsApp de trucar-li a la tarda —“als matins intento treballar”— i l’hora convinguda s’endarrereix 45 minuts per “coses d’organització familiar”. No és un confinament com el que força el coronavirus la millor situació per escriure. “Creativament, és clar que no es pot, i els temes de preocupació són molts”. I més si, a més d’autora, Bel Olid (Mataró, 1977) és la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana —des de fa cinc anys—, entitat que ha fet créixer un 15%, fins a més de 1.500 socis: “Hem captat públic jove, reflexionem més sobre l’ofici i hem estat un clar refugi de la llibertat d’expressió”, enumera. Però la sensació és que el col·lectiu és més que mai a la corda fluixa.

Pregunta. Com porten els escriptors aquesta crisi?

Resposta. No arriben al 10% els associats amb una professionalització acceptable [50% d’ingressos de l’escriptura], i les feines paraliteràries, tipus xerrades a escoles o biblioteques i tertúlies, es van cancel·lar totes al març, i pinta que serà així a l’abril i al maig, quan en tenim més. És una part molt important dels nostres ingressos, i han desaparegut. Parlem amb les administracions perquè mantinguin partides i compromisos.

P. Es poden fer virtualment.

R. És un altre focus gros de problemes: en el marc de campanyes solidàries, tothom s’afegeix a donar continguts digitals de franc, però aquests materials no s’estan remunerant; en molts casos, no en tenen els drets digitals. Això és pirateria.

P. Al març tocaven les liquidacions de drets d’autor del 2019... S’han complert?

R. De queixes no n’hem rebut encara perquè el termini acabava dimarts, però sí que ens han arribat inquietuds; en principi, són liquidacions de llibres venuts fins al 31 de desembre de 2019, però algunes editorials estarien posant com a futura excusa que, com que les llibreries tenen problemes de liquiditat, els distribuïdors no cobren i llavors no els liquiden a ells... i ja hem rebut. Si les editorials reben ajuts públics i no ho repercuteixen en els autors, seria molt greu... Els autors som la baula més feble del llibre.

P. No ho eren les llibreries?

R. A veure: per un llibre, els escriptors catalans rebem avançaments irrisoris de 2.000 euros de mitjana; d’això no vius un any sense fer res més. L’escriptor català viu d’altres feines, estem en el règim d’autònoms; és una situació històricament estressant que ara arriba al límit: les editorials grans potser aguantaran, però, i les mitjanes i petites? Als autors, aquesta crisi ens afectarà almenys durant dos anys. La solidaritat del sector ha de ser total, hem de tirar endavant conjuntament: editor, distribuïdor, llibreter, bibliotecari, autor, traductor, corrector...

P. No s’està plantejant així?

R. En el sector ens veiem més entre nosaltres com a enemics que com un col·lectiu que es troba al mateix vaixell...

P. A qui li interessa que sigui així?

R. Li poso un exemple. O soc un autor tipus Cabré, o estic a les mans de les condicions d’una editorial, sense capacitat de negociar. La taula paritària entre autors i editor no s’ha convocat en cinc anys, i els toca als editors; hem demanat mil cops revisar el contracte tipus vigent, per obsolet i per fer-lo més senzill... però no hi ha manera: els editors no volen parlar amb els autors. Ens cal més protecció de l’Administració.

P. En quina línia?

R. En la de donar més poder als escriptors, com fan a Noruega o Islàndia, on presentes una novel·la i l’Estat et paga dos anys de sou; allà saben que si volen preservar la llengua i la cultura han d’ajudar els autors o aquests es passaran a l’anglès, perquè són societats que el consumeixen perfectament.

P. Es pot donar el cas que els autors catalans es passin al castellà?

R. El mercat en castellà no està gaire millor; no penso que el perill vingui tant per aquí com per la colonització cultural, bàsicament dels EUA. La pregunta és si volem que d’aquí 20 anys hi hagi llibres que recullin la nostra manera de veure el món; si ens ho creiem com a societat, hem de protegir els escriptors. Amb ajuts a la creació de 5.000 euros com els de la Institució de les Lletres Catalanes, o campanyes com Tria un llibre, on se subvencionen amb diners públics best-sellers comercials, no anirem enlloc.

P. No és delicat el debat de què és bona literatura i què no i ajudar en funció d’això?

R. No es tracta de separar alta literatura i literatura comercial, però tampoc s’ha de confondre llibre, com a producte, i literatura. Si els recursos públics són escassos, no es pot ficar tot al mateix sac; algunes coses es venen soles, sobreviuran igual, i en la majoria dels casos no són literatura local. Cal assegurar des de l’acció pública allò que el mercat no sosté; avui, els ajuts són indiscriminats.

P. I com es podria articular?

R. Qui compleix millor i és més sensible a redreçar les clàusules clarament il·legals que hi ha als contractes són les editorials mitjanes i petites, no els grans grups; aquests van a negociar amb els governs i fan el ploricó emparant-se en els problemes dels segells petits i mitjans, i se’n beneficien. Si els governs volen arreglar el món de la creació, cal saltar-se baules de la cadena del llibre, com les dels grans grups, i que els autors rebin directament els ajuts.

P. Van constatar que la caiguda dels ingressos dels associats va ser del 31,5% entre 2009 i 2015. A Anglaterra, calculen el 15% des de 2013, mentre els grans grups guanyaven un 13%, i als EUA, el 42% des de 2009. Com a l’agricultura, en el llibre es vol abaratir el producte per la matèria primera?

R. És evident que en el sector del llibre els escriptors estem ben collats, no?

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >