Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

Xavi i els tòxics del Barça

L'exjugador vindria a dir: si voleu que torni, convé obrir les finestres i que corri l’aire al Barça

 Xavi dirigint un partit de l'Al-Sadd.
Xavi dirigint un partit de l'Al-Sadd. Getty Images

Als entrenadors del Barça —els que ho són, els que ho han estat i també els que ho volen ser— els ha amoïnat sempre, més que als tècnics de qualsevol altre club, el control del vestidor del Camp Nou. La majoria aspira a fer pinya al voltant d’una idea de joc i de viure el futbol que els faci impermeables a la pressió mediàtica i a l’intervencionisme dels directius, molt especialment d’aquells que es creuen que, pel fet d’avalar, poden fer i desfer amb els treballadors del FC Barcelona.

La majoria sent la necessitat de “blindar-se”, i més els que són exjugadors, perquè saben que la seva sort de vegades depèn d’aquells que ronden els futbolistes i dels empleats del Barça. I d’aquí ve que siguin tan exigents en la contractació dels seus col·laboradors directes de fa temps —com al cap i a la fi fan tots els preparadors— i en la tria dels empleats, professionals la majoria de molta experiència i per tant coneguts seus de quan eren jugadors del Barça.

No és només una qüestió de professionalitat, sinó també de lleialtat a l’entrenador conegut sense trair la fidelitat a l’entitat de tota la vida, com seria per exemple el cas del delegat Carles Naval. A diferència dels nouvinguts, que d’entrada accepten el personal de l’entitat a l’espera de veure com s’hi relacionen, els que tornen a la institució, i també els tècnics que pugen dels equips inferiors, prenen decisions que a vegades afecten treballadors que formen part del moll de l’os del Barcelona.

El fet de conèixer el club i la seva gent sovint es considera una virtut més que no pas un defecte, com s’ha pogut veure en els darrers casos al Camp Nou. Valverde, Luis Enrique, Tito Vilanova i Guardiola tenien apamat el Barcelona. Guardiola es desvivia per entrenar al Camp Nou des que, en un partit d’entrenament, el seu filial va ridiculitzar el primer equip de Ronaldinho. Tenien molt clar, tant el Pep com el Tito, què havien de fer i farien al camp i al vestidor només arribar al Camp Nou.

També sembla que sap el que vol Xavi. Aquesta setmana passada va concedir una entrevista al Magazine de La Vanguardia. “Jo tinc clar que vull tornar al Barça, em fa molta il·lusió”, ha explicat a Joana Bonet. Xavi explica que quan Abidal i Òscar Grau el van anar a veure a Qatar per oferir-li ser entrenador blaugrana els va dir que s’hi veia “amb un projecte que comencés de zero i en el qual la presa de decisions fos meva. No hi pot haver ningú tòxic a prop del vestidor” del Camp Nou.

Xavi insisteix més endavant: “Al vestidor no hi pot haver ningú negatiu, tòxic, i el tema mèdic és important… tot ha d’encaixar”. I aleshores parla d’estar amb persones amb les quals tingui molta sintonia. Els noms que surten són els de Puyol i Jordi Cruyff. L’excapità blaugrana sembla més preocupat per l’organigrama que no pas pels jugadors; assegura que el Barça té una molt bona base i, si de cas, fitxaria extrems i estaria a favor de la tornada de Neymar.

La clau de volta per a Xavi és la “d’entrar amb gent del meu entorn per formar un bon equip. No depèn de qui sigui el president. Només insisteixo que m’agradaria tenir-hi total sintonia”. Ja ha sortit la paraula “entorn”, aquella que va fer servir Cruyff per explicar els mals del Barça abans de conquerir Wembley. Hi ha expressions i frases ben peculiars en el món culer que serveixen per denunciar la incomoditat d’un tècnic: “Entorn” (Cruyff). “Tòxic” (Xavi) o “Tu eres muy malo, siempre negativo” (Van Gaal). Guardiola se’n va anar després de dir que, si es quedava, “prendríem mal”. També recordo que Maradona va parlar d'“alcahuetes” en trepitjar el Camp Nou.

Tot i que no tots parlaven del mateix i potser no hi ha un nexe comú entre les diferents afirmacions, es podria dir que es refereixen més a conductes i comportaments que no a l’estat de forma o la qualitat dels futbolistes del Barça. El repte en qualsevol és comú: per aspirar a guanyar, abans s’han de generar les millors condicions al Camp Nou. I això vol dir treballar en la mateixa direcció i evitar les filtracions, les maledicències i les intoxicacions informatives, aquella munició que utilitzen les persones perverses per a interessos sovint particulars. Molts són tan bons en la seva feina com dolents per a la convivència, perquè des dels confessionaris esportius generen un ambient tan viciat que contamina els espais comuns, com ara el vestidor, el gimnàs, els serveis mèdics o la sala de premsa.

Xavi vindria a dir en aquest sentit: si voleu que torni, convé obrir les finestres i que corri l’aire al Barça.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ