Selecciona Edició
Connecta’t
QUADERN

Una nova marca Barcelona

La capital catalana prepara un clúster creatiu amb escoles i empreses que reformuli la seva imatge, impregni el seu teixit productiu i la identifiqui al món com a ciutat innovadora

Una nova marca Barcelona

Barcelona és una de les ciutats amb més escoles de disseny del món. Sigui per tradició, per un modernisme relacionat amb els oficis, per l’arquitectura, per ser una ciutat on va quallar el moviment Bauhaus o per l’auge del disseny barceloní forjat en els últims decennis de segle passat i catapultat amb els Jocs Olímpics de 1992, la capital catalana es va convertir en un referent del disseny. A les escoles més antigues, com l’Escola Massana (1929) o Elisava (1961), que va ser la primera de disseny d’Espanya, se’ls han unit moltes més, entre elles BAU Centre Universitari de Disseny o l’escola de disseny LCI.

Barcelona és una ciutat formadora internacionalment en tot allò relatiu a la creativitat, però li costa traslladar aquesta riquesa al seu teixit productiu, a la seva indústria i la seva economia. En aquest mandat municipal, l’Ajuntament de Barcelona s’ha proposat bastir tot aquest potencial promovent un clúster creatiu en el qual vol implicar escoles i empresa. L’objectiu és reformular la marca Barcelona i que la capital catalana s’identifiqui internacionalment com una ciutat creativa. Com ho és Berlín al nord d’Europa. Un projecte que persegueix, també, incidir en el turisme que rep la ciutat i que atregui un visitant que aporti valor afegit davant del de vacances, que és el que provoca més desgast i pressió.

“Som una ciutat molt important per formar talent, la prova és que les escoles de disseny i les universitats són plenes d’estudiants estrangers. El que ens fa falta ara mateix és donar més importància al sistema de producció”, afirma Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives i un dels impulsors del projecte.

El clúster va començar a caminar a finals de l’any passat, després de l’aprovació de la mesura pel consistori —dotada amb 1,5 milions d’euros—, a la qual va seguir una reunió on van assistir més d’una desena d’escoles i centres docents artístics de Barcelona. Aquest març estava prevista una segona gran trobada, amb dos centenars d’empreses, per abordar les formes de teixir aliances entre el procés de formació i el de l’economia real. Una reunió que no es va poder celebrar a causa de la crisi sanitària del coronavirus. “Ara la prioritat és sortir d’aquesta parada forçosa, que tindrà un impacte en tot, molt probablement també en el sector creatiu, perquè en aquesta crisi s’està imposant el consum digital a tots els nivells i això tindrà les seves conseqüències en aquest àmbit”, comenta.

A l’espera de veure com es reactiva la ciutat quan passi l’efecte social i econòmic de la pandèmia, les següents són algunes de les idees i els conceptes del clúster creatiu i les opinions d’entitats cridades a participar en el seu desenvolupament. Són valoracions expressades abans que esclatés la crisi.

Definir indústria creativa. És el més complex. El concepte el van encunyar els anglosaxons per delimitar el sector econòmic que es fonamenta en la creativitat i en la base intel·lectual. És, per naturalesa, difícil d’acotar. La Comissió Europea va fer una classificació per àrees: un nucli central en el qual se situen les arts visuals, les escèniques i el patrimoni; després la indústria cultural, amb cinema, vídeo, televisió i ràdio, edició de música, videojocs i llibres i premsa; una altra gran àrea d’indústries i activitats creatives, en les quals s’inclou el disseny, l’arquitectura i la publicitat; i finalment, les indústries complementàries, amb sectors com la programació i la telefonia mòbil. Segons dades del consistori, a Barcelona hi havia, a finals de 2018, 136.000 llocs de treball en els diferents sectors creatius, dels quals 30.000 van néixer en els últims cinc anys, molts d’ells al voltant de les múltiples startups. Els llocs de treball dels sectors creatius suposaven, fa dos anys, el 12,6% de les ocupacions de la capital catalana. Els districtes de l’Eixample i Sarrià són els que concentren la meitat dels negocis de la ciutat que es dediquen a aquests sectors, seguits per Sant Martí (11,6%) i Gràcia (10%).

La fira de moda Bread & Butter.
La fira de moda Bread & Butter.

Per concretar més el tipus d’activitat que desenvolupen i on, i per tenir-ne una fotografia més exacta, l’Ajuntament farà un mapatge de les activitats de l’economia creativa de la ciutat. D’acord amb les estadístiques municipals, d’aquestes 136.000 persones que el 2018 treballaven en aquest sector, el 82% ho feia per compte aliè i el 18% restant, per compte propi.

Relació escola-empresa. Barcelona té escoles de formació potents, però hi ha un decalatge entre elles i el teixit productiu, opina Marcé. També hi ha un important desconeixement de què fan en la seva vida professional els alumnes de grau universitari de carreres que es podrien incloure en el concepte creatiu. “Els estem començant a revisar, i n’hi ha molts que després d’un grau universitari a la Massana acaben treballant a la indústria de cinema o a la televisió. Hi ha alumnes que apliquen la creativitat en tot tipus de sectors, i això passa també en altres centres”, explica Pep Dardanyà, responsable d’Acció Cultural de la Massana, que va assistir a la reunió del clúster creatiu. La Massana és un dels exemples de les escoles que han incrementat la seva oferta de manera exponencial en els últims anys i ara compta amb uns 1.200 alumnes, una part considerable dels quals són estrangers, especialment en cicles formatius. “Aquest va ser un dels punts de debat, el de la fugida del talent. Formem centenars d’estudiants i després se’n van. Això és perdre molt potencial”, reconeix.

En alguns centres, com a l’escola Elisava, la relació de la formació amb el procés industrial forma part del dia a dia “en múltiples aplicacions de projectes de Seat, Ikea o Desigual, per esmentar-ne alguns; no s’entén la formació sense connexió amb el món productiu”, apunta Javier Peña, director general d’una escola per la qual cada any passen uns 2.000 alumnes, dels quals prop de 700 són estrangers. Segons dades de l’Ajuntament, els estudiants de fora de Catalunya a les universitats de Barcelona i la seva regió metropolitana s’ha duplicat a la dècada 2000-2011. Una de les idees clau del clúster creatiu és, precisament, generar relacions sectorials en tot tipus d’àmbits empresarials amb els centres formatius.

El DHUB i el 22 @. El centre neuràlgic del clúster creatiu serà l’edifici del DHUB, com a element que li donarà visibilitat i reconeixement: “Fins ara, el centre és bàsicament un contenidor de realitats, on hi ha el Museu del Disseny, el FAD i el Barcelona Centre de Disseny. Però la indústria és més que això, ha d’actuar com a aglutinador. El clúster ha de ser l’espai de reunió que articuli tot el perímetre creatiu del 22@ des de les Glòries a Palo Alto i amb el potencial que tindrà en un futur l’eix de Pere IV”, apunta Marcé. És una zona, a més, amb dos altres equipaments culturals importants, com L’Auditori i el Teatre Nacional. De fet, fa més de dues dècades que la ciutat té el discurs de convertir el centre de Barcelona que va idear Ildefons Cerdà, la plaça de les Glòries, en un nus de nova centralitat. L’expansió i desenvolupament del 22 @ contribueix a aquest objectiu, a l’espera que l’immens terreny de la mateixa plaça tingui la seva fisonomia definitiva.

Una nova marca Barcelona

Mireia Escobar és la responsable del clúster que tindrà la seva seu al DHUB. Es tracta de la mateixa persona que ja va ser escollida com a coordinadora de projectes de moda i disseny el juny del 2017, quan Jaume Collboni, actual primer tinent d’alcalde, va intentar llançar una mesura similar a l’actual en el període en què els socialistes van ser socis d’Ada Colau. El clúster ha de ser l’entitat que doni cabuda a les empreses del 22 @ ja consolidades, als creadors autònoms i les empreses petites, a les startups, a escoles i universitats i a líders d’opinió. Una àmplia representació d’aquests sectors ha de formar part de l’òrgan de govern del DHUB, que encara no s’ha arribat a configurar.

La idea d’ubicar el radi d’acció del nou clúster a la zona del 22 @ resulta lògica, ja que concentra bona part de l’activitat tecnològica de la ciutat i dels sectors creatius, especialment l’audiovisual. El Poblenou conserva algunes de les velles fàbriques reconvertides, com ho són Can Illa, L’Escocesa o Cal l’Alier, entre d’altres. I de manera molt especial el conjunt de Palo Alto, la primera gran àrea de Poblenou que va acollir activitats artístiques.

Ja tenim 30 anys d’experiència. Es pot dir que aquest va ser el primer hub creatiu, com un coworking d’artistes quan el nom aquí ni tan sols existia”, resumeix Toni Clariana, una de les veus de la Fundació Palo Alto. Es refereix als anys en què les naus del que va ser una fàbrica d’assaonat estaven pràcticament destruïdes i es van convertir en l’espai de creació de Javier Mariscal, de l’escultor Xavier Medina Campey i dels també dissenyadors Josep Maria Morera i Fernando Sales, entre d’altres. “Això era gairebé com el Bronx i ara és un oasi”, resumeix Clariana. És dels convençuts que hi ha capacitat per bastir un sector creatiu a la ciutat i defensa que el 22@ és l’exemple de la creativitat en tot allò digital. “Barcelona no és com el hub d’Amsterdam, però és un problema de creure-s’ho i de millorar les infraestructures per aconseguir-ho. Partim de la base que el 22 @ ja té aquesta massa crítica”, subratlla, convençut que en el disseny hi ha dues cultures, la del nord d’Europa i la mediterrània, aquí amb Barcelona com a exponent: “Una ciutat que ja atrau empreses europees que prefereixen les condicions generals de vida d’aquí per establir-se”.

Marca Barcelona i turisme. “Venècia s’explica pel patrimoni artístic; París, per la seva dedicació a la cultura i les arts; Londres és un centre financer internacional; Madrid cada vegada s’explica més com hub internacional. Nosaltres creiem que la marca Barcelona ha de ser la de la creativitat i la indústria. És una ciutat que s’ha d’explicar internacionalment en termes de creativitat i valor afegit”, teoritza el regidor de Turisme i Creativitat. És del convenciment que la indústria creativa té “molta capacitat multiplicadora i pot contribuir a crear marca.

Una nova marca Barcelona

L’altra derivada és crear un nou imaginari turístic: “Com que no podem moure la Sagrada Família d’on és ni tampoc moure el Macba, si volem descentralitzar el turisme hem de crear un altre relat, i per això necessitem la creativitat”. La ciutat rep cada any més de 12 milions de turistes, molts visitants de vacances i molts d’altres per viatges de negocis i empresa. I prop del 47% tornen en un segon viatge, d’aquí que es consideri important definir altres espais d’interès. Aquesta ha estat una idea recurrent de l’Ajuntament en els últims anys, després del cansament de part de la ciutadania dels efectes negatius d’un turisme massificat. “Ara, després de la crisi sanitària, s’haurà de veure com evoluciona tot, perquè és evident que tot aquest sector patirà”, matisa.

Marcé utilitza també el concepte fet a Barcelona: “Hem de ser capaços d’explicar bé el que es fa aquí, que literalment sigui fet a Barcelona o que s’identifiqui amb la ciutat. El disseny ho és tot, pot ser un got, una imatge o una forma. Una barreja d’estètica i relat”. I posa com a exemple l’estratègia de màrqueting que fa que Itàlia exporti oli, amb marca italiana, que compra a Espanya.

Peña, director d’Elisava, comparteix que cal crear una narrativa que identifiqui la marca Barcelona amb la creativitat: “És que és cent per cent necessari. La ciutat va ser líder en allò creatiu, i la veritat és que ha perdut aquest lideratge davant de Madrid o València, ciutats on tots treballen units. Una unitat que a Barcelona no existeix. I és molt important que algú es posi al timó d’un projecte que ha de ser públic i privat”. Peña celebra que el consistori hagi tingut aquesta iniciativa, però insisteix que ara cal posar-la en marxa sense perdre gaire temps, perquè avui la velocitat és important: “Barcelona no pot perdre més oportunitats”.

Coincideix amb l’anàlisi que fa el consistori que un canvi d’imaginari de la ciutat —més enllà del patrimoni gaudinià— pot ser favorable. “Els centres de formació generen un volum important de turisme acadèmic, universitari i de residències d’estudiants que poden aportar valor a aquest sector”, subratlla. Actualment s’estan construint tres grans residències d’estudiants al nord del 22@, una zona encara per desenvolupar, molt a prop de l’eix de rambla Prim.

De local a internacional.

“La indústria creativa no s’ha visualitzat com un sector, sinó com la suma de moltes coses. Perquè això pugui passar, calen dues projeccions. Una és social, en clau interna: que la gent ho visqui i hi participi. Per exemple, una Fashion Week o una Barcelona Design visitada per 400.000 persones, no per 50.000”, resumeix Marcé, que posa com a exemple de bona acceptació i participació el Festival de la Llum que es fa cada any. L’altra pota és la projecció internacional, definint “a quines fires i quins congressos anem a exportar i presentar propostes, disseny, projectes, patents, talent... I les dues coses, allò local i allò internacional, van juntes: no pots vendre una iniciativa que no ha estat acceptada i assumida a escala interior, domèstica”, afegeix.

La mesura de govern aprovada per l’Ajuntament destaca que un altre punt a desenvolupar per augmentar la projecció internacional passaria per fixar un programa estable de fires i esdeveniments econòmics, com ara desfilades de moda o setmanes de la restauració, a més de programacions culturals. D’encuny propi o com a seu d’altres, tal com ho va ser del Bread & Butter (B&B), la trobada de moda urbana de matriu alemanya més important d’Europa. Barcelona va acollir el festival entre 2005 i 2009, i l’impacte per a la ciutat va ser important, a diversos nivells: tant l’econòmic, perquè atreia milers de visitants, com el no tangible, en situar la ciutat en l’imaginari de la moda i el disseny a Europa.

El Bread & Butter va tornar a Berlín, ciutat que, entre altres coses, compta amb escenaris i infraestructures idònies per a aquests esdeveniments, com ara l’antic aeroport de Tempelhoff, testimoni de l’arquitectura nazi, que cada any acull múltiples fires, visitades massivament pels mateixos berlinesos. Generar una marca costa... i s’ho ha de creure tothom.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >