Selecciona Edició
Connecta’t
EN MARXA CONTRA EL CORONAVIRUS | 3

El Telèfon de l’Esperança, desbordat

L'ONG obre una línia addicional per poder atendre totes les persones que busquen una veu amiga durant l'estat d'alarma

El voluntari Carles Villanueva atén les trucades del Telèfon de l'Esperança des de casa.
El voluntari Carles Villanueva atén les trucades del Telèfon de l'Esperança des de casa.

És un bàlsam per a la gent que està angoixada les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Davant de la preocupació generalitzada per la pandèmia, encara són més els que hi estan recorrent. “Estem desbordats”, reconeix la presidenta del Telèfon de l’Esperança de Barcelona, Maria Rosa Buxarrais. L’ONG ha posat en marxa una línia addicional aquesta setmana per reforçar el servei: “Amb una línia rebíem 80 trucades diàries i amb la nova esperem arribar a 150”. Els 200 voluntaris que fan de veu amiga han hagut d’ampliar els torns habituals de quatre hores.

“El confinament ha incrementat les consultes sobre conflictes entre parelles, pares, fills i amb els avis”, explica Buxarrais. “El primer tema de què parlen és el coronavirus però, a mesura que avança la conversa, surten els problemes que tenen habitualment”, valora una altra voluntària, Marta Prades, una funcionària que normalment atén durant les nits del cap de setmana i ara també entre dilluns i divendres. Carles Villanueva, un empresari que escolta els usuaris de la línia des de fa 15 anys, destaca que “part de la gent que truca té un problema de salut mental que, si hi afegeixes el neguit actual, fa que truquin més, sobretot de nit, quan senten més la solitud”.

Haver-se d’organitzar en línia ha estat un “daltabaix”, reconeix Buxarrais. El Telèfon de l’Esperança ha canviat el número fix habitual per un de mòbil (682 900 500), que reparteix les trucades entre les dues línies existents. La feina que fan els voluntaris a les cabines de la seu de l’ONG –amb espai per descansar en els torns de nit– la duen a terme ara a casa. “Quan vam haver de canviar el número, el telèfon no va estar disponible durant uns dies en què era més necessari que mai”, lamenta Prades.

“Una noia plorava sense parar i quan va penjar estava bé”, diu la voluntària sobre una trucada que va atendre fa poc. Assegura que la gent és molt agraïda i que es tracta d’una experiència altruista “molt enriquidora”. Villanueva parla d’una societat en què “sembla que la gent escolta, però no escolta” i es mostra escèptic davant d’un possible canvi de valors una vegada se superi la crisi sanitària. “Ara els sanitaris són els nostres herois, però d’aquí a uns mesos, quan tallin la Meridiana per queixar-se de les retallades, la gent s'emprenyarà si no poden circular per anar a la segona residència”, apunta. I conclou: “Tenim molt poca memòria”. 

El Telèfon de l’Esperança no dona consells. Practica “l’escolta activa”, ajuda “la gent a reflexionar”, explica la presidenta. Els diàlegs es reparteixen en percentatges de 70% dones i 30% homes, proporció que coincideix tant en el perfil de voluntaris com en el d’usuaris. Buxarrais alerta que la pandèmia pot portar l’ONG, que té una plantilla de cinc persones, a una situació econòmica delicada: “Segur que tot això tindrà efecte en les donacions i necessitem ajuda urgent”.

Paraules optimistes

Noms i edats. Maria Rosa (58), Marta (61) i Carles (60).

Professions. Catedràtica de la UB, funcionària i empresari.

Què feien abans de la crisi. La Maria Rosa donava classes a la universitat. La Marta anava "a tope, amb l’agenda a rebentar” i el Carles dissenyava espais per a persones amb mobilitat reduïda.

Que faran quan s’acabi la crisi. La Maria Rosa farà el mateix. La Marta anirà més a poc a poc i el Carles es bolcarà a resoldre els efectes de la pandèmia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ