Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA OPINIÓ i

El covidiota, els coronadons i la policia de balcó

A banda de la terminologia específica, el coronavirus ja ha demostrat la seva productivitat lèxica

Un home penja un missatge de suport a la seva finestra.
Un home penja un missatge de suport a la seva finestra.

No cal ni dir que enguany el concurs pel neologisme de l’any serà d’allò més previsible i accessori; difícilment trobarem cap altra matèria que faci ombra al gran tema del moment i que aporti paraules noves amb prou interès per prendre el lloc als termes que ara ens ocupen. De la desena de mots que sempre són objecte de votació no seria estrany que hi trobéssim teletreball, videotrucada, coronavirus i covid —cap de les quatre presents encara al diccionari normatiu—, tot i que només la darrera és un neologisme pur. Del teletreball ja se n’havia parlat abans, de videotrucades ja se’n feien i de coronavirus se’n coneixen més, així que covid ja promet esdevenir neologisme de l’any.

És llàstima, doncs, que el concurs tingui un guanyador tan clar, perquè poques vegades havíem trobat una productivitat lèxica tan poderosa vinculada a un tema d’actualitat. Ja no es tracta aquí de catalogar els termes més o menys coneguts que han saturat la informació aquests dies (confinament, pandèmia, quarantena, etc.), sinó de recollir els autèntics neologismes que diàriament apareixen als mitjans i les xarxes i que donarien per a un concurs propi, que servís tant per fer-nos passar les estones de confinament com per donar sortida a tot de paraules noves la mar d’atractives.

Vegem-ne algunes de destacades. La primera de què tenim constància, gairebé simultània a les primeres ordres de confinament, és el coronacionalisme (un mot maleta aprofitant la síl·laba compartida na) amb què molts van qualificar l’actitud de Quim Torra en demanar el tancament de Catalunya. Precisament aquest ús anteposat de corona està donant molt de joc; ens l’hem trobat en l’àmbit econòmic amb els coronabons i la coronacrisi, però també entre els manters per denunciar la coronafam que ja preveuen. I no és l’únic element que s’està mostrant productiu en l’àmbit dels prefixos. Procedent del grec, el prefix tele- (‘lluny’, ‘a distància’) és ben conegut de mots com telèfon o telepatia, però ara, a través de l’expansió del teletreball, s’ha estès com a fórmula per expressar qualsevol cosa feta a través dels mitjans digitals, com ara els teleconcerts, les telereunions de feina i les teletertúlies amb teleamics. Sense anar més lluny, a la seva crònica del confinament la companya redactora Nadia Tronchoni ja parlava del televermut.

Cal destacar, com dèiem, la irrupció de covid, també com a terme a partir del qual obtenir derivats. Així de ràpid s’ha instal·lat entre nosaltres. Una primera aportació ens arriba a través de l’anglès i el seu covidiot, fàcilment adaptable a covidiota, que vindria a ser aquell que nega la transcendència del que està passant i s’oposa a les mesures preses; en algun cas, fins i tot, n’hi ha que són mandataris. També hem trobat un derivat de covid en parlar de l’era precovídica (invent d’un altre company redactor, Toni Polo), una idea, aquesta de dividir el temps històric entre l’abans i el després, que també ha usat Carles Geli a la seva crònica amb les abreviacions aC i dC, on aquesta C seria covid, coronavirus o confinament. I mercès als termes covid i corona ja tenim manera de referir-nos a dos dels fenòmens que marcaran l’era postcovídica o dC: els covidivorcis i els coronadons (en anglès ja parlen de covidivorces i coronababes), tot en funció dels efectes domèstics que generi el confinament.

Però no tot són paraules soltes, també tenim locucions. Una és el personatge infame del policia de balcó, que tant et poc increpar com trucar als mossos perquè has anat a baixar la brossa. I dues més fan referència als esforços col·lectius per aturar els contagis i que s’expressen en la descripció de la famosa gràfica de la transmissió: arribar al pic i aplanar la corba. Tant una acció com l’altra s’han convertit en un repte coral, estem ansiosos per arribar al pic d’una vegada i començar a aplanar el coi de gràfica, i no seria estrany que tots dos termes quedessin entre nosaltres com a sinònims de moment culminant i d’esmorteïment posterior.

I això és el que ens han llegat tot just vint dies de confinament, a saber què ens esperen les setmanes següents. Els organitzadors del concurs per la paraula de l’any ja haurien d’estar preparant una edició extraordinària: El neologisme de l’any, especial pandèmia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >