Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi per la pandèmia posa contra les cordes les escoles bressol privades

Les patronals temen que alguns centres es vegin abocats a tancar, ja que depenen bàsicament de les quotes de les famílies

Pati de l'escola bressol la Llar d'en Pitus, a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).
Pati de l'escola bressol la Llar d'en Pitus, a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).

La Clara i la seva mare dirigeixen des de fa vuit anys una escola bressol privada al Maresme. Ja fa alguns anys que fan equilibris per quadrar els comptes, ja que el descens de la natalitat els buida any rere any les aules. Ara tenen 35 alumnes. Però el tancament inesperat per la pandèmia del coronavirus els ha suposat un cop dur que ja no poden aguantar. Sense el seu principal ingrés, les quotes de les famílies, veuen impossible afrontar els 12.000 euros mensuals de despeses (lloguer, salaris i rebuts inclosos). No han aconseguit ajudes i es neguen a demanar un crèdit. “Les perspectives per a quan puguem reobrir són dolentes, per la baixada de la natalitat, que l'any que ve serà pitjor, així que no volem demanar un préstec per no generar més deute. Així que la millor opció és tancar”, admet la Clara, que ultima els tràmits per tancar l'escola bressol, tot i que prefereix no dir-ne el nom perquè encara no n'ha informat ni les treballadores ni les famílies.

El cas de l'escola bressol de la Clara és un extrem al qual podrien arribar altres centres infantils privats, segons alerten les patronals. Segons l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya –la principal del sector, amb 300 centres–, pràcticament totes han presentat o presentaran expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i moltes quedaran molt tocades pels mesos sense ingressos. “Temem que el confinament s'allargui molt, ja que el sector no té la fortalesa per aguantar”, admet Jordi Fibla, secretari de l'entitat.

Les escoles infantils, que acullen nadons de fins a tres anys, de titularitat privada tenen un pes important: hi ha 700 centres (d'un total de 1.665) i acullen 30.000 dels 80.000 del sistema en aquesta franja d'edat, segons les estadístiques del Departament d'Educació referents al curs passat. A més, donen feina a unes 5.000 persones entre docents i personal de suport, segons les patronals. Aquestes escoles –empreses, cooperatives…– depenen estrictament de les quotes que paguen les famílies, ja que poques reben subvenció: només les entitats sense ànim de lucre perceben uns 300 euros anuals de la Generalitat per reduir aquestes mensualitats i uns 200 euros anuals de la Diputació de Barcelona (si el centre és d'aquesta demarcació).

Queralt Martín, directora de la Llar d’en Pitus, de Cerdanyola del Vallès, assegura que no disposa d'aquestes ajudes públiques. Amb el tancament d'escoles i sense ingressos, no sap com afrontar les factures. “Estem en negatiu. Hem de pagar 30.000 euros entre salaris, lloguer, Seguretat Social i impostos trimestrals. Com ho faig?”, es queixa Pardo, que ha hagut de presentar un ERTO per a les seves vuit treballadores. Davant d'aquesta “desesperació”, la directora ha iniciat una campanya per explicar la situació límit en què es troba el sector.

“Les escoles bressol estan desesperades”, admet Conxita Pericó, presidenta de l'Associació Catalana de Llars d'Infants. Les patronals del sector han acordat una estratègia conjunta i van demanar als seus centres que calculessin l'import necessari per subsistir aquestes setmanes de confinament i van enviar una carta a les famílies proposant que paguessin una quota que oscil·la entre els 80 i els 200 euros, segons les necessitats i característiques de cada centre. “Demanem solidaritat i col·laboració als pares, no per mantenir la plaça, sinó per mantenir l'escola, perquè quan es reobrin les portes puguin trobar la mateixa qualitat”, afirma Fibla.

Alguns pares han reaccionat positivament a la proposta i l'han acceptat. D'altres, per impossibilitat econòmica o per altres criteris, s'hi han negat. “La majoria dels que han acceptat són del grup de lactants o P1. Alguns de P2 no paguen perquè veuen que ja no hi tornaran aquest curs”, comenta Conxita Pericó.

Directores com Queralt Martín consideren que la Generalitat ha d'intervenir per evitar que el sector s'enfonsi. Les patronals també demanen l'avançament de les subvencions, aconsellen als seus centres que busquin finançament a través de crèdits i renegociïn rebuts, al mateix temps que apel·len a la “bona voluntat” de les famílies.

Les patronals lamenten l'abandonament d'aquests centres privats i se senten mal considerats. “De vegades diuen que som una etapa educativa important, perquè és quan el nen fa els seus primers passos, tant físics com emocionals, però en temps de vaques magres ens tracten com un simple servei, i això t'emprenya”, lamenta Montse Fernández, presidenta de la coordinadora d'escoles bressol. També asseguren que alguns els comparen amb els gimnasos per justificar no pagar la quota. “Nosaltres som un centre educatiu. I si al final de tot això tanca un gimnàs no és el mateix que si tanca una llar d'infants”, reivindica Fibla.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >