Selecciona Edició
Connecta’t

David Noguera: “Tant de bo totes les epidèmies passessin a Europa, que no té res a veure amb el Congo”

El president de MSF Espanya i coordinador de l'actuació a Catalunya alerta que no es pot "demanar als sanitaris un esforç del 150% i els altres anar al 70%”

Acostumats a intervenir en països en guerra o del tercer món, Metges Sense Fronteres s'ha desplegat per primera vegada en una emergència sanitària que afecta la població espanyola durant la crisi del coronavirus. L'organització ha intervingut a Barcelona, Madrid i Vitòria, donant suport i assessorant les autoritats sanitàries en projectes per expandir la capacitat hospitalària de centres de Leganés o Alcalá de Henares o els quatre grans hospitals de la capital catalana, on també ha actuat en residències de gent gran.

El metge coordinador de l'actuació a Catalunya i president de MSF Espanya, David Noguera, parla amb la contundència de qui s'ha enfrontat a emergències humanitàries i alerta que “anem tard” davant d'un “escenari desconegut” en el qual “cal fer-ho tot i alhora”. Parla de la necessitat de crear un comitè de crisi amb un comandament únic, i de posar “tots els mitjans existents” per frenar “amb rapidesa i eficàcia” el contagi i les morts. I apel·la a “la responsabilitat de la gent” per frenar la Covid-19. “Tothom juga un rol. No podem demanar als sanitaris un esforç del 150% i nosaltres anar al 70 o 80%”. “No podem anar a comprar cada dia”, retreu, i es mostra partidari d'aïllar els qui tinguin símptomes als hotels. A més, creu que “hauríem d'injectar personal xinès, mil metges i mil infermers”. I respiradors? “Que els portin, no sé el que costa, però costi el que costi”.

Noguera avisa que en els propers dies i setmanes “viurem situacions de patiment inèdit”. “Viurem moments molt complicats, pel que fa a mortalitat, i les famílies, en algunes circumstàncies, poden tenir dificultats perquè s'entenguin determinades decisions”, afirma. “Crec que la gent s'ha de preparar, ha de ser responsable, tothom té un rol a jugar i cal protegir el sistema sanitari, en el que puguem ajudar hem de fer-ho, ja tindrem temps d'analitzar la gestió”.

Davant d'advertiments tan durs, el metge i president de MSF celebra estar lluitant contra la Covid-19 al primer món i amb mitjans i infraestructures del primer món: “Tant de bo totes les epidèmies passessin a Europa, que no té res a veure amb el Congo o qualsevol altre dels escenaris en els quals habitualment intervenim”. Malgrat tot, reconeix que “aquesta epidèmia és un escenari nou per a tots” i que “ni les administracions ni les institucions estaven preparades per a una epidèmia d'aquesta entitat ni complexitat”. “Cal oblidar-se de les competències de cada administració i anar a un model de gestió de crisi, crear un sistema específic en el qual les decisions es prenen de manera ràpida i eficient. Tots els recursos, tots, s'han de posar al servei de la resposta a l'epidèmia, perquè d'això dependrà que puguem tenir setmanes complicades o bé que la situació s'allargui”.

El president de l'ONG explica, des del seu coneixement, que malgrat el paper vital del sistema sanitari, “qui derrota les epidèmies és la ciutadania”. “La gent s'ha de preparar, ha de ser responsable, cal protegir el sistema sanitari”. El responsable de l'organització explica que, encara que siguem al primer món, hi ha uns pilars de resposta que es repeteixen en qualsevol epidèmia, en el qual l'objectiu es resumeix en dues frases: “Fer tot el possible per reduir la mortalitat i fer tot el possible per reduir els casos”.

La recepta de MSF per frenar el virus passa per quatre actuacions. Una, incrementar la capacitat dels hospitals, que és en el que l'ONG ha col·laborat a Madrid i Barcelona, amb extensions en pavellons. Dues, habilitar solucions extrahospitalàries, llits en altres espais. Tres, “una recerca activa de casos, si és possible amb tests i si no, una definició de casos (la que s'estableixi, per exemple, si es té febre i tos) i aïllar-los”. “El confinament domiciliari amb un malalt serà molt complicat i totes les persones amb símptomes s'han d'aïllar en un hotel”. I quatre, que els professionals puguin anar a menjar i a dormir en hotels: per descansar després de jornades eternes i perquè és legítim que tinguin por de contagiar la família.

Noguera també llança un retret a les administracions d'Espanya, sense citar quines: “MSF som molt estimats, però hem trobat dificultat per accedir a algunes administracions. No dic més”.

En l'equip de Barcelona hi ha també l'infermer i assessor mèdic Luis Encinas, que porta a la motxilla haver actuat en 17 brots de febres hemorràgiques (ebola, febre groga, etc) i de còlera. Explica que ha hagut d'arribar la Covid-19 a aquesta latitud perquè el seu entorn entengués de què els parlava quan es referia a la paraula “confinament”. Encinas també es refereix als “patrons comuns” que es repeteixen en les epidèmies, tant en la situació sanitària com en la resposta que s'hi ha de donar. I, igual que el president de l'ONG, es refereix a la necessitat de “coordinació”. “En una emergència has de salvar vides cada minut i cada dia, i la resposta ha de ser una cosa molt jeràrquica, on tothom sàpiga què ha de fer: és sota, cavall, rei”, diu, i afegeix: “Està bé que es facin plans de contingència de 24 pàgines, però cal anticipar-se i actuar: saber qui té la clau del pavelló, quants llits hi caben o quantes aixetes hi ha”.

També fa una crida a la responsabilitat i al “paper enorme” de la societat quedant-se a casa. “Són part de la solució”, i recorda la importància de qüestions elementals com rentar-se les mans o no sortir. I assegura que “és el moment de cooperar, de l'Europa social que sempre s'ha citat, o de la solidaritat dins d'Espanya”. Finalment, es mostra molt preocupat “per l'epidèmia psicològica que hi pot haver si no es tracta bé, si no s'acompanya els familiars de les persones mortes”. “Alguna cosa cal fer, si no poden tocar els morts, que els puguin veure, alguna cosa”, demana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >