Selecciona Edició
Connecta’t

Les UCI catalanes s’apropen al límit amb el 84% d’ocupació

Catalunya disposa ara de més de 1.700 llits de crítics, el triple que fa dues setmanes

Personal sanitari trasllada a l'hospital una dona contagiada per coronavirus, a Barcelona.

La pandèmia de coronavirus avança i les unitats de vigilància intensiva (UCI) dels hospitals catalans comencen a tocar sostre. La corba epidèmica segueix el seu curs —més de 18.700 casos i 1.672 morts— i la Generalitat s'ha afanyat a ampliar tot el possible la capacitat de llits de crítics. Així, en les últimes setmanes han passat d'unes 600 places de vigilància intensiva a més de 1.700 aquests dies. La xifra de malalts greus, no obstant això, continua creixent (més de 1.600 el dilluns) i hi ha perill de saturació a les UCI catalanes. L'ocupació ja és del 84% dels llits disponibles.

“Aquesta setmana serà complicada i els nivells d'ocupació seran alts. Esperem poder alentir l'entrada de persones als hospitals”, va avançar dilluns la consellera de Salut, Alba Vergés. Els hospitals han fet mans i mànigues per ampliar la capacitat de les UCI dins de les seves instal·lacions. Quiròfans, aules de formació, pavellons annexos... Qualsevol espai lliure s'ha ocupat amb llits, respiradors i tot l'equipament tècnic de les complexes unitats de crítics. L'allau de pacients greus que requereixen intubació i ventilació mecànica per ajudar que els seus pulmons respirin no s'atura i la disponibilitat de llits d'UCI és clau per evitar el col·lapse del sistema.

El responsable del Centre Nacional d'Emergències, Fernando Simón, va advertir el cap de setmana passat que hi havia diverses comunitats al límit. Catalunya n'és una. Vergés no va voler concretar dilluns la situació dels hospitals catalans, però la setmana passada la consellera va admetre que l'Hospital de Sant Pau i el de Terrassa ja superaven el 90% de la seva capacitat, algun centre privat arribava al 100% i Vall d’Hebron rondava el 73%. Des de llavors, el nombre de pacients greus s'ha duplicat. “Tinc el 300% més de llits d'UCI. He hagut de muntar el triple de llits, ampliar espai i professionals. Encara estem intentant créixer més, però cal adaptar l'espai, l'equipament i els recursos”, admet Ricard Ferrer, cap d'UCI de l'Hospital Vall d’Hebron.

Les unitats de crítics de Catalunya funcionen ara en xarxa. “Tenim un aplicatiu que cobrim cada matí amb els nostres llits i pacients per tenir un control centralitzat de la situació. En funció d'on hi ha llits disponibles, el SEM [Sistema d'Emergències Mèdiques] deriva els pacients”, assenyala Ricard. Alguns hospitals tenen les UCI destinades exclusivament a pacients amb Covid-19, mentre que d'altres mantenen circuits separats per reservar llits també a persones amb altres malalties. Segons fonts consultades, dilluns a l'Hospital de Mataró hi havia una vintena de pacients amb Covid-19 a la UCI i quatre persones sense el virus. A Vall d’Hebron, els malalts positius per coronavirus a la UCI eren 150.

Els experts coincideixen que, tot i que la corba epidéèmica s'alenteixi, els dies d'extrema tensió a les UCI encara han d'arribar. “Això passa per dues raons. La primera és que no són malalts ràpids, l'estada mitjana és de 10 a 15 dies. Necessiten temps d'ingrés a la UCI i s'acumulen, els llits no es buiden tan de pressa. I la segona raó és que el pacient no es posa crític el primer dia de contagi, sinó fins a set dies després i, per tant, anem per darrere del pic d'infectats”, assenyala Pedro Castro, cap de secció de l'àrea de vigilància intensiva de l'Hospital Clínic.

Els intensivistes admeten que el perfil dels malalts ingressats a les unitats de crítics és molt divers. “Tinc gent d'entre 20 i 30 anys i gent de 75”, admet Ferrer. Castro hi coincideix: “Hi ha pacients de tot tipus, no només grans. Entre el 10% i el 15% dels pacients que ens arriben per Covid-10 ingressen a la UCI. Però tots comparteixen el mateix patró clínic: problemes respiratoris i oxigen baix a la sang”.

Desenvolupament de ventiladors

A més de créixer en espai, els hospitals busquen a la desesperada personal per atendre aquestes UCI que s'acaben de crear i ventiladors i aparells per equipar-les. “A les noves àrees poses de referència un intensivista i una infermera especialitzada en intensius i la resta són professionals de suport”, apunta Ferrer. Equipar les noves UCI és, de fet, la tasca principal aquesta setmana, va dir dilluns Vergés. En aquest sentit, els hospitals Clínic, Germans Trias i Pujol i la Universitat de Barcelona donaran suport científic per desenvolupar tres projectes de respiradors d'emergència per tractar els pacients amb Covid-19 davant l'absència de respiradors convencionals.

Davant d'un eventual col·lapse de les UCI, Vergés va rebutjar la possibilitat d'enviar pacients a altres comunitats. Els hospitals, mentrestant, continuen buscant com poden créixer. “Davant d'una situació excepcional, la inventiva i la capacitat de sacrifici creixen. Ens agradaria dir que no hem arribat al límit. Buscarem qualsevol manera de donar resposta als pacients”, conclou Castro.

Igualada demana més tests i personal

L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va tornar a reclamar dilluns més proves per detectar el coronavirus, material de protecció i personal per atendre la demanda creixent d'afectats pel brot que afecta la Conca d'Òdena des de fa més de dues setmanes. “Continuem reclamant el que estem esperant. L'única manera de resoldre aquest episodi tan greu i fer una cartografia de la situació és que ens facin els tests ràpids a la població confinada”, va protestar. Hi ha 70.000 veïns de quatre municipis aïllats. Més de 580 persones han donat positiu i 67 han mort.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >