Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

‘30 minuts’ i les badades sobre el coronavirus

El programa recorda un greu error de predicció de Simón, però ignora els d’autoritats catalanes

L'investigador Àlex Arenas, en un moment del reportatge.
L'investigador Àlex Arenas, en un moment del reportatge.

TV3 ha dedicat un doble 30 minuts, diumenge, al coronavirus. Un ha estat una crònica del cas xinès i l’altre, una cronologia sobre com s’han viscut els creixents episodis d’infecció a Catalunya. No ha estat, aquest darrer, una crònica directament política. No s’ha tractat, per exemple, l’enfrontament entre el Govern català i l’espanyol sobre el grau de confinament territorial que demana la pandèmia. Però sí que hi ha una asimetria a l’hora de documentar les anàlisis errònies de les autoritats. Ignora les catalanes. El programa, just encetar-se, mostra un Fernando Simón, director del Centre de Coordinació i Emergències Sanitàries espanyol, dient, en una data sense precisar per part del programa: “Nosaltres creiem que Espanya tindrà, com a molt, algun cas diagnosticat”. Un pronòstic que, escoltat ara, introdueix severs dubtes sobre la competència del centre. La imatge següent és de la consellera de Salut, Alba Vergés, informant amb precisió sobre Igualada. Vergés apareix flanquejada pel doctor Joan Guix.

És molt fàcil parlar a pilota passada. Es poden entendre els errors de pronòstic, disculpar-los fins i tot per la seva dificultat. No ho sé. No hi entenc. Però si es va tan de pressa a exposar l’errònia predicció d’un, crida l’atenció que s’ignorin les badades dels altres. Joan Guix, secretari de Salut Pública, ha estat un dels experts més consultats pels mitjans de la Corporació quan tot començava. Guix va sostenir molts dies que el preocupava més la grip que el coronavirus i el 9 de març, quan hi havia a Espanya 16 morts i 999 casos confirmats, declarava que no tenia sentit “en absolut” aplicar les mesures de Madrid o Itàlia. La consellera Vergés, encara el 10 de març, afirmava que no podia dir –“de moment”– que s’haguessin de tancar escoles i universitats com ja havia fet Madrid ni prohibir trobades locals, no internacionals, de mil persones. Acabava, això sí, amb un prudent “però és possible”. Dos dies més tard, el Govern decretava el confinament d’Igualada i el tancament d’escoles.

El programa sí que recull l’enunciat d’un TN del 26 de febrer en què s’explica que el comitè multidepartamental del Govern no considera preocupant la situació i el testimoni d’epidemiòlegs i altres metges que, amb intensitats diferents, plantegen genèricament interrogants. Es veu com el físic Àlex Arenas va alertar anticipadament, amb models matemàtics, sobre la necessitat d'emprendre mesures dràstiques sobre la població. Els més crítics: el cap d’Urgències de l’hospital d’Igualada, Jordi Monedero, sobre la saturació dels serveis sanitaris, i Oriol Mitjà, en aquest cas amb l’Estat espanyol, sobre l’extensió dels tests. Mitjà s’ha fet conegudíssim dels espectadors de TV3. Just després d’una de les seves intervencions, apareix Guix reconeixent que, sabent el que se sap ara, haurien actuat diferent. “Estem aprenent coses que són contradictòries amb el que dèiem fa uns dies”, conclou. El programa no ens ha dit què deien.

Al marge d’aquesta qüestió, l'espai demostra que els reporters de TV3 van captar amb promptitud el possible abast del problema. El 25 de febrer ja filmaven la primera reunió dels serveis d’emergència i sanitat catalans. Una reunió que es mostra. Qui anticipa més preocupació és el cap d’Urgències Mèdiques, Antoni Encinas. Els reporters també seran dins de l’hospital d’Igualada i a reunions d’equips mèdics planejant estratègies. I molt aviat visiten el domicili d’una noia xinesa que s’havia autoconfinat després de tornar d’un viatge al seu país. Una conducta voluntària perquè, quan ho fa, no hi havia cap obligació de tancar-se a casa.

El reportatge sobre la Xina, tot i les restriccions informatives, sap trobar, i en són els millors moments, els testimonis telemàtics de ciutadans que han viscut el rígid aïllament imposat per les autoritats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >