Selecciona Edició
Connecta’t

“El confinament, aquí, es pot fer al carrer”

Els pobles petits viuen més relaxadament l'aïllament, però pateixen per la precarietat dels serveis sanitaris

El poble tarragoní de Siurana, pràcticament buit.
El poble tarragoní de Siurana, pràcticament buit.

El confinament no passa de llarg dels municipis petits. Als seus carrers no hi ha molts ulls per vigilar ni tants llavis per delatar, però davant de la suposició que lluny de les grans urbs l'obligada tancada domèstica podria ser més relaxada, els veïns dels pobles reclamen no ser envaïts per visitants de cap de setmana i defensen que acaten l'aïllament amb responsabilitat. Caure en la temptació de saltar-se la prohibició no surt gratis. Fa uns dies, els Mossos d'Esquadra van aixecar acta sancionadora contra set joves que estaven jugant un partit de futbol en una plaça de Prat de Comte, el poble més petit de la Terra Alta. Una altra patrulla va multar un home que va sortir a estirar les cames per Cornudella de Montsant, al Priorat.

Veïns conscienciats

A Prat de Comte hi viuen un centenar de veïns. El poble va adquirir certa fama el 2015 en publicar l'Ajuntament un anunci en el qual oferia casa i treball a les famílies amb fills en edat escolar que s'hi instal·lessin. Era una maniobra per mirar d'evitar el tancament de l'escola. Van salvar l'escola, però Prat de Comte continua sense desempallegar-se de l'amenaça de l'abandonament. Està situat entre Tortosa i Horta de Sant Joan, als peus del massís dels Ports, completament envoltat de muntanya.

“Habitualment ja és rar que si surts al carrer et creuis amb algú, però igualment la gent està conscienciada i se segueixen les indicacions”, explica el David Pons. Ell i la seva parella conviuen amb tres nens petits. “Aguantar-los tancats a casa, imagina't el que costa”, diu el David. “Crec que no passaria res si anéssim pels camins de darrere de l'escola o cap a la Fontcalda, perquè no ens trobaríem ningú”, indica, abans d'afirmar que prefereix evitar-se problemes. “Si m'agafessin els Mossos em cauria una multa, i merescuda”.

La conscienciació veïnal s'aprecia també a la petita botiga de queviures que hi ha al costat de la carretera. “Aquí tots tenim congelador gran i un rebost, però si resulta que falta alguna cosa, a la botiga ho trobes”. La botiga només obre al matí i l'aforament es limita a dues persones. Davant la porta, els clients fan cua deixant un buit entre ells. “Xerrem a distància mentre esperem el torn”, diu el David.

A la Terra Alta, segons l'Idescat, més d'un 40% de la població ha fet els 65 anys. La Maria José Palomar regenta des de fa 18 anys la farmàcia d'Arnes, a la mateixa comarca. “Aquesta és una zona de risc perquè el percentatge de gent gran és alt”, diu. Constata que l'obligació de confinament se segueix al peu de la lletra. “Es veu el poble més trist, perquè no hi ha gairebé ningú pel carrer, no es formen ni els habituals grupets de dones parlant davant de la fleca”.

Opina que els veïns, uns 400, estan “conscienciats” i “ni els que surten a passejar el gos no se'n van gaire lluny”. Fent una curta caminada de seguida es deixen enrere els carrers del poble i es pot arribar a paratges naturals tan atractius com la Capelleta i el Toll de

Vidre. “Jo pensava que la gent sí que aniria a caminar per allà, però surten el justet”. La farmacèutica assenyala que, més enllà del poder intimidatori de les rondes dels Mossos, “tenim molta gent gran al poble, i hi ha por de contagi”. Prova d'això és la falta de màscares i de guants que hi ha a la farmàcia, on fins i tot s'ha esgotat l'alcohol de 96 graus. “Com em vaig quedar sense solució hidroalcohòlica, la gent ha recorregut a l'alcohol de farmaciola, i això que jo els dic que el guardin i que per rentar-se les mans utilitzin aigua i sabó. Si hi ha algú molt maniàtic li dic que posi un parell de gotes de lleixiu”.

Al Priorat, el Consell Comarcal i els ajuntaments han demanat que s'impedeixi l'arribada de gent que acudeix a segones residències i a domicilis de familiars. En un comunicat es posava en relleu que als pobles hi ha una elevada taxa d'envelliment de la població, i s'al·ludia a la “precarietat” dels serveis sanitaris. Una barreja que converteix el Priorat en un territori “especialment sensible” davant el coronavirus. Siurana és una de les perles del Priorat. Amb prou feines hi ha una vintena de residents, però el poble té un potent atractiu turístic i l'arribada de visitants sol ser constant i massiva. Fins al punt que, a finals de l'any passat, es va instaurar una taxa obligatòria per a qui vulgui aparcar el cotxe i visitar el poble.

Amb el coronavirus pul·lulant lliurement, l'aparcament és buit i a Siurana només hi ha silenci. “L'avantatge és que aquí podem sortir al carrer i no ens trobem a ningú”, manifesta el Pau Escriu. Regenta l'Hotel Siuranella i és pare de dos nens, de dos i quatre anys. “No els trec per responsabilitat”, indica. I també, confessa, perquè té un jardí de “500 metres quadrats de gespa”. Nascut a Sant Quirze del Vallès, fa onze anys que es va instal·lar a Siurana.

Siurana, buit

Parla amb coneixement de causa quan diu: “No m'imagino què ha de ser mantenir els nens tancats en un pis de Barcelona”. Reconeix que a Siurana “el confinament es pot fer al carrer”. L'esclat del coronavirus ha fet cancel·lar totes les reserves que tenia a l'hotel per a les properes setmanes. Siurana és insòlitament buit. Com a contrapartida, el Pau es planteja aprofitar la quietud per ensenyar al seu fill a muntar en bici. “Ara que estem tranquils, potser aprofito per treure-li les rodetes”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >