Selecciona Edició
Connecta’t

L’epidèmia posa contra les cordes el comerç de proximitat de Barcelona

Dubtes del petit negoci sobre com es podrà remuntar el tancament sense ajudes efectives ràpides

Un petit comerç de Barcelona durant el confinament.
Un petit comerç de Barcelona durant el confinament.

La frase “Al barri hi ha de tot” corre el risc de convertir-se en un eslògan desfasat. En paper mullat. Aquesta és la sensació que tenen molts comerciants que van baixar la persiana a Barcelona el 16 de març amb la declaració de l'estat d'alerta. A la capital catalana hi ha una mica més de 14.000 comerços no alimentaris i prop de 8.000 d’alimentaris, que són els únics que estan oberts. La incertesa de quant durarà la crisi sanitària, la feble estructura de la major part dels negocis i les obligacions econòmiques es configuren com una seriosa amenaça per al model de comerç proximitat.

Són negocis més aviat petits, molts familiars. La mitjana de treballadors és de 2 o 3 amb un propietari que és autònom. “Els que són treballadors han marxat a casa amb un ERTO i segons els casos i les circumstàncies se'ls ha completat l'atur fins al 100%”, segons la fotografia que fa del sector Salvador Vendrell, president de l'entitat Barcelona Comerç, que agrupa 24 eixos comercials de la ciutat en els quals hi ha 25.000 negocis, des de restauració a tots els diferents sectors comercials. Una entitat que aquests dies treu fum per la diversitat i quantitat de consultes que els fan els seus associats, uns 5.500. Des dels sindicats apunten que és impossible saber el nombre de ERTO de negocis petits per l'atomització del sector.

Des del 16 de març les seves caixes registren zero euros d'ingressos, se'ls suma l'haver de fer front a les factures dels proveïdors, el pagament dels autònoms, el lloguer del local, el pagament d'impostos –l’IVA trimestral i l’IRPF- a més dels subministraments energètics i els deutes financers. “La bateria de mesures que hem demanat a les administracions en la seva gran majoria no han estat ateses”, afegeix Vendrell. “Les mesures que s'han anunciat són generalistes, cal veure com es materialitza una injecció de diners, que és el necessari”, subratlla.

Tant l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), dependent del Ministeri d’Economia, com l’Institut Català de Finances (ICF), el seu homòleg del departament de Economia de la Generalitat, han aprovat línies de crèdit perquè els comerciants puguin tenir liquiditat. “A mesura que passi més temps, serà més complicat tornar a aixecar la persiana. Pot ser un cop i el comerç de proximitat, en gran mesura, pot desaparèixer”, afegeix Vendrell. Des de Barcelona Oberta, una entitat que agrupa associacions de comerciants del centre de la ciutat, el diagnòstic és igual de negatiu: “És una situació molt incerta, no hi ha liquiditat i la solució de l'endeutament no serà bona, ja veurem quins negocis subsisteixen”, opina Gabriel Jené, president de l'entitat.

No vol ser tan pessimista Montserrat Ballarín, regidora de Comerç del Consistori de Barcelona: “El comerç de proximitat és un element definitori de la ciutat, part del seu model. Per tant, quan l'alarma s'hagi superat serà una prioritat i serà necessari un autèntic pla de xoc per dinamitzar l'economia de la ciutat”. Ballarín reconeix les dificultats del petit comerç i afegeix que el consistori ha ajornat el pagament de taxes municipals per alleugerir la càrrega.

“Jo el que sé és que tinc 15.000 euros fixos al final de mes entre el lloguer, assegurances socials, nòmines i subministraments, sense comptar amb el pagament dels proveïdors”, explica Sergio Moral, que té un negoci de papereria i material d'oficina a l’Eixample que funciona des de fa 30 anys. Es tracta d'una empresa familiar i tenen tres treballadors als quals els han complementat el subsidi de l’ERTO. “Aquest mes hem aconseguit ajornar la meitat del lloguer per més endavant, però, i el següent? Què faig amb el pagament als proveïdors?” es pregunta.

David Pou, amb una botiga de matalassos als Encants de Barcelona que regenta amb la seva dona, comenta que el que ha passat està sent més dur que el decreixement de la crisi económica: “Si llavors vambaixar de 100 a 50, ara hem passat de 50 a 0 de cop i això és més difícil de suportar”. Explica que té la sort que el local és del seu sogre, a qui ha demanat l'ajornament del pagament del lloguer i que plantejarà un ajornament de la liquidació a proveïdors i el del pagament de l’IVA: “Ara caldrà buscar fórmules, demanar préstecs, però el que més preocupa és el després, no ho veig gens clar”.

Lluís Llanas és comerciant de l'eix de Creu Coberta, amb dos negocis, un de cortines i un altre de decoració. Ha de pagar el lloguer d'un -ja està negociant la rebaixa amb el propietari- i la quota de la hipoteca de l'altre. “Els treballadors s'han acollit a l’ERTO però tenim despeses fixes que són altes i els préstecs de l’ICO y de l’ICF encara no són efectius per poder ampliar la pòlissa de crèdit. Això sí, hem de presentar la declaració de l’IVA sí o sí i seguir pagant els rebuts de la llum amb els negocis tancats”, desgrana, enfadat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >