_
_
_
_
_

L’afectació de coronavirus a Catalunya, poble a poble

Santa Margarida de Montbui és el municipi amb la taxa de casos positius més alta. Hi ha vuit territoris sense veïns afectats per la Covid-19

Homenatge al personal sanitari de l'Hospital d'Igualada el 23 de març.
Homenatge al personal sanitari de l'Hospital d'Igualada el 23 de març.Ruben Lucia

El coronavirus creix amb força a Catalunya. Amb 14.263 casos positius registrats, la comunitat és, només per darrere de Madrid, el territori amb més afectació des de l'inici de l'epidèmia. Els morts superen el miler i hi ha 1.324 persones en estat greu ingressades en unitats de cures intensives. Des que es va detectar el primer cas importat el passat 25 de febrer, el coronavirus s'ha anat estenent per tota la geografia catalana, encara que la incidència ha estat desigual. Un mapa elaborat per l'Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries (AQuAS) de la Generalitat després de realitzar prop de 29.000 tests de detecció a tot el territori revela que Santa Margarida de Montbui és el municipi amb la taxa de casos positius per 100.000 habitants més alta (932,2). Hi ha, a més a més, vuit territoris on no s'ha registrat cap afectat per la Covid-19.

El mapa de l’AQuAS desgrana, per àrees bàsiques de salut —solen coincidir amb els municipis—, els casos positius per coronavirus i la taxa d'afectació per 100.000 habitants. “Cal prendre les dades amb prudència. Estan molt relacionades amb les proves PCR que es fan, allò que es declara, i a qui se li fan els tests. No hem de posar-nos gaire taxatius perquè, potser, una zona va molt de bòlid i triga més a declarar. I de sobte, s'aboquen les dades juntes i ens canvia completament el mapa”, matisa Joan Ramon Villalbí, epidemiòleg i expresident de la Societat Espanyola de Salut Pública.

La conca d'Òdena, que aglutina diversos municipis de la comarca de l'Anoia, és una de les zones amb les taxes més altes. El brot de coronavirus detectat l'11 de març entorn de l'Hospital d'Igualada, que ja registra més de 500 casos i 57 morts, justifica l'alta incidència de la Covid-19. De fet, Santa Margarida de Montbui —un dels quatre municipis, al costat d'Igualada, Vilanova del Camí i Òdena, confinats des del 13 de març— té la taxa de casos positius més alta després de registrar 61 casos. Igualada, dividida en dos sectors, té una taxa de positius per 100.000 habitants de 626,1 a la primera zona (111 casos) i 567,9 en la segona (103 persones afectades). Vilanova del Camí ha registrat 59 casos (una taxa de 590,4) i l'Anoia Rural, una zona que conformen altres municipis com Òdena o Sant Martí de Tous, ha notificat 42 afectats i una taxa de 505,8. Malgrat no estar sota l'ordre de confinament, els municipis de Piera i Capellades també tenen una taxa de 339,2 i 494,5 casos respectivament per 100.000 habitants. A Capellades s'ha registrat un brot en una residència de gent gran que ha deixat, almenys, 12 morts.

El 44% de les PCR realitzades a Catalunya des de l'inici de l'epidèmia han donat positiu

A la ciutat de Barcelona, el mapa de casos per 100.000 habitants coincideix amb altres indicadors que reflecteixen les desigualtats socioecòmiques que fuetegen la ciutat. Així, la zona més castigada és el districte de Nou Barris, que té un índex de renda de 55 sobre la mitjana de la ciutat (100), i acumula més de 500 casos de Covid-19. En un dels seus barris, el de Roquetes, se superen els 500 casos per 100.000 habitants. Al districte de Sant Andreu, la Trinitat Vella, un barri amb una renda de 69 sobre 100, la taxa és de 496,2. A l'altre costat de la ciutat, la Zona Franca i la Marina del Prat Vermell (amb un índex de 40, aquest barri és el segon amb menys renda familiar disponible de la ciutat) també són altres punts calents de casos de coronavirus (una taxa de 345,6). Les zones menys afectades per la Covid-19, tanmateix, són els barris de Sant Gervasi i les Tres Torres, amb taxes entre 122 i 80 casos per 100.000 habitants. Les Tres Torres té una renda de 215,8, la segona més alta de la ciutat. Un altre oasi a Barcelona és el Gòtic, amb 12 positius i una taxa de 120. Villalbí rebutja, tanmateix, una forta influència dels condicionants socioeconòmics en aquestes dades. “Seria molt simplista buscar això aquí perquè les diferències tampoc no són gaire cridaneres. L'Eixample, per exemple, tampoc no està net. De vegades pot ser que la diferència estigui en quantes proves s'han fet. Cal ser prudents perquè les dades tenen moltes limitacions”, insisteix l'expert.

Més enllà de la capital catalana, el coronavirus fueteja amb força una part del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. A l'Hospitalet, el Prat, Viladecans i Gavà, els casos per 100.000 habitants superen, en algunes zones, els 600. A Viladecans, desglossat en tres zones, s'arriba en una d'aquestes zones als 708 positius per 100.000 persones. En aquesta àrea sanitària hi ha, precisament, el centre sociosanitari Frederica Montseny, on es van detectar diversos casos positius entre les persones ingressades.

Sabadell, Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Cerdanyola, la Llagosta, Montornès, Mollet i Santa Perpètua de Mogoda superen folgadament els 300 casos per 100.000 habitants. “Crida l'atenció que en zones que solen ser homogènies, com Sabadell i Terrassa, es vegin tantes diferències. Potser el Parc Taulí de Sabadell, que ha tingut molts sanitaris afectats, ha jugat un paper en la disseminació de la malaltia, com va passar amb l'Hospital d'Igualada”, apunta Villalbí. A Sant Quirze del Vallès s'arriba als 569,3.

Els barris de Barcelona amb més casos per 100.000 habitants són les zones més pobres de la ciutat

Els altres pics de casos segons el nombre d'habitants es registren en alguna zona de Vic (una taxa de 363,3) i l'Alt Pirineu i l’Aran. Encara que en números absoluts són pocs casos, a la Vall d'Aran (24 positius) i la Pobla de Segur (25), les taxes registrades ronden els 300 i 422 casos per 100.000 habitants respectivament.

El mapa de l’AQuAS també reflecteix, no obstant això, vuit oasis sense coronavirus. Es tracta, principalment, de diversos municipis fronterers al nord i al sud de Catalunya. Les àrees sanitàries de l'Ametlla de Mar, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Flix, Cornudella de Montsant, Alt Camp Oest, Ribes de Freser i Campdevànol, la Jonquera i Torroella de Montgrí no tenen cap cas positiu per coronavirus entre els seus veïns. Deltebre només ha registrat dos afectats.

Prop de 29.000 PCR realitzades

Les dades de l’AQuAS també desgranen el nombre de tests fets per detectar el coronavirus. La prova és una tècnica molecular anomenada PCR (reacció en cadena de la polimerasa, en les seves sigles en anglès) que detecta l'ARN del virus en una mostra d'exsudat nasofaringi (s'introdueix un bastonet pel nas o per la boca per recollir-la). Segons el Departament de Salut, s'han realitzat 28.897 PCR des de l'1 de gener. D'aquestes, el 44,15% han donat positiu.

“És una tècnica lenta, hi havia pocs reactius i s'han racionat. A més a més, fins fa pocs dies, totes les PCR s'analitzaven al Clínic i tardaven a donar els resultats. Només es feien als casos amb sospita clara”, explica Villalbí. L'epidemiòleg destaca també la diferència de proves realitzades i resultats obtinguts segons les regions sanitàries. La proporció de casos positius reflecteix també el criteri a l'hora de fer la prova i el racionament d'algunes zones respecte a d'altres. En la de Barcelona se n'han realitzat més de 22.000 i el 45,7% han donat positiu. A la Catalunya Central, dels 2.181 tests realitzats, el 51% va resultar afirmatiu. El mateix passa a l'Alt Pirineu i l’Aran, on el 51% de les 191 PCR són coronavirus. En canvi, a la zona del Camp de Tarragona, només el 20% de les 1.111 realitzades són positives. A les Terres de l'Ebre, amb prou feines el 17% de les 332 PRC fetes són casos de Covid-19.

Per rang d'edat, les persones que s'han sotmès a més proves tenen entre 40 i 50 anys (5.073, en total). A mesura que avança l'edat dels pacients, el gruix de proves que surten positives augmenta. Així, si en les proves realitzades a les persones d'entre 20 i 30 anys eren el 70% negatives, entre el grup d'entre 70 i 80 anys, les PRC negatives es redueixen al 37,5%. En els últims dies també es registra una caiguda de PCR realitzades. El 24 de març va ser el dia que més resultats de tests va registrar l’AQuAS (2.690, en total). Des d'aleshores, tanmateix, el nombre de proves ha anat caient fins ahir, on només se'n van notificar 324, el 45% de positives.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_