Selecciona Edició
Connecta’t

Emma Vilarasau: “Tinc el personatge al purgatori”

L'actriu, que havia d'estrenar ‘Eva contra Eva’ aquesta setmana, posa en quarantena la seva criatura teatral

Emma Vilarasau, en el seu personatge de l'obra 'Eva contra Eva'.
Emma Vilarasau, en el seu personatge de l'obra 'Eva contra Eva'.

Què fas amb el personatge que has anat construint minuciosament durant setmanes i mesos quan no el pots deixar sortir i viure l'existència escènica per a la qual ha estat creat? Com convius amb aquesta situació? Vet aquí un problema que no van resoldre Stanislavski i el seu mètode. Emma Vilarasau (Sant Cugat, 1959), una de les nostres millors i més reconegudes actrius, afronta la situació de manera especialment sobrevinguda perquè havia d'estrenar aquesta mateixa setmana al Romea Eva contra Eva, una obra de Pau Miró, en la qual encarna una de les dues protagonistes (l'altra és Nausicaa Bonnin). L'espectacle, un dels més esperats de la temporada i que dirigeix Sílvia Munt, ha quedat ajornat sense data a causa de la crisi del coronavirus.

Inspirada, encara que amb girs inesperats, en Tot sobre Eva, la famosa pel·lícula de Joseph Mankiewicz sobre una actriu madura que veu la seva carrera amenaçada per una jove i ambiciosa aspirant, Eva contra Eva té un repartiment magnífic, ja que, a més de les dues protagonistes, hi figuren Andreu Benito, Eduard Farelo i Marissa Josa. El personatge de Vilarasau és una celebrada actriu catalana, tot i que no se'n diu el nom (fins a una sorpresa al final), que ja ha entrat en la seixantena i no vol que la deixin de banda perquè se sent en el seu millor moment vital i professional. Aquesta dona forta i lluitadora, intel·ligent i lúcida, sense pèls a la llengua, inspirada en el personatge que interpretava Bette Davis a la pel·lícula (basada en un conte de Mary Orr), és la que lluita per viure en escena i amb la qual ha de bregar Emma Vilarasau durant aquests dies de confinament.

“És com si fos al purgatori”, explica telefònicament Vilarasau. “Quan assages i prepares un paper t'impregnes del personatge, però ara encara no és enlloc, ha quedat en aquest espai indefinible, a punt però sense estrenar. Com un coitus interruptus”. L'actriu assenyala que no li havia passat mai una cosa així. “Havia assajat al juliol, fet vacances a l'agost i altre cop a assajar al setembre una setmana per estrenar a continuació, però allò, que es feia habitualment al Teatre Lliure, era molt diferent. Tenies una data d'estrena, no hi havia incertesa, i aprofitaves la pausa per deixar reposar, assimilar el personatge i posar les coses al seu lloc. El personatge madurava. Però aquí serà més d'un mes, i això si finalment arribem a estrenar. Realment, no sé com es fa”.

Eva contra Eva s'havia d'estrenar el 20 de març i representar-se fins al 25 de maig, però s'ha suspès sine die. “És una situació molt estranya, ho parlava l'altre dia amb la Sílvia. Vam fer algunes funcions, una desena, bolos, amb molta distància. La funció estava molt tendra encara, perdies coses i les recuperaves. Esperàvem a entrar al Romea, cinc dies abans de l'estrena, per assentar-ho tot i consolidar. Jo soc de la teoria que la funció l'acaba en realitat el públic 15 dies després de l'estrena, llavors és el que ha de ser. Ara l'espectacle és en un lloc, o més aviat un no-lloc, indefinit, no acabat”.

L'actriu afirma que és “una incògnita” què passarà amb l'espectacle. “A veure com està quan el tornem a fer, això si es torna a fer….”, diu sense gaire convenciment. Es parla de repescar-lo per al festival Grec. “Ja veurem també si el Grec s'acaba fent, a veure si no se suspèn també”. Podria entrar en la prolongació que s'ha proposat durant el mes d'agost. “L'any passat vam fer dues setmanes d'agost amb Casa de nines, 20 anys després, també amb la Sílvia, vam allargar les funcions del Grec, i va baixar molt el públic; l'agost no és un bon mes per al teatre, i encara menys aquest any: després del confinament la gent anirà a la platja i a la muntanya, no voldran tancar-se en una sala”. A més, la funció juga contra rellotge perquè, per qüestions personals, Nausicaa Bonnin pot ser que no estigui disponible si el parèntesi s'allarga.

Així que Vilarasau es troba en aquesta mena de cruïlla, als llimbs, amb el personatge aparcat. Continua assajant, el treu a passejar com si diguéssim? “No, no en faig res, tot el que facis ara se'n va en orris. Està aparcat fins que tornem a posar-nos a assajar per estrenar, si ho fem. Ja veurem”.

Ara, apunta Vilarasau, “hi ha altres coses”. “Sempre he anat corrent, i de sobte no hi ha pressa. No haig d'anar enlloc. Puc cuinar sense riures, llegir sense horaris”. Explica que viu en una planta baixa amb una petita sortida, cosa que fa la situació més suportable. Surt de casa cada tres dies per ajudar la seva mare, en situació de dependència. L'actriu està confinada amb el seu marit, l'actor Jordi Bosch, i un dels seus fills, el petit, el Marc, de 25 anys. “També és actor, treballava a Justícia, de Guillem Clua, al Teatre Nacional, i es va suspendre al cap de dues setmanes. Ells seran els grans afectats del sector, les joves generacions. Per als qui fa anys que treballem en això és un parèntesi, pesat i molest, i trist, però per als qui acaben d'arrencar és molt pitjor”. El seu fill gran, el Jordi, de 28 anys, músic, és a Londres, amb el que suposa per a una mare la incertesa de la distància “i un sistema sanitari molt menys inclusiu que el nostre”.

L'actriu reflexiona que vivim una situació com de ciència-ficció. “Amb els carrers buits o quan et venen a buscar la iaia malalta sanitaris vestits com si fossin bussejadors, com a E. T., i no la pots acompanyar”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ