Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya accepta ara les classes en línia arran de la prolongació del confinament

Educació s'hi havia resistit perquè considera que fomenta la desigualtat per la manca de recursos tecnològics de les famílies vulnerables

Una estudiant d'ESO estudia durant el confinament.
Una estudiant d'ESO estudia durant el confinament. EL PAÍS

Amb el retorn a l'escola de moment incert, el Departament d'Educació s'ha vist obligat a moure fitxa i a adoptar mesures en principi no desitjades per mitigar els efectes negatius d'aquestes setmanes sense escola. El conseller Josep Bargalló es va mostrar, des de l'inici del confinament, contrari a les classes en línia perquè no tots els alumnes tenen els recursos tecnològics per accedir-hi. Però dissabte va anunciar un pla per activar-les, tot i que el Departament insisteix que no es tindran en compte en la nota final.

Dissabte el Departament d'Educació anunciava el Pla d'acció: centres educatius en línia, que consisteix en un conjunt de recursos digitals “que puguin donar continuïtat a l'aprenentatge”. El pla es basa en tres portals web, tot i que de nou només n'hi ha un: Eix, que ve a ser un entorn virtual semblant a Moodle i que permet fer classes virtuals. El Departament l'implantarà —a partir de dimarts i de manera progressiva— a les escoles que no disposin d'un entorn virtual, que en són unes 400. El segon és el sistema Nodes, un model per homogeneïtzar els webs de les escoles, però que incorpora aplicacions perquè els centres es comuniquin amb les famílies. “Aquest és menys pedagògic, però també és útil en un moment complicat com aquest en què la comunicació és tan important”, remarca Mar Camacho, directora general d'Innovació i Cultura Digital. La tercera pota del pla és Odissea, destinada a la formació dels professors.

Des del tancament de les escoles, Bargalló va rebutjar l'educació en línia per la bretxa digital. “Hi ha famílies que no tenen connexió a internet a casa ni aparells. Si ho féssim, deixaríem fora precisament l'alumnat més desfavorit”. Camacho defensa que el canvi de criteri es deu al fet que “l'escenari del confinament s'allarga”. Per superar aquesta bretxa, Camacho anuncia que estan treballant en diferents mesures, com acords amb els operadors de telefonia perquè ofereixin dades gratis, el repartiment d'ordinadors entre alumnes vulnerables, l'alliberament de web educatius (que s'hi pugui navegar sense consumir dades) o l'emissió de continguts educatius a la ràdio i la televisió públiques.

Des de la Fundació Bofill defensen l'engegada de l'educació en línia, malgrat aquesta bretxa. “No fer res també augmenta les desigualtats”, defensa el seu director, Ismael Palacín, en referència al nivell cultural i els estímuls que poden rebre durant el confinament els alumnes segons el nivell cultural dels pares. Per a Palacín, en aquestes setmanes no es tracta de proporcionar un gran volum de deures, “perquè es cremen les ganes d'aprendre”, sinó de mantenir “el vincle escolar”. “Cal establir un acompanyament de l'alumne perquè no perdi el vincle amb l'escola”, afirma.

Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica incideix en la realitat que les famílies vulnerables viuen durant el confinament. “Segurament hi ha un mòbil, però per a quants germans? Tenen el menjar assegurat? La situació dins de les cases pot ser complexa i no idònia per a les tasques escolars”. En la mateixa línia s'expressa Belén Tascón, presidenta de la Fapac. “No és el mateix viure en un pis que en una habitació compartida”. Quan s'acabi el confinament la Fapac assegura que “la bretxa s'haurà incrementat, el panorama serà pitjor”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >