Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

Bartomeu és ben capaç de recuperar Neymar

Un cop ha generat les millors condicions per a la seva immolació, el president del Barça acostuma a trobar la manera de refer-se

Neymar y Bartomeu s'abracen en la Intercontinantal, el 2015.
Neymar y Bartomeu s'abracen en la Intercontinantal, el 2015.

Hi ha personatges molt recurrents, capaços de mantenir el seu protagonisme en les condicions més extremes, fins i tot en temps de pandèmies com la Covid-19; un d’aquests seria Neymar Junior. No hi ha dia que la seva figura no surti en alguns dels diaris esportius catalans i s’expliquin les possibilitats que hi ha perquè torni al FC Barcelona després de la seva famosa fugida per 222 milions al Paris Saint Germain.

La novetat és que el club francès hauria taxat el futbolista en uns 150 milions –180 d’acord amb fonts blaugrana—, un detall transcendent, ja que fins ara l’operació era inviable perquè al contracte del brasiler no hi havia cap clàusula de rescissió i el PSG es negava a negociar el seu traspàs al Barça. L’equip francès estaria ara disposat a prescindir de Neymar per retenir Mbappe.

Mbappe sempre ha estat a l’òrbita del Madrid, de la mateixa manera que Neymar es manté en la del Barcelona. Fins i tot se sap per boca de Piqué que els futbolistes blaugrana estaven disposats a finançar amb les seves fitxes una part de l’import que suposava la tornada del brasiler, quan l’any passat ja es va plantejar després que el mateix jugador, pel que sembla, acceptés rebaixar-se el sou de 36,7 milions als 22 que rebia al Camp Nou.

I ja se sap que al Barça manen els jugadors, o si es vol, que Bartomeu consensua qualsevol decisió amb la plantilla, fins i tot la possibilitat que ara s’abaixin el sou pel coronavirus i puguin alleugerir la delicada situació de l’economia del Barça. Al president també li semblaria bé que tornés Neymar. I ja no diguem a Rosell, el mandat del qual va quedar vinculat per a bé i per a mal a l’exjugador del Santos, el 10 del Brasil.

Rosell, que està molt pendent de les vicissituds del seu club i de les eleccions del 2021 –s’ha plantejat avalar un dels possibles candidats, Jordi Roche, expresident de la Federació Catalana—, sempre ha cregut que els equips es fan amb grans jugadors i no pas a partir dels entrenadors o directors esportius, com va intentar demostrar amb el fitxatge de Ronaldinho i amb les negociacions que va tenir per contractar Cristiano Ronaldo.

No s’ha d’oblidar tampoc que Rosell i Bartomeu van quedar exonerats en el primer judici obert per la causa Neymar i que, a canvi, es va condemnar el Barça. I convé tenir molt present igualment que encara queden assumptes per resoldre als tribunals entre l’entitat blaugrana i el brasiler, com ara la prima de renovació o el contracte amb DIS. Així és que el seu retorn podria suposar l’opció de recomençar sense plets la història abruptament trencada el 2017.

Molt festiu amb els toiss, i amb el seu pare a la comptabilitat, Neymar semblava un noi feliç a Barcelona fins a la remuntada del 6-1, precisament contra el PSG. Tot i que el brasiler va ser-ne la figura, el protagonista va acabar sent Messi pel seu brindis amb l’afició del gol nord del Camp Nou. La fotografia de l’argentí va substituir el pòster del trident que va conquerir el triplet a Berlín i va possibilitar el triomf de Bartomeu a les eleccions del 2015.

Els egos i els diners van destruir aquella associació que sorprenentment havia funcionat tan bé, facilitada per la determinació de Luis Enrique, després que al mes de gener s’anunciés la fi del món al Camp Nou. Ja res ha estat igual a la Champions des de l’adeu de Neymar, o com a mínim les caigudes de Roma i Anfield han empitjorat les ensopegades a Torí amb la Juve i contra l’Atlético a Madrid.

El Barça no sap com tapar el forat que va deixar Neymar per més diners que hi aboqui després de la frustrada estada de Coutinho, les lesions de Dembélé i la incertesa que genera Griezmann. Al club hi ha qui té la sensació que res no tornarà a ser el mateix a Europa fins que no torni el 10 del Brasil. Fins i tot alguns membres del servei tècnic veuen en Neymar el jugador ràpid, profund i valent que necessita un equip viciat per jugar al peu i dependent de Messi.

I aquí neix l’equívoc del Barça. El compromís de Neymar és sobretot amb Messi —i si es vol amb Luis Suárez, en tant que membre del trident—, i fins i tot amb Bartomeu, i no pas amb l’equip i el club, circumstància que afavoreix el famós ecosistema, el mateix que impedeix evolucionar el joc del Barcelona. Messi no necessita amics ni cap 10, sinó defenses, mitjos i davanters titulars que també treguin De Jong de l’anonimat.

El repte seria muntar un equip i no reconstruir un atac amb Lautaro i Neymar —costen 111 i 180 milions—, llevat que Messi vulgui convertir el brasiler en el seu hereu i es traspassi Griezmann i/o Dembélé. A més, Neymar va perdre l’admiració del culer i no té el respecte dels rivals a causa de les trifulgues que va generar a la Lliga. I, d’altra banda, els números vermells fan anar de bòlit el Barça amb el coronavirus. No hi ha un cèntim al Camp Nou.

No convé oblidar, de totes maneres, que és en les situacions més crítiques que sobresurt Bartomeu. Pocs són tan capaços de generar les millors condicions per a la seva immolació i posterior resurrecció com el president del Barça. Ningú no donava res per la seva sort, menyspreat fins i tot per la cort que aspira a liderar la candidatura continuista a les eleccions, i avui podria donar sentit a la tornada de Neymar i idear un pla de xoc contra la Covid-19.

Tot i no jugar, Neymar sempre hi és al Barça, i ara potser més que mai amb Bartomeu, com ja va deixar dit Rafa Cabeleira. La indústria del futbol exigeix que no pari l’àlbum de cromos, fins i tot quan els clubs afronten un moment econòmic límit, i més en el cas del Barça: ser més que un club suposa també tenir més problemes que la majoria dels adversaris per mantenir la bandera blaugrana aixecada al Camp Nou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >