Selecciona Edició
Connecta’t

Carmen de Mairena es queda sense el seu últim cuplet

La pandèmia impedeix fer el funeral de la mediàtica artista

Adrian Amaya amb Carmen de Mairena el 2017.
Adrian Amaya amb Carmen de Mairena el 2017.

Carmen de Mairena no ha mort com a conseqüència del coronavirus. “Ha mort com a conseqüència del deteriorament dels anys, un pàrkinson cada vegada més incontrolable, dos ictus… eren 86 anys. S’ha apagat”, així de contundent es mostrava aquest dilluns Adrián Amaya, un jove cupletista de 28 anys que es va convertir en l’ombra de l’artista durant els seus últims anys de vida. La pandèmia no ha estat la causa de la mort de Mairena però l’estat d’alarma obligarà els familiars de la Carmen a incinerar-la i esperar que passi la tempesta per fer l’homenatge que el públic i especialment la faràndula de Barcelona volen retre a la mediàtica artista.

“Em sap molt de greu no poder acomiadar la Carmen com es mereix. Ahir vaig ser al tanatori de Sancho de Ávila. Em van dir que no estaven permesos els grans funerals”, lamenta Adrián Amaya (nom artístic d’Adrià García Pau). Dissabte Mémora, la principal empresa funerària d’Espanya, va decidir restringir –encara més– l’accés del públic als seus tanatoris. Des de llavors, cada difunt només pot ser vetllat per la seva “família més propera”, amb un límit màxim de 30 minuts, i se suprimeix la celebració de funerals. “No és just acomiadar-se de la Carmen així. La seva germana i jo hem decidit que la incinerin i després, quan s’hagi acabat tot aquest malson del coronavirus, fer el funeral que es mereix”, destaca Amaya.

Els camins d'aquest jove cupletista i Carmen de Mairena es van creuar quan ell era només un adolescent. “Fa 15 anys la vaig veure, crec que a Crónicas Marcianas, i d’alguna manera me’n vaig enamorar. Jo tenia 13 anys i vaig anar a un programa de Toni Rovira y tú on la vaig conèixer. Em vaig fer una foto al seu costat. Li va fer gràcia que un nen la seguís artísticament i em va donar la seva targeta amb el seu telèfon”, recorda el jove cupletista. Llavors va començar una amistat telefònica en una de les èpoques en què Mairena tenia més feina. “Eren un munt de bolos en televisions, discoteques… Vaig començar a visitar-la al seu pis del carrer de Sant Ramon i quan va començar a estar delicada de salut jo m’encarregava d’anar a buscar-la en taxi i portar-la als platós”, recorda. Van arribar les malalties: “Va tenir un ictus, queia a casa. L’assistent social va poder canviar-la del pis del carrer de Sant Ramon a un altre al carrer de l’Est. Però el seu estat de salut no era bo”.

El 2016 l'artista va ingressar en una residència del carrer d’Aragó de Barcelona. “S’ha parlat molt que la família no se’n va preocupar, això és mentida. La Carmen té una germana gran –també delicada de salut– i una altra de més petita. La menor viu en un pis sense ascensor que no era idoni per a una persona que ja anava en cadira de rodes. Gràcies a l’assistent social, i a la família, va poder passar els últims quatre anys de la seva vida a la residència”, defensa Amaya. Quan va ingressar al geriàtric, el compte corrent de Mairena tenia un saldo negatiu. “La Carmen tenia un gran cor, ajudava tothom i es deixava enganyar. Si veia algú demanant no li donava un euro, n’hi donava com a mínim cinc. Les seves joies van desaparèixer”, lamenta.

La setmana passada la salut de la Carmen va caure en picat i la van ingressar a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona. Va morir diumenge a les 3.00 de la matinada. “Ha estat una pena perquè els seus companys no han pogut visitar-la en els últims dies per les restriccions del coronavirus”, deplora el seu amic. Amaya va estar amb ella en els últims moments: “Mai va perdre el cap i va morir tranquil·la”.

“Jo estic molt agraït d’haver pogut conèixer un ésser humà de les seves característiques. Vaig començar sent un admirador de Carmen de Mairena i he acabat sent part de la seva família. El proper cuplet que canti, alguna cosa que no sé quan passarà perquè m'han anul·lat tots els bolos pel coronavirus, l’hi dedicaré a la Carmen”, assegura. A més, promet que quan la pandèmia passi celebraran una “missa laica” on es projectaran moltes imatges d’una artista que va actuar com a Miguel de Mairena i com a Carmen de Mairena en sales com la Bodega Apolo, el Ciro’s, Andalucía de Noche, Panam’s o Tabú. “Sé que artistes com Gilda Love o Rubén del Cangrejo no hi faltaran. Alguns altres dels seus companys, com el Norteño o La Pastis, que va ser la seva mà dreta, ja són morts”, lamenta Amaya.

“La Carmen ha estat una dona fins a l’últim dia de la seva vida. Tot i així, era molt de la seva època. Mai va voler canviar el seu nom real, Miguel Brau, perquè era així com l’havia batejat la seva mare”, conclou. La família ha decidit dividir les cendres de l’artista en dues meitats i “potser una part s’enterrarà en un nínxol que té la família al cementiri de Montjuïc”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >