Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

Virus televisiu

La pandèmia no solament obliga a canvis cridaners dels formats televisius sinó que ens acostuma a noves conductes

'Saber y ganar' no té públic, per tant, no s’adverteix tant l’excepcionalitat del moment.
'Saber y ganar' no té públic, per tant, no s’adverteix tant l’excepcionalitat del moment.

El coronavirus ha trasbalsat l’oferta de televisió. Esport3, amb la desaparició de les competicions... també ha desaparegut. Teledeporte, dissabte, feia una reemissió de la final de la Recopa de l’any 1995. Un Saragossa-Arsenal. Mirant-lo t’adones de com ha canviat el futbol televisiu amb els actuals desplegaments infogràfics, disponibilitat de càmeres i repeticions. Ha canviat molt. Aquella Recopa, vista ara, tenia un regust ranci.

Al marge de la lògica abundància informativa sobre l’assumpte que ens ocupa i de les seves preocupants derivades, la pandèmia no solament obliga a canvis cridaners dels formats televisius sinó que ens acostuma a noves conductes. Fa una setmana, Jordi Basté (cuida’t) estrenava la segona temporada de No pot ser i entrevistava la influencer Dulceida. És un programa cuinat abans de la crisi i veient-lo t’adones de com de ràpides canvien les percepcions. Basté i Dulceida se saludaven amb un cheek-to-cheek. El que abans era un gest gentil... ara es veu com una infracció. Dulceida, per cert, després d’una trucada de les autoritats sanitàries demanant-li el favor, ha participat en la campanya #quedatacasa.

Passa igual amb la distància entre les persones i la seva assistència als platós. Els programes que ho pateixen menys són els que, abans, ja no convidaven públic. Per exemple, Saber y ganar. Com que el concurs degà de la televisió no ha tingut públic al decorat, no s’adverteix l’excepcionalitat del moment. En canvi, a El hormiguero o Sálvame (ara molt dedicat al consultori profilàctic) es nota la seva absència. Però encara més xocants resulten els programes que es van gravar abans que comencés tot i que s’emeten ara. És el cas de més d’un concurs on fa angúnia veure tanta gent asseguda una al cantó de l’altre sense mantenir la distància social. Un cas a banda és el de Supervivientes, fins ara de gatzara en directe a una illa d’Hondures. Són unes 150 persones a l’equip. No té gaire sentit mantenir-lo, ara que per a tanta gent la supervivència no és un joc.

Els contagis o els confinaments cautelars (Risto Mejide, Matías Prats) de presentadors i periodistes obliga, de vegades, a substitucions sobtades. El cas més comentat ha estat el de Marta Bosch. És de la redacció d’esports de TV3 i una de les periodistes que porta aquesta secció al Telenotícies. I un dia li van dir mitja hora abans que l’hauria de presentar tot sencer. I ho va fer perfectament. Algunes felicitacions amagaven una estranya sorpresa: que una periodista d’Esports –com si fos una secció menys exigent que la de Política– pogués resoldre un problema professional que mitja hora abans no era a la seva agenda.

Òbviament, l’ús obligat d’Skype o similars redueix la varietat de plans, introdueix més encarcarament i sembla autoritzar més sermoneig. Com que s’està a casa, l’ús d’equipament domèstic vol fer passar per més casual samarretes amb missatges clarament intencionats (vegeu Està passant). I de vegades, com al darrer FAQS, qui entrevista està confinat, fent preguntes des de casa, i l’entrevistat és qui ha anat al plató. El món a l’inrevés. A Polònia, els pobres monòlegs dels actors des de casa no van donar gaire bon resultat.

En general, la televisió, sense grans espais ni tombarelles gràfiques, més radiofònica, amb tanta gent parlant des del menjador... agafa un entranyable to artesanal. En aquesta circumstància sembla que tot s’aprofita. Telecinco ha incorporat la pandèmia com a argument promocional. Als seus anuncis aconsella quedar-se a casa i... veure Mediaset, la divertida. Però hi ha molts ciutadans que es fabriquen l’entreteniment. Zona zàping (TV3), que també s’ha quedat sense esports, va fer una bona antologia de vídeos casolans que tenen el lloable propòsit de fer riure els amics.

I encara hi ha redundàncies incomprensibles. El dissabte, entre set i nou, tres emissores fan programes de mascotes, animals de granja o exòtics (Pelopicopatra, Malas pulgas i Bestial). Més cridaner és que diumenge al matí hi hagi tres misses. Que ho faci la Trece, que és de la Conferència Episcopal, pot entendre’s, però que ho facin dues televisions públiques, com La 2 i TV3, no té passador.

I per acabar, dos consells. Es pot estar tancat a casa i distreure’t sense necessàriament estar tot el dia penjat del televisor. Per exemple, llegint –llibres i diaris– o jugant a la botifarra en línia. Segon, cal evitar de totes totes les pel·lícules claustrofòbiques (com La habitación del pánico o Buried), encara que siguin peces mestres (El ángel exterminador). Una altra mena de títols no aconsellables són els que tenen un virus com el dolent de la pel·lícula. Per exemple, Estallido (que a Amèrica del Sud es va titular Epidemia) o Infectados (Portadores, a Amèrica del Sud). No els he vist. La recomanació no té res a veure amb el seu mèrit artístic. Tenim el cas de Contagio (2011), de Steven Soderbergh, una pel·lícula d’inquietant terror realista elogiada per la crítica, però que anticipa situacions massa semblants a les actuals. De fet, segons BuzzFeedNews, la setmana passada va ser la novena pel·lícula més llogada als Estats Units a l’iTunes d’Apple. Fa 11 anys va tenir una discreta carrera comercial. A Filmin ja tenen una secció que és diu Cuarentena i a HBO, una altra amb l’epígraf Yomequedoencasa. Per tenir un Google Maps de l’oferta que fan totes les plataformes, millor seguir el treball, un cas, de la gent de Quinta temporada.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ